Els avantpassats catalans dels simis
El Pau i el Jordi, fòssils de 13 milions anys trobats a Catalunya, són el pont entre simis i humans
L'únic lloc a Europa on s'han trobat restes fòssils dels primers grans simis és Catalunya. "Els jaciments del Vallès (a Sabadell) i del Penedès (a Piera) són els nostres Atapuercas", diu Salvador Moya, director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Els protagonistes són el Pau, un Pierolapithecus catalaunicus , i el Jordi, un Hispanopithecus laietanus . Aquests avantpassats dels grans simis van venir a Europa des d'Àfrica fa uns 15 milions d'anys. "Quan van arribar, eren formes primitives, quadrúpedes, encara no havien fet cap canvi en el seu disseny corporal per poder viure als arbres", explica Moya.
Aquí es va fer el pas de les quatre potes a poder articular els braços i les cames. "Això va passar a Catalunya fa entre 13 i 8 milions d'anys, segons mostren les restes que hem anat trobant", explica Moya. Vivien en boscos humits, semblants a les actuals selves tropicals. Però llavors va arribar un brusc canvi climàtic. La temperatura va començar a baixar. "Aleshores, els boscos humits van desaparèixer i va haver-hi una gran extinció de simis. Per això, avui dia, els grans simis estan limitats sobretot a Àfrica", explica Moya. "Aquella extinció va escombrar tot Euràsia. Aleshores hi havia una gran varietat de simis, cosins dels orangutans, els ximpanzés i els goril·les, creiem que uns 20 gèneres", explica Moya.
Un dels membres del Consell Assessor de l'ICP és David Pilbeam, del Laboratori d'Antropologia de la Universitat de Harvard. Aquests dies ha estat a Barcelona en una reunió entre tots els membres d'aquest consell internacional. Ell també ha investigat sobre els simis més antics. "En aquells moments hi havia més diversitat i estaven molt més hibridats perquè les poblacions estaven menys aïllades. La diferència amb la situació actual és que ara els boscos estan molt més fragmentats", explica l'investigador.
La tíbia del Jordi
L'investigador de l'ICP Sergio Almécija ha publicat recentment al Journal of Human Evolution documentació sobre el Jordi, que segons estudis anteriors se sap que caminava d'una manera particular que no ha estat observada en altres primats actuals. A partir de l'estudi de la tíbia del Jordi s'ha confirmat que l'Hispanopithecus laietanus combinava la capacitat d'escalar i grimpar verticalment amb l'habilitat de caminar de quatre grapes pels arbres.
En l'estudi s'ha comparat aquesta zona de la tíbia de l' Hispanopithecus amb l'equivalent en altres 181 primats pertanyents a 17 espècies diferents entre hominoïdeus fòssils (com el procònsol i el Sivapithecus ), simis actuals com goril·les, orangutans, ximpanzés i gibons, així com mones del Vell Món com macacos i nassuts (aquests últims pertanyents al gènere Nasalis, característics pel seu prominent apèndix nasal). Les comparacions numèriques s'han fet mitjançat morfometria geomètrica en tres dimensions, que permet comparar morfologies fent servir coordenades tridimensionals homòlogues entre diferents individus.
