El truc per poder dormir amb un ull obert

Hi ha gent que, quan es desperten, no són persones fins després d’haver ingerit almenys un parell de cafès. Altres, en canvi, s’aixequen de bon humor i amb el cervell funcionant-los ja a velocitat de creuer tan bon punt es posen les sabatilles. Tècnicament –i amb un toc d’humor–, als primers se’ls ha etiquetat com a night owls i als segons com a morning larks, en honor als mussols nocturns i a les aloses matineres, respectivament. Per molta ràbia que ens faci, ni els uns ni els altres tenen la culpa de preferir una distribució específica del seu patró diari d’activitat/son, el que s’anomena cronotip: pertànyer a un grup o a l’altre depèn bàsicament dels gens que t’han passat els progenitors.

Però en alguns animals, com els mateixos ocells, aquesta divisió entre dormir i estar desperts no es defineix en realitat d’una manera tan radical, perquè tenen un avantatge sobre nosaltres: són capaços de dormir asimètricament. Això vol dir que, mentre un costat del cervell pesa figues, l’altre està totalment alerta, que seria el que en la cultura popular s’ha descrit ben gràficament com dormir amb un ull obert.

Segur que a molts humans els agradaria poder anar avançant son mentre fan activitats que no requereixen una atenció absoluta, però, per desgràcia, l’evolució no ha tingut la necessitat de dotar-nos amb aquest superpoder, especialment útil pels animals que han d’estar sempre pendent de l’atac del depredador de torn, també quan descansen. Els ocells poden fins i tot volar en ple son asimètric, i això, per exemple, els permet estar prou atents per no xocar amb altres companys que transiten pel mateix espai aeri. Alguns mamífers es beneficien d’avantatges similars, com les foques, que poden nedar amb un hemisferi cerebral adormit, o els rens, que al llarg del dia tenen nombrosos episodis de “microsons”, una mena de migdiades que duren segons i durant les quals poden fins i tot continuar remugant.

La guàrdia nocturna humana

Malgrat la nostra incapacitat per dormir a mitges, els humans també som capaços de no desconnectar del tot quan ens n'anem al llit. S’ha vist que, la primera vegada que passem la nit en un lloc nou, el nostre son serà menys profund, si més no a l’hemisferi esquerre, fet que ens permetrà estar més alerta a sons que puguin anunciar un perill inesperat. L’efecte desapareix a la nit següent, quan ja coneixem millor l’entorn. Això seria similar al que passa quan dormen en colla els ànecs: els que estan al mig del grup es poden relaxar prou per caure en un son totalment simètric, mentre que als que els ha tocat a la perifèria han de mantenir un ull obert per estar pendents de possibles ensurts.

Aquesta “guàrdia nocturna” dels humans, que recorda en certa manera el son asimètric, fa pensar que, amb una mica d’entrenament, potser podríem arribar a desconnectar un hemisferi sí i l’altre no. Però s’ha de tenir present per què ens cal dormir. El consens és que, durant el son, es fan tasques essencials de manteniment i neteja al cervell. Com que el nostre va especialment hiperrevolucionat, comparat amb el d’altres animals, és molt possible que no en tingui prou amb una apagada a mitges i necessiti un son de totes les parts a la vegada per recuperar-se de l’activitat diürna.

De fet, una cosa similar els passa als animals que tenen la sort de poder dormir asimètricament, perquè s’ha observat que tots els que ho fan, en un moment o altre han de recórrer també al son normal. Per què, si dormir per etapes té clarament més avantatges? Un article publicat recentment a la revista Current Biology pel grup del doctor Peter Meerlo, de la Universitat de Groningen, intenta respondre la pregunta proposant que aquest son parcial només és possible en l’absència de pressions que obliguin a una recuperació més completa. Per demostrar-ho, els investigadors van mesurar l’activitat elèctrica del cervell d’unes gralles que dormien tant com volien i unes altres gralles que descansaven després de mantenir-les despertes unes hores.

Van observar que el son asimètric era més freqüent a mesura que avançava la nit, i que gairebé no es veia quan als ocells no se’ls havia deixat dormir en el moment que volien. Això indicaria que la desconnexió parcial només es podria fer quan el cervell està prou descansat. Si no, els ocells han de fer bondat i dormir a fons les hores que toca. És a dir, fins i tot els animals que tenen la sort de poder desconnectar zones del cervell per torns han de cedir al son “clàssic” quan els cal un reset profund i descansar del tot.

El son encara és un gran desconegut, però l’estudi del comportament dels animals ens pot proporcionar pistes de per què hem de dormir i de com optimitzar les hores que desconnectem les neurones. Els últims anys s’ha descobert que la manca de son pot tenir efectes importants en la salut, tant física com mental, i fins i tot influir en l’envelliment d’òrgans com el mateix cervell. Queda clar que no se li poden escatimar hores a Morfeu, perquè després el preu que en paguem pot acabar sent car. I ni tan sols els ocells se n’escapen.