Recerca mèdica

Càncer, diabetis i Alzheimer: avenços mèdics que esperem el 2023

Immunoteràpia, nous tractaments i trasplantaments de microbis intestinals seran alguns dels propers passos en biomedicina

4 min
Cèl·lules tumorals
Dossier Càncer, diabetis i Alzheimer: avenços mèdics que esperem el 2023

El 2023 pot ser un any interessant per a la biomedicina, amb diversos camps que semblen a punt de fer passos endavant importants. Aprofitem que és època de balanços per fer un repàs i unes quantes prediccions.

Manipular el genoma amb més precisió

El CRISPR és una tècnica d’edició genètica que, en només deu anys, ha revolucionat la biomedicina. La seva senzillesa i eficàcia ha permès plantejar-se coses que abans semblaven impossibles. Però el 2023 pot ser l’any que el CRISPR trenqui encara més fronteres, perquè a finals de novembre es va descobrir que milers de virus fan servir variants de les eines bàsiques del CRISPR que fins ara no es coneixien.

El CRISPR és un sistema de protecció que tenen els bacteris per destruir l’ADN de virus invasors. Una anàlisi dels genomes dels virus va descobrir que aquests també fan servir el mateix truc per lluitar entre ells. Això amplia el ventall d’eines d’edició que podem fer servir al laboratori i ens hauria de permetre superar algunes limitacions d’eficàcia i especificitat que actualment té el CRISPR, un pas essencial si el volem fer servir per canviar els gens amb finalitats curatives. Durant el 2023 hauríem de veure si aquesta troballa es tradueix en una més gran capacitat de dur a terme manipulacions genètiques precises.

La fi de la pandèmia?

Encara que ho sembli, la pandèmia de covid-19 no ha acabat. En alguns països podem fer vida normal gràcies al fet que un alt nivell de vacunació ha permès reduir dràsticament els casos greus. Però les variants del SARS-CoV-2 que circulen són molt contagioses i continuen sent perilloses en poblacions poc protegides. Un exemple és la Xina, on la impossibilitat de mantenir l’estratègia de covid zero ha obligat a retirar restriccions malgrat que la gent més gran està poc immunitzada (i, a més, ha rebut una vacuna poc efectiva). Es calcula que poden morir fins a un milió de persones en els mesos vinents.

Durant el 2023 haurem d’estar atents a possibles mutacions del virus que el facin encara més contagiós o més insensible als anticossos que tenim. També haurem de continuar reforçant les defenses amb dosis addicionals de vacuna i, sobretot, acabar d’immunitzar els racons del món més desprotegits (a l’Àfrica només el 26% de la població té la pauta completa). Si no apareixen variants més agressives, la pandèmia hauria d’anar remetent, tot i que és poc probable que es pugui donar per acabada aquest any.

L’any de la immunoteràpia

El càncer és una de les principals causes de mort. Per això la recerca en aquest camp rep molt de finançament, i per això sovint arriben al mercat nous fàrmacs que milloren la supervivència dels pacients. El 2023 s’espera que la immunoteràpia, els compostos que reactiven el sistema immunitari per eliminar les cèl·lules malignes, es converteixi, a la fi, en un dels tractaments principals. Es prediu, per exemple, que l’anticòs monoclonal contra PD1 que fabrica Merck amb el nom de Keytruda sigui el fàrmac més popular de l’any (amb unes vendes properes als 24.000 milions d’euros), amb l’equivalent de Bristol Myers Squibb, anomenat Opdivo, també al top ten (11.000 milions).

Els inhibidors de PD1 van ser un descobriment revolucionari fa uns anys, perquè permetien desconnectar el mecanisme que utilitzen les cèl·lules canceroses per amagar-se del sistema immunitari. Els resultats preliminars en càncers difícils de curar han tingut èxit, i s’espera que durant el 2023 les immunoteràpies s’apliquin a un grup més ampli de casos, sobretot de càncers de pulmó.

Nous tractaments per a malalties velles

Hi ha malalties que coneixem fa dècades però que no tenen tractaments efectius. La diabetis, per exemple, es pot controlar amb diversos compostos, però no n’hi ha cap que la curi. Fa poc es va aprovar als Estats Units un anticòs que retarda l’aparició de la diabetis de tipus 1, la que normalment pateixen els joves. És la primera vegada que disposem d’un tractament dirigit a la causa de la malaltia. El 2023 podria ser l’any que aquesta estratègia es generalitzi i s’obri la porta a una nova classe de fàrmacs que no es limitin a frenar els símptomes, sinó que vagin a l’arrel del problema d’una malaltia comuna.

Hi ha una altra malaltia, l’Alzheimer, que també és cada cop més comuna, pel fet que l’esperança de vida continua augmentant. Actualment, aquesta degeneració del cervell no té cura, però durant el 2022 es van publicar els resultats d’un assaig clínic d’un anticòs anomenat lecanemab, que actua contra la proteïna amiloide que s’acumula en els pacients que pateixen aquesta malaltia. Per primera vegada es va aconseguir frenar el deteriorament cognitiu, encara que no del tot. Durant el 2023 es podria aprovar l’ús d’aquest fàrmac i obrir la porta a altres de similars i, per fi, tenir un tractament amb una certa eficàcia.

Microbis per a tothom

L’estudi de la microbiota, els microbis “bons” que tenim al cos, ha avançat molt en les últimes dècades. Tenen un impacte important en la salut, però encara no havíem trobat la manera d’utilitzar-los de manera curativa. Això podria canviar el 2023, perquè ja s’ha aprovat als Estats Units el que s’anomena trasplantament fecal, que consisteix en agafar bacteris dels excrements d’una persona sana i posar-los en el tub digestiu d’una de malalta. Aquest primer trasplantament va dirigit a frenar la infecció per C. difficile, un bacteri que causa prop de 30.000 morts a l’any en aquell país. Això podria ser el tret de sortida dels tractaments basats en la microbiota, que podrien servir no només per eliminar infeccions difícils, sinó també per controlar el pes o modular malalties autoimmunitàries.

Salvador Macip és catedràtic de medicina molecular de la UOC i de la Universitat de Leicester
Dossier Càncer, diabetis i Alzheimer: avenços mèdics que esperem el 2023
Vés a l’ÍNDEX
stats