Es busquen neurocientífics, 'hackers' i músics
El festival Sónar acollirà el Neuro-Music Hack Day, 24 hores durant les quals es podrà crear música fent servir els senyals del cervell i altres parts del cos
Unir ciència i art. És el somni renaixentista que ja perseguia Leonardo da Vinci i que després van voler emular artistes com el pintor Salvador Dalí, que en moltes de les seves obres va incorporar la ciència. Ara els creadors que participin en el Sónar d'aquest any poden tornar a l'essència d'aquesta idea participant en el Neuro-Music Hack Day, una jornada creativa de 24 hores que parteix d'una suggeridora proposta: "Què faries si poguessis connectar música a les teves ones cerebrals?"És la proposta dels organitzadors, el Grup de Tecnologies Musicals (MTG) i l'Observatori de la Comunicació Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabra. La iniciativa s'emmarca en el projecte europeu KiiCS, en què intervenen centres de recerca de tot Europa per trobar noves interseccions entre ciència i art que, al mateix temps, puguin donar lloc a idees de negoci o altres aplicacions, explica Gemma Revuelta, subdirectora de l'OCC. L'Observatori lidera el consorci local en què participen també el grup de recerca SPECS, la fundació privada Phonos i l'empresa Starlab, que, entre altres coses, investiga en dispositius per recollir els senyals del cervell.
El festival Sónar organitza el Hack Day des de l'any 2010 per posar en contacte les empreses de tecnologia musical i els creadors, i fomentar la innovació. La incorporació de les neurociències serà la novetat d'aquest any.
Més que neurones
Els creadors, que treballaran en un hangar durant 24 hores, tindran accés a software per a música i a les gorres amb sensors que mesuren l'activitat cerebral. També hi haurà altres dispositius amb sensors que recullin altres constants vitals, com la tensió arterial, el ritme cardíac, la respiració o la transpiració de la pell. A partir d'aquí, tot està obert a la imaginació dels participants. La relació entre el cervell i la música dóna per a molt. "Et pots plantejar com et sents, com t'afecta una cançó determinada o pots fer servir diferents estats del cervell per crear música, per exemple", explica Sebastián Mealla, investigador del MTG.
Pel que fa a les possibles aplicacions pràctiques que en puguin sortir, també està tot obert. "Per exemple, podria crear-se un sistema que mesurés com estàs; així et podries posar la música que necessitis en un moment concret", diu Mealla.
El projecte KiiCS té també un vessant educatiu. Es programen activitats perquè els més joves coneguin les noves tecnologies musicals i la ciència que hi ha darrere del so. "Volem fomentar l'interès dels ciutadans pels sons", explica Sonia Espí, coordinadora d'activitats culturals del MTG.