El català com a llengua de la ciència

"Si una llengua ha de viure en plenitud, el seu exclusiu conreu literari és manifestament insuficient: cal que la llengua s'enrobusteixi amb el desenvolupament del lèxic científic i tecnològic, que segueix el vigorós dinamisme de la ciència. Per aquest camí, i només per aquest camí, una llengua ateny la seva majoritat". La cita és un fragment del Manifest de Prada , amb les conclusions d'un col·loqui sobre "El català, llengua d'expressió científica", celebrat el 25 d'agost del 1973 a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d'Estiu. Enguany es va recordar, també a Prada, aquell manifest. En va parlar Josep Maria Camarasa, que havia assistit al col·loqui del 1973 essent un jove professor de botànica a la Universitat de Barcelona. Va explicar que Oriol Casassas i Ramon Folch van escriure el primer esborrany del manifest. Després es va fer circular per les facultats i hi va recollir més de 200 signatures d'adhesió. El van dur a Òmnium Cultural i van fer-ne una separata que va tenir una gran difusió.

El manifest va publicar-se en ple franquisme, i tres anys abans que Adolfo Suárez declarés a París Match que el català no podia servir per ensenyar "química nuclear". Tanmateix, el català serveix per ensenyar qualsevol matèria científica o tecnològica. Gràcies al Termcat, que des del 1985 s'ocupa de la normalització de la llengua i hi incorpora neologismes en qualsevol àmbit, i a projectes com Scriptorium, que han fet possible la publicació de llibres de text bàsics universals en català, el llenguatge científic gaudeix de bona salut. Esperem que ningú no n'impedeixi l'ús en cap nivell educatiu.