Cent anys de l'ovella negra que ha capgirat el món des dels Pirineus

Barcelona“Crec que puc afirmar amb certesa que ningú no entén realment la mecànica quàntica”, va dir el físic Premi Nobel Richard Feynman. I la llosa que aquesta disciplina és massa complexa, contraintuïtiva, misteriosa, gairebé mística, perviu avui dia. L'estudi del comportament de la matèria i l'energia al món microscòpic –àtoms, electrons i fotons– celebra enguany el seu centenari, i l'ONU ha declarat el 2025 com l'any internacional de la ciència i la tecnologia quàntica. No hi ha dubtes que ha capgirat la manera com s'entén la recerca, el món i la geopolítica, però fins fa vint anys encara hi havia reticències i incomprensió vers la física quàntica dins de la mateixa comunitat científica.

Els inicis, la situació actual i les aspiracions de futur de la física quàntica han centrat la conversa d'aquest dijous a El Born Museu d’Història de Barcelona amb motiu de la Biennal Ciutat i Ciència, que se celebra fins al 23 de novembre a Barcelona. La taula rodona, moderada per la periodista de l'ARA Cristina Sáez, ha comptat amb quatre ponents de luxe: Rolf Tarrach, catedràtic de Física Teòrica de la UB i expresident del CSIC; Jose Ignacio Latorre, director del Centre for Quantum Technologies de Singapur i soci fundador de Qilimanjaro Quantum Tech; Anna Sanpere, professora ICREA a la UAB i membre del Consell Assessor Estratègic de l'European Quantum Flagship i del Max Plank Institute of Light; i Antonio Acín, professor ICREA a l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), on lidera el Grup de Teoria de la Informació Quàntica.

Tots ells es van arriscar i van optar per un camí minoritari dins de la física; un fet que a molts investigadors els va valdre negatives a l'hora de publicar estudis, i a ser tractats de marginals i quasi excèntrics. Però temps després, aquella ovella negra de la física ha guanyat el reconeixement que es mereix per haver facilitat l'arribada de l'electrònica –els làsers, els GPS i les ressonàncies magnètiques– i impulsar una segona revolució: la de la informació i les tecnologies quàntiques.

Quan es van començar a gestar les primeres tesis sobre informació quàntica, la disciplina era percebuda com una curiositat, no com una ciència fonamental. Alguns, però, es van fixar en alguna cosa més que en la seva complexitat. "Estàvem convençuts que era interessant", explica Latorre. Però Acín admet que, quan ell feia la seva, intentant generar una interacció entre la teoria de la informació i la física quàntica de tota la vida, la disciplina encara estava dominada per la teoria de les partícules i les forces. "Als 2000, els que treballàvem en un àmbit menys valorat que l'enfocament tradicional, no érem tan benvinguts. Ara hem anat guanyant territori", diu.

L'any 1998, va arrencar al cor dels Pirineus un dels espais més importants, encara avui, per a la recerca en física fonamental: les reunions de Benasc. Són escoles d'estiu, tallers i conferències on investigadors de tot el món (físics teòrics, experimentals, matemàtics) treballen i discuteixen amb l'objectiu d'afavorir la col·laboració científica i formar joves investigadors. Alguns ho comparen amb l'Aspen Center for Physics dels EUA. "Quan li dones llibertat a una ment intel·ligent, es produeix màgia", afirma Latorre. "Al Brasil em van dir que també ens havien copiat", afegeix Sanpere. Moltes de les millors idees de la física moderna han sorgit fora de les grans universitats, en entorns com aquest.

"No tenim cap Nobel català... encara"

També la creació de l'ICFO, subratlla Sanpere, va marcar un abans i un després en la recerca del país. "Estructures potents com aquesta ja existien des de feia molt a altres llocs, com Alemanya. És impressionant que tingui tant de talent i excel·lència", admet. "I, després del Max Planck, és el millor. Objectivament, tenim a Catalunya un dels millors centres", coincideix Latorre. Per a Tarrach, però, encara queda molt camí per recórrer. "No tenim cap Nobel de física català o espanyol", ha dit. "Encara", li ha replicat Sanpere.

I què opinen els quatre tòtems de l'aposta de la Unió Europea per la supercomputació i la física quàntica? "Per fer recerca quàntica necessitem tres coses: talent, cèntims i governança. Aquí encara arrosseguem esquemes molt antics, molta burocràcia i formes de decisions incorrectes", ha criticat Latorre. "Però la política europea ho ha fet molt bé amb la selecció de projectes i atorgant ajudes a individus, i no a centres", ha puntualitzat Tarrach. El marge de millora, segons els dos experts, és guanyar valentia com els nord-americans i els asiàtics a l'hora de transferir la recerca a productes tecnològics i, després, obtenir beneficis econòmics. "Aquí no ho fem bé. Volem anar més segurs i fer papers és menys arriscat que fer transferència", afegeix.

El repte per guanyar sobirania a Europa en el camp tecnològic, segons Acín, és superar les tensions internacionals i la necessitat d'apropar la física quàntica a més població –amb el sistema educatiu, per exemple– i a més disciplines. "Triomfarem si deixem que enginyers i empresaris remin en la transició", valora. Per a Sanpere, l'èxit arribarà si el món canvia: "Som covards a l'hora d'invertir, però potser cal fer ciència i fer vida d'una manera diferent. En geopolítica, a part de diners, calen dones", ha conclòs.