D’on ve l’oxigen que respirem?
De l’afirmació “l’oxigen que respirem prové de les plantes”, en diríeu que és certa o falsa? Està treta d’un qüestionari inclòs en un estudi que una fundació va fer per analitzar la familiarització i la vinculació amb la ciència de la població d’onze països europeus més els Estats Units. Més del 80 per cent de les persones enquestades va respondre que l’afirmació és certa. De vint preguntes, és la tercera que millor van respondre. Millor, segons els criteris dels enquestadors.
L’oxigen que respirem és oxigen atmosfèric, i pràcticament tot prové d’un tipus de fotosíntesi que s’anomena oxigènica precisament perquè allibera oxigen. Però, a més de les plantes, hi ha altres organismes fotosintètics: les algues, molts protists i un grup de bacteris molt especials anomenats cianobacteris. Molts d’aquests organismes són microorganismes fotosintètics que viuen al mar. Són part del fitoplàncton. Tenint en compte que el mar recobreix un 71 per cent de la superfície de la Terra, oblidar l’oxigen que s’hi produeix és oblidar una proporció notable del total d’oxigen alliberat a l’atmosfera per fotosíntesi. S’han fet càlculs sobre el paper del fitoplàncton en la regulació dels cicles d’alguns elements en el mar, especialment del cicle del carboni. Tot i que el fitoplàncton representa només un 1 per cent de la biomassa fotosintètica del planeta (que inclou també les plantes), el seu paper en la fixació del CO 2 i, per tant, en l’alliberació d’oxigen a l’atmosfera és gairebé igual al de totes les plantes de la Terra plegades. Però ho fan microbis, invisibles a ull nu, i el seu paper ecològic passa desapercebut. En comptes de dir que els boscos i les selves són els pulmons del planeta, hauríem de dir que en són un, de pulmó; l’altre, més gran, és el mar.
