La gran diversitat dels cocodrils antics
L'Institut Català de Paleontologia demostra que hi havia més biodiversitat d'al·ligàtors fa 9 milions d'anys
Fa 9 milions d'anys, a l'Amèrica del Sud hi vivien fins a 14 espècies de cocodrils, 7 de les quals compartien la mateixa zona geogràfica, un fenomen mai observat en espècies actuals. Així ho indica un estudi a Nature Communications en el qual han participat investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Zuric. El treball també descriu l'extinció de totes aquestes espècies fa 5 milions d'anys, probablement com a conseqüència de canvis en el recorregut dels cursos d'aigua durant l'aixecament dels Andes. En aquesta recerca també s'han descrit dues espècies de cocodril noves per a la ciència.
Actualment, les zones amb més diversitat de cocodrils del món són el nord d'Amèrica Llatina i el Sud-est Asiàtic, on viuen fins a sis espècies d'al·ligàtor i quatre espècies de cocodril veritable. Fa entre 5 i 9 milions d'anys, però, hi havia més espècies i compartien espais. Actualment, només dues o tres espècies s'acostumen a trobar en una mateixa àrea.
En aquest estudi, en què ha participat Massimo Delfino, investigador de l'ICP, els paleontòlegs també han descrit dues noves espècies: el Globidentosuchus brachyrostris , un caimà amb dents esfèriques, i el Crocodylus falconensis , un cocodril que podia arribar als 4 metres de longitud. En llenguatge col·loquial a tots aquests animals se'ls denomina cocodrils , encara que en realitat es tracta d'un grup format per diverses famílies: els crocodílids (a la qual pertanyen els veritables cocodrils), els al·ligatòrids (que comprenen els caimans i els al·ligàtors) i els gaviàlids (caracteritzats per un musell molt llarg i estret i que actualment només es troben al Sud-est Asiàtic).
Dieta especialitzada
Els investigadors han descrit formes molt diferents de les mandíbules d'aquests animals del Miocè. Això indica que cada un d'ells estava especialitzat en una determinada dieta. Els gavials fòssils s'alimentaven de peixos i van ocupar un nínxol ecològic que posteriorment, quan van desaparèixer, van ocupar els dofins. Les dents esfèriques del Globidentosuchus brachyrostris s'associen a una alimentació basada en cargols o crancs, mentre que els grans cocodrils, que podien arribar als 12 metres de llargada, s'alimentaven de tortugues, grans rosegadors i d'altres cocodrils petits.
Aquesta elevada especialització en l'alimentació els permetia ocupar les mateixes zones sense competir pels recursos. Aquesta gran diversitat d'espècies de cocodrils a l'Amazones i a l'Urumaco (un riu que actualment no existeix i que desembocava al golf de Veneçuela) va acabar fa 5 milions d'anys. L'elevació dels Andes va modificar el curs dels rius, de manera que l'Amazones va deixar de desembocar al Carib per fer-ho més al sud, en les aigües més fredes de l'Atlàntic. Malgrat que la destrucció de l'hàbitat va suposar l'extinció dels cocodrils, també va permetre l'emergència de la biodiversitat actual.
