David Bueno: “Sense l’adolescència no tindríem art, ciència ni filosofia”

David Bueno (Barcelona, 1965) és biòleg. Des del 2019 dirigeix la càtedra de neuroeducació UB-EDU1st, la primera del món dedicada exclusivament a aquest camp, i ha sigut assessor de l’International Bureau of Education de la Unesco. Acaba de publicar el llibre El cervell de l’adolescent (Rosa dels Vents).

Els adolescents són rebels amb causa.

— Quan arriba l’adolescència el cervell busca trencar límits i qüestionar tot el que se li ha dit fins aleshores, i això fa que sovint els adolescents s’enfrontin al seu entorn. No només no ho poden evitar sinó que ho han de fer. Per madurar s’han de qüestionar la seva infantesa. Per ser creatius, cal qüestionar-ho tot. Sense l’adolescència seríem homínids però no humans, no seríem creatius, no tindríem art, ciència ni filosofia.

¿L’adolescència ens fa humans, doncs?

— La majoria d’animals tenen una adolescència molt curta perquè és una època de canvi, molt fràgil. Els altres primats com els ximpanzés també hi passen, i fan alguna ximpleria, però no els dura més de dues setmanes. L’adolescència humana, que dura anys, és una incorporació de l’Homo sapiens perquè hem convertit l’aprenentatge cultural en la nostra principal adaptació de supervivència. No tenim urpes per esgarrapar ni dents per mossegar. Sobrevivim perquè aprenem i apliquem el que hem après. I hem d’aprendre tantes coses que no n’hi ha prou amb la infantesa, que és quan els altres mamífers ho fan.

Compara l’adolescència amb la metamorfosi d’una eruga que es transforma en papallona. Tan dràstic és el canvi?

— Ho és per al cervell. Per a altres parts del cos no tant. Els òrgans reproductors, per exemple, que ja estan formats, adquireixen funcionalitat, però el cervell experimenta unes reorganitzacions neuronals que equivalen a la metamorfosi d’un insecte.

Què passa al cervell d’un adolescent?

— Els canvis principals es produeixen a l’escorça prefrontal, on es generen i es gestionen els comportaments més complexos com la capacitat de planificació o el coneixement del propi estat emocional. Els adolescents han de deixar enrere els comportaments infantils en què depenen dels pares per ser adults que dependran d’ells mateixos. Per tant, eliminen les connexions neuronals que els fan ser nens per incorporar connexions noves que els fan ser adults. I les incorporen per assaig i error. Si funciona un comportament el retenen i si no, no.

Com saben si funciona?

— El més habitual és buscar el reconeixement de l’entorn. Per això hi ha adolescents que fan animalades, perquè el seu entorn d’adolescents els ho reconeix, però també és important el dels adults, sobretot de pares i mestres.

¿Llevar-se tard forma part de tot això?

— El ritme circadiari dels adolescents s’endarrereix una mitjana d’entre dues hores i dues hores i mitja. Quan al matí no es lleven i pensem que són uns ganduls, moltes vegades passa que el seu cervell encara no s’ha activat. Quan comencen l’institut i entren més aviat, se li exigeix atenció a un cervell que encara està mig adormit.

A Anglaterra es va provar de començar més tard l’institut i es va veure que millorava el rendiment acadèmic.

— La millora era d’entre el 20 i el 30%. I també es va veure que el nombre de dies que faltaven per malalties es reduïa a la meitat. A la nit, el sistema immunitari també baixa l’eficiència. Si surts al carrer abans que se t’activi, és més fàcil que et posis malalt.

Què més passa al seu cervell?

— L’amígdala, el centre que genera les emocions, canvia. Per això reaccionen a les emocions més ràpid i amb més intensitat. Per primer cop han d’afrontar situacions d’adults sense haver-ho sigut mai, i si detecten que poden ser una amenaça, activen les emocions intensament per protegir-se. Per això tenen moltes pors, encara que les amaguin. I reaccions d’ira, perquè la ira permet defensar-se. També canvia l’estriat, que és el centre que genera sensacions de recompensa. Descobreixen que hi ha activitats que els produeixen benestar i plaer. I ho proven tot, per veure què els estimula més. Per això és l’edat en què s’inicien en el consum de drogues.

També són gregaris.

— Per primer cop poden socialitzar lliurement amb els seus iguals i els encanta. La sensació d’unitat amb l’entorn és brutal. I la socialització és un instint bàsic imprescindible que també genera recompenses al cervell. Volen estar amb ells, volen fer el que fan ells, volen fer coses que els hi reconeguin. I això és sa. En aquest sentit, els confinaments han sigut un gran problema.

¿Han tingut un impacte gaire gran?

— El 41% dels adolescents i joves tenen símptomes compatibles amb la depressió. És esfereïdor. L’adolescència és una època d’estrès i poden haver-hi moments de tristesa, però aquests percentatges són extremament elevats.