L'Antàrtida amaga l'aigua més antiga de la Terra
Durant la campanya antàrtica del 2013 Els científics volen extreure líquid d'un llac aïllat situat a quatre quilòmetres de profunditat
Al bell mig del continent blanc, on es registren les temperatures més fredes de tota la Terra, els científics treballen contra rellotge. A la base russa de Vostok tenen fins a principis de febrer per poder extreure mostres d'un dels grans tresors que encara amaga la Terra. Sota la superfície gelada, a quatre quilòmetres de profunditat, hi ha el llac Vostok, al qual van poder arribar durant la campanya de l'any passat després d'anys de feina. Ara el repte és aconseguir portar fins a la superfície una mostra intacta de les seves aigües perquè pot donar respostes sobre com era la Terra fa milions d'anys. El llac és una gran massa d'aigua líquida que durant un període d'entre 15 i 34 milions d'anys s'ha mantingut aïllada de qualsevol forma de vida terrestre, i ni tan sols no hi entra aire ni llum des de la superfície. Es creu que pot allotjar formes de vida sorprenents.
Sota el gel antàrtic hi ha entre 100 i 200 llacs connectats per una xarxa de rius. El llac Vostok, amb una àrea de 16 quilòmetres quadrats, és el més gran i l'únic al qual han pogut arribar els científics. No ha estat fàcil. "Fer un forat per arribar a tanta profunditat i en aquestes condicions tan extremes és un gran repte. Quan perfores el gel, fa tant de fred que l'endemà ja torna a estar tapat", explica Carles Pedrós, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), que ha participat en algunes expedicions als pols i en altres llocs per estudiar organismes extremòfils, és a dir, que viuen en situacions extremes.
En el procés d'obrir camí dins el gel fins a tocar el llac hi han treballat molts enginyers. Primer, els científics russos van haver d'explicar el projecte amb tots els detalls al Comitè Científic del Tractat Antàrtic i com s'ho farien perquè els anticongelants que fessin servir no contaminessin aquestes aigües tan pures i allunyades de la contaminació que els humans hem regalat a la resta del planeta. "Diuen que tenen molta cura, però crec que el perill hi és", valora Pedrós.
Des de la Guerra Freda
La base de Vostok es va crear als anys 50, en plena Guerra Freda, quan americans i russos es disputaven el món. És una de les poques bases que hi ha a l'interior del continent blanc. La gran majoria són a la costa, on les temperatures, encara que baixes, són més suportables i, per tant, les condicions de treball són més practicables. Des d'aleshores ja s'intuïa la presència del llac. Inicialment, els investigadors treballaven perforant el gel per fer recerca en paleoclimatologia. Agafant mostres de les diferents capes de gel i analitzant les restes orgàniques i les bombolles d'aire que hi van quedar atrapades es pot arribar a saber com era l'atmosfera i el paisatge fa milers d'anys. De fet, en col·laboració amb científics francesos han trobat proves de la relació entre un increment de la presència de gasos d'efecte hivernacle i els canvis climàtics a l'Edat de Gel.
Als anys 90, quan es va confirmar la presència d'un llac gegant, els científics van començar a dedicar esforços a desenvolupar la tecnologia per arribar-hi. "La seva presència es pot apreciar fins i tot amb imatges per satèl·lit de la superfície del continent. Les glaceres que llisquen sobre roques són diferents, són més abruptes. Quan el que hi ha a sota és una massa d'aigua líquida la superfície al continent és plana", diu Pedrós.
Missió gairebé impossible
La perforació no va començar fins al 2005. Abans han calgut molts estudis per aconseguir fer sobre el gel una feina "estèril" i amb "bisturí". A més d'evitar l'ús de substàncies contaminants, el mètode que han utilitzat no deixa que entri res de res. Com si es tractés d'una ampolla de gasosa remoguda, l'aigua del mateix llac puja i fa de tap. De fet, ja van poder recollir una mica d'aigua que, simbòlicament, els científics russos van entregar en un contenidor al president de Rússia, Vladímir Putin.
L'expedició que ara treballa a l'Antàrtida està explorant el llac fent servir càmeres i petits robots tancats hermèticament. Per una banda, s'espera analitzar les condicions del medi, com l'acidesa de les aigües i la temperatura. El que ha generat més expectatives, però, és la possibilitat de detectar compostos orgànics. Qualsevol ésser viu que s'hi trobi haurà evolucionat de manera diferent a la vida a la Terra. "Si hi ha alguna cosa seran bacteris i arqueus, que viuen sense llum", diu Pedrós.
Connexió amb l'espai
Es creu que les condicions d'aquest llac poden presentar analogies amb una de les llunes de Júpiter, Europa, que és un dels candidats de l'espai que podrien allotjar vida. L'intrigant satèl·lit està cobert de gel i es creu que a sota hi pot haver un gran oceà d'aigua líquida. De fet, els científics de la NASA han manifestat la seva intenció de fer recerca al llac Vostok fent servir un cryorobot , una sonda especial per desfer el gel, que aniria acompanyada per un minisubmarí anomenat hydrorobot .