14/01/2022

Lise Meitner i la fissió, a l’escenari

2 min

La dona que camina amb dificultats damunt la neu de Göteborg està a punt de canviar la història. Fa càlculs mentals i dedueix que el nucli de l’àtom d’urani es pot trencar i donar lloc a bari, a criptó i a energia. Cal repetir els experiments per comprovar-ho, però acaba de descobrir la fissió nuclear: “...Quan vaig trobar l’última peça del trencaclosques... va ser sublim. El millor moment de la meva vida”.

Qui parla així és Lise Meitner, una física austríaca que el 1938 va haver de marxar de Berlín fugint de Hitler. El passatge correspon a l’obra de teatre Projecte Meitner. Una història de ciència i traïció, escrita per Robert Marc Friedman. L’editorial Bromera l’ha publicat en català amb traducció d’Anna Marí, una introducció del mateix autor i un epíleg de la física Anabel Morales.

La majoria de científics pensaven que quan es bombardejava urani amb neutrons es generaven elements més pesants. Només Meitner va intuir que no. Ella no podia provar-ho i va demanar al seu col·lega Otto Hahn, que seguia a Alemanya, que repetís els experiments. El 1944, Hahn va ser guardonat amb el premi Nobel de química i va recordar en el discurs la seva “ajudant” Meitner.

Meitner va passar a la historia de la ciència i, el 1945, la fissió de l’àtom va entrar tristament en la història universal. És només amb aquesta obra que Meitner pot passar comptes ficticis amb Hahn i amb Manne Siegbahn, físic suec i home clau del comitè Nobel. A l’obra, aquest no reconeix cap mèrit a Meitner, i Hahn, menys arrogant, insisteix que ell va descobrir la fissió. És una de les històries més injustes de la ciència contemporània. Com a petit o gran consol, l’element 109 es diu meitneri i és l’únic que porta el nom d’una dona -el curi és per al matrimoni Curie-. Tot i que es va proposar per al 105, cap element es diu hahni.