Les onades de calor marina s’escampen al món

En els darrers anys s'han produït onades de calor inusuals a totes les conques oceàniques principals del planeta, i alguns d'aquests esdeveniments s'han tornat tan intensos que els científics han encunyat un nou terme: les superonades de calor marines. "Els ecosistemes marins on [aquestes onades de calor] es produeixen no havien experimentat mai una temperatura de la superfície del mar tan alta", explica Boyin Huang, oceanògraf de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), per correu electrònic.

Els mars de davant les costes del Regne Unit i d'Irlanda van experimentar una onada de calor marina inusualment intensa –una de les més prolongades registrades–, en la qual l'augment de la temperatura es va produir molt abans del que és habitual: a l'abril. Austràlia i els seus icònics esculls de corall han estat recentment colpejats per onades de calor a dues de les seves costes.

Els científics defineixen les onades de calor marines de diferents maneres. Però és evident que, a mesura que el clima del planeta canvia, els oceans es transformen fonamentalment en agents que absorbeixen l'excés de calor retinguda a l'atmosfera pels gasos d'efecte hivernacle, emesos quan es cremen combustibles fòssils.

Els oceans més calents estan provocant canvis dràstics en la vida marina, en el nivell del mar i en els patrons meteorològics. Algunes de les víctimes més visibles de l'escalfament dels oceans han estat els esculls de corall. Quan les temperatures marines augmenten massa, els coralls poden descolorir-se i morir. Aproximadament el 84% dels esculls de tot el món van experimentar, en algun moment entre el gener del 2023 i el març del 2025, un estrès tèrmic suficient per provocar aquest blanqueig, segons un informe recent.

L'any passat, el més càlid registrat fins ara, el nivell del mar va augmentar més de pressa del que els científics esperaven. L'estudi va mostrar que la major part d'aquest increment prové de l'expansió tèrmica de l'aigua dels oceans –és a dir, el volum augmenta a mesura que s'escalfa– i no del desglaç i les capes de gel, que fins fa poc eren la principal causa de l'augment del nivell del mar.

L'excés de calor als oceans també pot afectar els patrons meteorològics, cosa que fa més probable que els huracans s'intensifiquin ràpidament i esdevinguin més destructius. Al Pacífic sud-occidental, la calor marina de l'any passat va contribuir a una ratxa rècord de ciclons tropicals que van impactar les Filipines. "Entendre com l'escalfament global està afectant els esdeveniments extrems és informació essencial per intentar anticipar què està passant i què vindrà després", diu Marta Marcos, física de la Universitat de les Illes Balears. Ella és l'autora principal d'un estudi publicat recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, que conclou que el canvi climàtic ha estat el responsable de la gran majoria de les onades de calor marines en les darreres dècades.

Les pèrdues

Alguns dels primers estudis sobre mortalitat massiva associada a les onades de calor marines –abans que existís aquest nom– provenen del Mediterrani, que s'ha estat escalfant entre tres i cinc vegades més ràpid que tot l'oceà. Joaquim Garrabou, ecòleg marí de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, va començar a estudiar aquests esdeveniments després de presenciar la mort massiva d'esponges i coralls l'any 1999. Ell i altres científics creien que, amb el canvi climàtic, aquestes morts massives es repetirien. "La realitat avança fins i tot més ràpid del que pensàvem –indica–. Tenir aquests esdeveniments de mortalitat massiva és la nova normalitat, en lloc d'alguna cosa infreqüent, com hauria de ser", conclou.

L'any 2012, una onada de calor marina al Golf de Maine va posar en relleu el risc que aquests esdeveniments representen per a les pesqueries. La població de gambes del nord va passar de 27.250 milions l'any 2010 a 2.800 milions dos anys més tard, segons els models de la Comissió de Pesca Marina dels Estats Atlàntics (ASMFC, de les sigles en anglès). "La desaparició de les gambes va ser simplement xocant", resumeix Anne Richards, biòloga pesquera i investigadora jubilada del Centre de Ciències Pesqueres del Nord-Est de la NOAA. El seu estudi va assenyalar un culpable important: els calamars d'aleta llarga (Doryteuthis pealeii), atrets cap al nord per l'aigua més càlida, s'estaven menjant les gambes. La pesquera encara no ha reobert i el 2023 es calculava que la població de gambes del nord havia disminuït fins als 200 milions.

"La pesca comercial sempre ha estat difícil, però ara, el canvi climàtic porta això a un altre nivell", explica Kathy Mills, científica sènior de l'Institut de Recerca del Golf de Maine. Això es complica encara més pel fet que gran part de la recerca sobre onades de calor marines prové de pocs països, com Austràlia, els Estats Units, la Xina, el Canadà, Espanya i el Regne Unit. "Hi ha moltes regions del món on el seguiment no és tan bo com en altres llocs, i per tant realment no sabem què està passant", explica Dan Smale, ecòleg comunitari de l'Associació de Biologia Marina del Regne Unit.

L'augment de les temperatures marines també pot desencadenar un efecte dòmino en la xarxa tròfica marina, començant per la base: el plàncton. Des del final de la majoria de la caça comercial de balenes als anys 70 i 80, les balenes geperudes del Pacífic nord s'havien anat recuperant i havien arribat a una població màxima d'uns 33.000 individus el 2012. Però després va arribar l'esdeveniment de calor conegut com el Blob, que va cobrir gran part de la regió entre el 2014 i el 2017. L'onada de calor va reduir el vent i les onades, i va limitar els nutrients que normalment pugen a la superfície marina. Menys nutrients vol dir menys fitoplàncton, menys zooplàncton i menys peixos.

Després que el Blob desaparegués, els investigadors van descobrir que els efectes d'una onada de calor marina extrema poden perdurar molt temps després que l'esdeveniment hagi passat. Ted Cheeseman, doctorand a la Universitat de Southern Cross, va cofundar Happywhale, la base de dades de desenes de milers de mamífers marins en fotos enviades per investigadors i observadors de balenes d'arreu del món. Cheeseman va detectar una forta caiguda en els albiraments de balenes geperudes l'any 2021.

La disminució va ser tan significativa que, al principi, pensava que l'equip de Happywhale havia comès un error en els càlculs. Van passar diversos anys revisant-ho, i l'any passat van publicar un estudi que concloïa que la població de balenes geperudes al Pacífic nord havia caigut un 20% entre el 2012 i el 2021. Atribuïen el descens a la pèrdua d'aliment, com el krill, durant i després del Blob. Amb "una estimació de 7.000 balenes desaparegudes que no han aparegut enlloc més, no hi ha cap altra explicació possible", diu Cheeseman.

Mirant cap al futur

Finalment, parts de l'oceà podrien entrar en un estat constant d'onada de calor marina, almenys segons la definició actual. Alguns científics veuen els pics de calor de curta durada actuals com un assaig per a aquest futur. Alistair Hobday, oceanògraf biològic de l'Organisme de Recerca Científica i Industrial de la Commonwealth d'Austràlia (CSIRO), ha estat fent sessions informatives públiques amb pronòstics d'onades de calor marina amb mesos d'antelació.

El peix de la mà vermella (Thymichthys politus), críticament amenaçat, viu davant la costa de Tasmània i es desplaça pel fons marí amb unes aletes que tenen forma de mans. Aquest peix tan inusual només s'ha trobat en dues petites zones de roca i prats marins. A finals del 2023, el pronòstic de Hobday preveia possibles onades de calor marines letals. Investigadors de l'Institut d'Estudis Marins i Antàrtics de la Universitat de Tasmània, amb el suport del departament de Canvi Climàtic d'Austràlia, van prendre una mesura dràstica: van traslladar 25 d'aquests peixos en un aquari fins que les temperatures baixessin.

Jemina Stuart-Smith, ecòloga de la Universitat de Tasmània, va descriure aquelles setmanes com el període més estressant de la seva vida. "Si tot sortia malament, parlàvem de la possible extinció d'una espècie sencera", admet. Després de tres mesos, es van retornar 18 peixos al mar. Tres van morir i quatre van ser inclosos en un programa de cria en captivitat.

Els científics reconeixen que aquestes solucions temporals tenen un abast limitat davant l'escalfament a llarg termini. "És com posar una tireta en una cama trencada", compara Kathryn Smith, ecòloga marina i investigadora postdoctoral a l'Associació de Biologia Marina. Però els que estudien els esdeveniments extrems d'avui encara esperen que la seva feina ofereixi una visió del futur dels oceans del món. "Si expliques el futur a persones intel·ligents, poden imaginar-se moltes coses que poden fer de manera diferent", conclou Hobday.

Copyright: The New York Times