El peix que més en sap d'òrgans de recanvi

Per què una cèl·lula mare acaba especialitzant-se en cèl·lula cardíaca o de pell? Si ho esbrinem, ¿podrem fer òrgans de recanvi per al nostre cos? Molts científics busquen la resposta a aquestes preguntes en un model de laboratori, el peix zebra, un animal minúscul, d'uns pocs centímetres, però amb una capacitat de regeneració molt gran. Pot regenerar per si sol les aletes, la pell, el cor i el cervell. Permet, doncs, entendre quins gens intervenen en la construcció del nostre cos. Però encara té més avantatges per als científics: és molt petit i fàcil de mantenir, es reprodueix ràpidament i els seus embrions i larves són transparents. Per tant, el resultat de les mutacions genètiques que se'ls puguin induir són fàcils d'observar.

Aquesta setmana la revista Nature publica el mapa genètic complet d'aquest petit animal, de tal manera que facilitarà la recerca sobre els gens que poden activar la capacitat regenerativa de les cèl·lules. Segons l'estudi, els humans i el peix en qüestió compartim el 75% dels gens implicats en moltes malalties. Per estudiar més bé les malalties humanes en els peixos cal saber en quina part dels gens cal actuar. Tota la informació genètica serà d'accés públic.

Aquest treball es completa amb un catàleg de mutants que està duent a terme l'Institut Sanger i que suposa alterar gen per gen per veure en quins canvis es tradueixen. Aquest catàleg permetrà crear models animals de malalties humanes per fer servir al laboratori.

El peix de cors

Actualment quan un cor queda tocat després d'un infart no pot reparar ell mateix les lesions. Des de l'any 2002 se sap que els peixos poden regenerar el seu cor. A la capital catalana hi treballen els investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) encapçalats per Juan Carlos Izpisua, que també treballa a l'Institut Salk, als Estats Units. Aquest investigador va observar com el cor d'aquest peix recuperava la seva funció després d'haver-li tallat un 30% de l'òrgan. Izpisua ha identificat els gens implicats en aquesta regeneració, una informació que també li ha permès crear cèl·lules cardíaques in vitro a partir de cèl·lules mare.

En altres estudis s'ha pogut veure que aquesta capacitat no és perquè el peix recorri de nou a cèl·lules mare, sinó que són els mateixos cardiomiòcits (les cèl·lules del cor) els que s'encarreguen de la reparació. Els científics van poder observar-ho en introduir una proteïna fluorescent de color verd que s'expressava dins del cor del peix zebra i que permetia observar l'evolució del cor danyat. En 14 dies el cor ja s'havia regenerat. El senyal més clar: el seu color verd proteïna. L'estudi conclou que no és que el peix disposi de gens que els humans no tinguem, sinó que té la capacitat d'activar els necessaris perquè es produeixi aquesta regeneració.

Pensaments sota l'aigua

Un equip d'investigadors japonesos també han aconseguit llegir en temps real un pensament del peix, en concret el desig de nedar cap a una presa. Per aconseguir-ho han fet servir una sonda fluorescent que permet capturar l'activitat neuronal. Les seves neurones estaven alterades perquè es tornessin fluorescents quan augmentessin els nivells de calci, un fenomen que passa sempre que s'activen. En un futur, s'espera que aquesta tècnica permeti estudiar malalties psiquiàtriques i neurodegeneratives, així com processos com la memòria o l'aprenentatge. Es podria veure en temps real quin és l'efecte dels fàrmacs.