La pesta va modelar el sistema immune

L’evolució de la població europea ha estat determinada, al llarg dels segles, per múltiples causes d’ordre natural. Precisament, una de les causes més importants han estat els diversos episodis d’epidèmies mortals que van assolar Europa durant el mil·lenni passat. Una de les epidèmies va ser el brot de pesta bubònica o pesta negra del 1348, que va exterminar entre el 30% i el 50% dels europeus. Diversos estudis científics han arribat a la conclusió que les epidèmies mortals afecten el sistema immunològic humà. Les persones amb un perfil genètic que les fa més resistents a la malaltia aconsegueixen viure i reproduir-se. En canvi, els portadors de gens que no són capaços de fer front a la malaltia moren.

L’estudi més recent d’aquestes característiques ha estat liderat per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra-CSIC) de Barcelona. En el seu treball han descobert que alguns gens del sistema immunològic han evolucionat en gitanos i europeus sota els efectes de la pesta negra, mentre que el mateix grup de gens en persones del nord-est de l’Índia -d’on provenen els gitanos- no ha sofert cap tipus de canvi, segons l’estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Recollida de mostres

Els gitanos procedents del nord-est de l’Índia es van establir fa només 1.000 anys a Europa, a la regió ocupada ancestralment pels romanesos estudiats, i tots dos grups han conviscut des d’aleshores. Els investigadors van prendre mostres d’ADN als tres grups per poder estudiar i comparar els seus genomes. En total, van fer anàlisis a 100 europeus d’origen romanès, 100 persones d’ètnia gitana i 500 habitants del nord-oest de l’Índia. Els resultats mostren que els tres gens del grup dels receptors tipus Toll (TLR) del sistema immune van evolucionar de manera semblant entre els gitanos i els romanesos, sota l’efecte de la mateixa pressió selectiva, mentre que els habitants de l’Índia no tenen l’efecte de la selecció natural per aquesta causa.

És un bon exemple d’evolució convergent, en què les poblacions de diferent origen (romanesos i gitanos) tenen la mateixa adaptació en estar sotmeses a les mateixes pressions ambientals; en aquest cas, l’efecte de l’epidèmia de la pesta.

Gens i bacteris

La relació entre els gens TLR i el bacteri causant de la pesta s’ha demostrat experimentalment. Per tant, aquest estudi mostra que la pesta va tenir un paper important en el canvi genètic. Així, els científics també van prendre sang de 101 persones d’ascendència europea en contacte amb el bacteri que causa la pesta, Yersinia pestis, i es va observar una relació entre els gens TLR i un augment de la producció de citocines, unes molècules que juguen un paper important en el sistema immune i en la resistència a la malaltia.

Jaume Bertranpetit, investigador de l’IBE que ha participat en l’estudi, opina que els resultats “expliquen part de les diferències entre els europeus i altres pobles en la sensibilitat d’una malaltia infecciosa i mostra la importància que les epidèmies han tingut en modular la composició de les poblacions humanes actuals”. L’estudi permet veure la influència de la història en la genètica i entendre com les diferents poblacions humanes poden donar una resposta a infeccions emergents, conclou Bertranpetit.