Un planeta habitable en un altre sistema solar

La sonda Kepler de la NASA orbita per l'espai des de l'any 2009. Des d'aleshores, any rere any, cada mitja hora agafa dades de més de 150.000 estrelles. Un any d'observacions de la Kepler equival a 300 anys de dades recollides per tots els telescopis que hi ha a la Terra, segons calculen els responsables del projecte. El seu objectiu és detectar les estrelles amb planetes que hi giren al voltant, és a dir, nous sistemes planetaris amb exoplanetes que orbiten entorn d'una estrella, igual que passa amb el Sol i els seus planetes, entre els quals la Terra.

En els seus quatre anys de funcionament, ja ha trobat 844 nous exoplanetes que giren al voltant de 658 estrelles. La gran troballa, però, està per arribar. Encara no s'ha pogut assegurar que cap dels nous astres sigui com la Terra i que, per tant, estigui realment preparat per allotjar vida. Hi ha pocs candidats, entre els quals els dos que la NASA ha donat a conèixer en un nou estudi que acaba de publicar Science .

Rocosos, amb atmosfera i aigua

El retrat robot al qual s'ajusten els candidats a planeta habitable és el següent: planeta rocós, envoltat per una atmosfera càlida, amb la composició química adient i amb aigua. Segons l'estudi que publica Science , al nou sistema planetari de cinc planetes que orbiten al voltant de l'estrella Kepler-62 hi ha dos exoplanetes que encaixen amb aquesta descripció. Als cinc se'ls ha batejat amb el nom de la seva estrella mare, Kepler-62, acompanyat a continuació de les lletres b , c , d , e i f . El més petit és com la meitat de la Terra. El més gran en fa el doble. El temps que triguen a fer una volta al seu sol, és a dir, els seus anys, oscil·la entre 6 dies, el més curt, i 9 mesos, el més llarg.

Entre aquests exoplanetes, el Kepler-62f és el candidat més clar a allotjar alguna forma de vida. De fet, de tots els exoplanetes descoberts fins ara és el que més s'assembla a la Terra, segons un comunicat de la NASA. Es tracta d'un planeta rocós, un 40% més gran que el Planeta Blau. Està situat al que s'anomena la zona habitable del sistema planetari que han descobert des de la NASA. És a dir, en una zona a prou distància de l'estrella al voltant de la qual orbita perquè hi hagi aigua líquida. El seu perfil es correspon amb el que s'anomena una super-Terra. Un segon planeta del mateix sistema, el Kepler-62e, malgrat que és més a prop de l'estrella principal, també es consideraria candidat. Els dos planetes reben entre 1,2 i 0,4 vegades la radiació solar que rep la Terra.

El gran repte encara és trobar com analitzar l'atmosfera d'aquests exoplanetes. En això hi treballen científics de tot el món, entre els quals investigadors de l'Institut de Ciències de l'Espai ICE-CSIC. Actualment els científics de la NASA que encapçalen el projecte Kepler utilitzen les dades sobre la distància respecte a l'estrella i la radiació que reben per pressuposar si tenen una atmosfera amb efecte hivernacle, composta per nitrogen i diòxid de carboni, i aigua. La distància habitable és clau, ja que en els planetes més pròxims es volatilitzarien aquests components, i en els més llunyans es congelarien.

La missió TESS, que la NASA llançarà a l'espai el 2017 per continuar estudiant els exoplanetes, disposarà d'instruments més precisos per analitzar l'atmosfera dels nous astres.

La revolució dels planetes

La missió Kepler també ha canviat el concepte de sistema planetari que es tenia fins ara, a imatge del nostre Sistema Solar, en què els planetes giren al voltant del Sol. A principis d'any es publicava a Nature la descoberta d'un nou sistema solar, en el qual un planeta orbitava entorn de dos sols en un període una mica més curt d'un any, 289 dies. Al mateix temps, si algú se situés sobre aquest exoplaneta, anomenat Kepler-34b, cada 28 dies podria observar un eclipsi entre els dos sols. Els científics han detectat proves que n'hi ha d'altres.

El 2010 un grup d'investigadors que treballaven amb dades recollides des de la Terra per un telescopi situat a La Silla, a Xile, van presentar dades sorprenents sobre un sistema planetari en el qual els planetes giren en direcció contrària al seu sol. Els científics estudien com altres cossos poden alterar l'òrbita dels planetes que, en principi, s'han format a partir del disc de gas i matèria que va encerclar en algun moment la seva estrella. Si aquest disc protoplanetari rota en la mateixa direcció que la seva estrella, el més lògic seria que, com passa al Sistema Solar, els planetes que s'hi formen segueixin el mateix camí.

El més petit de tots

Recentment, la missió Kepler també ha descobert el sistema planetari més petit que es coneix. És a 270 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Lira, orbita al voltant de l'estrella Kepler-37 i és tan sols una mica més petit que el nostre Sol.

En aquest sistema solar en miniatura, els planetes triguen entre 13 i 40 dies a completar un any sencer. El planeta més petit que es coneix fins ara, el Kepler-37b té un volum una mica més gran que la nostra Lluna, aproximadament una tercera part del volum de la Terra. Completa una òrbita entorn de la seva estrella en 27 dies. Els científics creuen que és molt calent. Però no té atmosfera ni aigua i, per tant, resulta impossible que allotgi vida.