Cambra Agrícola de l’Empordà: quan hi havia burgesos honrats
FigueresAmb l’acte Quan a Figueres hi havia burgesos honrats, a la Casa Cusí de Figueres, es va presentar la segona edició del llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat (Brau, 2016), de l’economista Joan Armangué, l’arquitecte Joan Falgueras i l’historiador Albert Testart. El llibre repassa des d’aquests tres vessants, de manera detallada, la història de l’entitat, que estava situada a la Rambla figuerenca en un edifici modernista de gran valor arquitectònic, obra de Josep Azemar. L’edifici va sobreviure a la fi de la Cambra, el 1939, però anys després, el 1968, va ser enderrocat enmig de la indiferència ciutadana -en uns anys en què el Modernisme no era gaire valorat- per construir-hi l’actual Museu de l’Empordà.
La Cambra Agrícola de l’Empordà, creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa de principis del segle XX, responia a necessitats econòmiques i a un projecte de ciutat i de comarca en plena expansió, en una època en què Figueres exercia de capital agrícola de les comarques gironines. Segons els autors, la institució va ser un dels projectes capdavanters de la societat civil figuerenca, capaç d’obrir sucursals a Girona, Hostalric, Palafrugell, Santa Coloma de Farners i Llagostera, i de tenir representants a Barcelona i Madrid.
El llibre també identifica les personalitats que s’hi van involucrar, una llista que permet rescatar figures empordaneses oblidades i observar-ne la transversalitat ideològica i professional. Des de grans hisendats terratinents fins a professionals del sector, passant per un ventall ideològic plural: des de conservadors fins a republicans. Entre els més destacats: Eusebi de Puig, Lluís Maria Jordi i Carles Jordà.
