Una exhumació surrealista i complicada

Els forenses tiren endavant la complexa operació per extreure les mostres d’ADN de Salvador Dalí, enterrat sota una llosa

Les riallades de Salvador Dalí ressonaven per les parets del Teatre-Museu. Qui li havia de dir que, 28 anys després del seu enterrament, sortiria de la tomba per oferir un últim xou: la seva exhumació. I es va fer com a ell li hauria agradat, envoltat de centenars de càmeres i curiosos que no es volien perdre un dels esdeveniments més surrealistes de la història de Figueres i de tot el país.

La previsió era que l’espectacle comencés a les vuit del vespre, però hores abans ja hi havia mitjans rondant pels voltants del Teatre-Museu Dalí, situat al centre de la capital de l’Alt Empordà. Càmeres i periodistes es barrejaven amb els turistes -que no entenien què passava- i amb els veïns, que no es volien perdre l’esdeveniment de l’any.

Cap a les set de la tarda van arribar els operaris, seguits per una estela de càmeres i flaixos. Mai una furgoneta amb material de construcció havia aixecat tanta expectativa. Primer van arribar els quatre constructors, que van muntar un sistema per aixecar la llosa d’una tona i mitja que protegeix la cripta on descansa el pintor. Van contractar la mateixa empresa que fa 28 anys, Costa Construccions, i van fer servir el mateix mètode que van utilitzar per segellar la tomba: un sistema format per dues bastides, una biga al mig i uns mecanismes que farien pujar la pesada llosa, gràcies a quatre ancoratges que es van fer als extrems. Els constructors no sabien quanta estona necessitarien perquè depenia de molts factors, però calculaven que, si tot anava bé, seria una operació d’almenys tres hores.

Paral·lelament, quatre operaris més van muntar dues carpes de 5 m x 5 m que van servir per protegir l’operació de les mirades alienes. La tomba és sota la cúpula del Teatre-Museu i, de nit, amb els llums interiors oberts, els veïns dels pisos més alts podrien veure’n algun detall. La Fundació Gala - Salvador Dalí ha fet tot el que ha pogut per evitar que transcendeixi qualsevol imatge de l’exhumació. Totes les persones que van entrar al Teatre-Museu ho van fer sense mòbils i sota l’advertiment que no es podia fer cap fotografia. A més, es van tallar els carrers del voltant i es va reservar un espai per a la premsa darrere d’unes tanques.

Complicacions pel formol

A quarts de nou va arribar la comitiva judicial més esperada de l’any, formada per tres forenses, la lletrada del jutjat de Figueres i un tècnic. Eren els encarregats d’extreure les mostres d’ADN per comparar-les amb les de la figuerenca Pilar Abel, que assegura que és filla del pintor. El seu advocat va afirmar que Abel no hi va assistir “perquè li sabia molt de greu”, tot i que fa anys que batalla perquè aquest moment es faci realitat.

Segons la directora de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses, Aina Estarellas, es preveia una exhumació complicada perquè el formol que es va utilitzar per embalsamar el cos del pintor es va introduir pel torrent sanguini. “El formol modifica l’ADN de les cèl·lules i per això s’hauran d’agafar ungles, dents i ossos llargs com la tíbia o el fèmur”, va detallar Estarellas, que va afegir que s’extraurien diverses peces de cada tipus per intentar aconseguir alguna mostra que no estigui contaminada.

A més, s’havia de tancar tota la zona i identificar els forenses, que havien d’anar protegits amb “doble màscara, dobles guants i dobles peücs”, segons la directora de l’Institut de Medicina Legal, que calcula que “d’aquí un o dos mesos” ja es tindran els resultats.

Una de les incògnites de la nit era l’estat del cos de Dalí. El 1989 Narcís Bardalet, amic del pintor i metge forense, va ser l’encarregat d’embalsamar el cos del geni, una operació obligatòria quan una persona no s’enterra en un cementiri. La Fundació Gala - Salvador Dalí li va demanar que assistís ahir a l’exhumació, i hores abans s’emocionava recordant el comiat del pintor. “Ens hi vam esforçar molt perquè lluís el millor aspecte possible”, va relatar el forense, que va rememorar que dies abans de morir va estar ingressat en estat greu.

El bigoti, a les deu i deu

“El vam afaitar i sobretot ens vam esforçar molt en el bigoti per deixar-lo com ell el volia: marcant les deu i deu”, va explicar Bardalet. I per aconseguir l’efecte desitjat, va utilitzar el mateix producte que feia servir Dalí, una pasta d’Hongria que es feia portar expressament. Quan el van enterrar duia una túnica blanca amb un escut de Torre Galatea brodat al pit i un mocador de seda que li tapava la cara i que li va col·locar el seu xòfer, Artur Caminada, en el moment de tancar el taüt.

“Se’m va trencar el cor”, va recordar Bardalet amb els ulls vidriosos. L’exhumació del cos del pintor empordanès desperta sentiments contraposats en el forense, i opina: “Si Dalí ho veiés fotria un xou per sucar-hi pa, però hi hauria un moment que ens engegaria a la merda a tots plegats”.

Més de 90 mitjans de tot el món a Figueres

Fonts del jutjat de Madrid que ha ordenat l’exhumació de Salvador Dalí van revelar que la jutge encarregada del cas estava “sorpresa” pel gran ressò mediàtic que s’havia aixecat. I això que no sabia que més de noranta mitjans de tot el planeta s’han desplaçat fins a Figueres per poder veure en directe l’exhumació del geni surrealista: la CNN, la CBS, la BBC, Reuters, La Nación, els xinesos CTGN i Phoenix TV, els russos Zvezda i un llarguíssim etcètera de periodistes que ahir van omplir tots els voltants del Teatre-Museu.

Tot això sense oblidar les desenes de veïns i curiosos que no es volien perdre la jornada històrica. Molts ja van sortir al carrer el 1989 per acomiadar-lo, i ahir recordaven com va ser el multitudinari enterrament, a més d’anècdotes de Dalí per la ciutat. “De petits ens feia córrer per no perdre’ns les seves extravagàncies, i ara que és mort, ens torna a fer córrer!”, va deixar anar un dels veïns.

Més continguts de