La Fira de Ceret arribarà als 31 anys Com “l’últim bastió taurí a Catalunya”

La capital del Vallespir acollirà dues corrides de toros i una ‘novillada’ al juliol

Els historiadors situen la primera cursa de toros a Ceret l’any 1577, però la plaça actual, Les Arènes, es va inaugurar el 1922. És de propietat privada i el 1988 l’Associació dels Aficionats Ceretans (ADAC) va començar a llogar-la per fer-hi corrides de toros coincidint amb el 14 de juliol, festa nacional francesa. “Vam decidir muntar una corrida de toros per defensar la idea que tenim de la festa amb toros-toros i toreros que volen matar-los”, recorda Bernard Raviglione, un dels fundadors de l’entitat. “Proposem un espectacle que per damunt de tot permet valorar el toro, perquè sense toro no hi pot haver festa”, remarca Françoise Garrigue, actual president de l’ADAC. “Volem un toro íntegre, fer, que plantegi problemes. En cas contrari, no val la pena”, insisteix.

Aficionats olotins

“D’Olot a Ceret hi ha poc més de noranta quilòmetres. Anem a la fira des que la van crear. L’any passat vam anar-hi unes dues-centes persones amb dos autocars i cotxes particulars”, explica Pepe Amores, president de la Penya Taurina de la Garrotxa. “A França hi ha més afició que aquí, hi tenen 150 places en actiu”, destaca. Ceret és un bastió taurí, però també català. La plaça de toros de la capital del Vallespir, amb capacitat per a quatre mil espectadors, és presidida per la senyera. Abans de començar cada corrida el públic escolta, dret, Els segadors interpretats per una cobla, així com La Santa Espina entre el cinquè i el sisè toro. A més, el personal de la plaça porta espardenyes, faixa i barretina. Els membres de l’ADAC no troben contradictori reivindicar-se com a catalans i aficionats al toreig. Són conscients, això sí, de la potència del moviment antitaurí, sobretot a la Catalunya sud. “La majoria dels antitaurins que protesten perquè fem corrides de toros no són de Ceret”, puntualitzen fonts de l’entitat. Quan es va conèixer la prohibició de les corrides al sud, les banderes de la plaça van lluir un llaç negre, recorden les mateixes fonts.

Dotze toros i sis jònecs

El cartell de la Fira de Ceret del 2019 preveu dues curses de braus i una novillada. El dissabte 13 de juliol, a partir de les sis de la tarda, saltaran a la plaça Javier Castaño, Iván Vicente i Joselillo, que s’enfrontaran a sis toros de Juan Luis Fraile. El diumenge 14, a les onze del matí, Juan Carlos Carballo, Aquilino Girón i Maxime Solera lidiaran sis jònecs de Monteviejo; i a les sis de la tarda Fernando Robleño, Javier Cortés i Gómez del Pilar torejaran sis exemplars de la ramaderia Saltillo. Françoise Garrigue admet que la fira cada vegada genera més despeses. “Som una associació sense ànim de lucre i funcionem sense cap subvenció. Des del punt de vista econòmic, a vegades hi perdem i a vegades hi guanyem, però sempre per poca diferència. Intentem que l’espectacle tingui un equilibri econòmic. El problema és que aquesta mena d’espectacles no tenen la valoració que es mereixen, no són com el futbol, que es considera espectacle de masses”, lamenta.

Un espectacle exigent

El president de l’ADAC atribueix aquesta situació al fet que programen “un espectacle exigent, per això no poden acudir-hi les persones en massa”, afirma. Garrigue té molt clar que les corrides de toros a Ceret s’han de mantenir amb el format actual, amb una fira, dues corrides i una novillada. “La plaça funciona amb gairebé el 50% d’abonats i l’equilibri radica en trobar el nombre de festejos que permeti que una persona que s’hi desplaça des de lluny pugui acudir a tota la fira. Cal pensar en l’economia de la gent, una entrada de cinema no val el mateix que una entrada als toros. El cinema té moltes més subvencions i és molt més fàcil de vendre”, assenyala Garrigue: “Augmentar el nombre de festejos dificultaria l’estada dels abonats i correríem el risc de no poder mantenir la qualitat dels toros que ens agrada”. El preu dels abonaments per a la pròxima fira van dels 118 als 265 euros.

Més continguts de