Girona, en peu de guerra institucional contra l’Estat

GironaRuptura de relacions amb les institucions de l’Estat, negativa a cedir l’Auditori per als premis Princesa de Girona, canvi de nom de la plaça Constitució per plaça 1 d’Octubre, petició de responsabilitats en la via penal per l’actuació policial en el referèndum de l’1 d’octubre... L’Ajuntament de Girona, encapçalat per l’alcaldessa, Marta Madrenas, ha portat fins a límits desconeguts fins ara la desconnexió amb l’Estat d’ençà del referèndum sobre la independència.

La ciutat que durant uns anys va ser comandada pel president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, no s’arronsa i s’ha convertit en un malson per a l’Estat, que reclama “recuperar la normalitat institucional” i denuncia l’actitud “sectària” del consistori gironí.

En la inauguració, abans-d’ahir, de la reposició del Parc Central de Girona, que ha estat gairebé deu anys empantanegat per les obres del tren d’alta velocitat (TAV), es va escenificar l’últim episodi del distanciament entre l’Ajuntament de Girona i l’administració de l’Estat, que feia temps s’anava covant i que, d’ençà dels fets de l’1 d’octubre, s’ha anat eixamplant cada vegada més. El secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, va retreure al consistori que plantés la comitiva estatal i que cap representant assistís a la visita, tenint en compte que entre finals del 2014 i principis del 2015 el govern espanyol i el consistori van consensuar el que calia fer a l’espai i, també, que se’ls havia convidat a la inauguració.

“En comptes de demanar danys i perjudicis, aquest seria un bon moment perquè l’Ajuntament fos aquí, i tingués la satisfacció que tenim nosaltres”, va dir Gómez-Pomar, en referència a l’inventari que prepara el consistori dels greuges que ha acumulat l’obra. L’objectiu de l’Ajuntament és fer servir aquest document per mirar de negociar amb Adif possibles compensacions, i no descarta acabar portant-lo als jutjats si no hi ha una resposta de l’Estat.

L’exèrcit, expulsat de l’ExpoJove

Un altre focus de tensions ha sigut la presència d’un estand de l’exèrcit espanyol al saló ExpoJove, que cada mes d’abril se celebra a Fira de Girona. Des del 2014 ha generat protestes de diverses organitzacions de la societat civil i l’any passat les ONG representades al Consell Municipal de Solidaritat de Girona van decidir abandonar-lo, després que l’exèrcit participés novament en el saló. Les ONG treballaven en el codi ètic de Fira de Girona que pretenia impedir la presència de l’exèrcit. Aquest any el comitè del Patronat de Fira de Girona ha decidit expulsar l’exèrcit almenys tres anys de l’ExpoJove per vulnerar la normativa del codi ètic -que es va aprovar pocs mesos després de l’edició de l’any passat-, que regeix que no s’hi pot anar uniformat.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va explicar: “Hem acordat tres anys perquè hi veiem intencionalitat”. Segons va dir, tot i que inicialment el personal militar va acudir a la inauguració amb vestimenta civil, “a l’últim moment” i de manera “intencionada” van anar a buscar els uniformes i se’ls van posar. Amb tot, Madrenas va insistir que en cap moment s’ha perseguit el cos, sinó que se’l va emplaçar a complir amb les normes i se’l va informar que només podien fer servir l’uniforme en “actes protocol·laris”.

Aquesta prohibició -que també afecta el cos dels Mossos d’Esquadra, als quals s’ha obert un expedient, i a una altra entitat dedicada a cursos per a joves, després que alguns pares denunciessin actituds “sectàries”-, ha provocat les queixes del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que la setmana passada va acusar l’alcaldessa “d’inventar-se un codi Madrenas” per impedir que l’exèrcit tingui estand”. Millo, que va anunciar que l’exèrcit recorrerà la prohibició, va recordar que els efectius militars estan “obligats” a dur l’uniforme en actes de servei i va demanar als responsables del Patronat que “rectifiquin” i que aixequin una sanció que “només posa de manifest el seu sectarisme i la fòbia a aquest cos”.

La FPdGi no tindrà l’Auditori

Les suposades obres a l’Auditori de Girona s’interpreten com un velat boicot de l’Ajuntament a la Fundació Princesa de Girona (PFdGi) per evitar que els seus guardons es puguin celebrar a Girona. Després de la sonada marxa de l’empresari Josep Lagares (Metalquimia), que havia sigut vicepresident de la Fundació i un dels seus més decidits impulsors, amb el seu tuit “ Vaya con Dios, Majestad! ”, i de l’abandó d’una de les entitats fundadores, la Cambra de Comerç de Girona, la FPdGi ha quedat visiblement tocada. Queden dins l’entitat La Caixa i la Fundació Gala-Salvador Dalí, a més de dues empreses d’arrels clarament gironines: Laboratorios Hipra SA (Maria del Mar Nogareda) i Frit Ravich (Judith Viader), enmig de desenes de potents empreses de matriu espanyola.

No volen les subvencions reials

Diverses entitats i particulars han fet explícit el seu particular trencament amb la Corona espanyola, com per exemple dos premiats -els investigadors Romain Quidant i Bernat Ollé- que renuncien als guardons de la Fundació i retornen els 10.000 euros de premi, o entitats petites com Robolot, que ha renunciat a renovar el conveni amb la FPdGi, de la qual obtenia 5.000 euros anuals. També diverses empreses gironines, principalment tecnològiques, que eren proveïdors de la

Fundació, han renunciat a tenir-hi més tractes.

Tot sembla indicar que la Fundació no ho tindrà fàcil per trobar un espai a la ciutat on convocar els seus guardons al mateix nivell que l’Auditori de Girona, amb una capacitat per a 1.200 persones. Les alternatives sembla que passen per aprofitar algun dels espais de La Caixa, de capacitat molt més reduïda, o buscar a la comarca algun centre de convencions. “Veig difícil trobar una alternativa amb cara i ulls a la ciutat, però sí a la província en algun espai de congressos privat que ja tingui connexions amb cercles burgesos i monàrquics”, assegura un professional del sector.

‘Persones non grates’

Arran dels fets del mes d’octubre, l’Ajuntament de Girona va acordar també declarar persona non grata tant el delegat del govern espanyol a Catalunya, el gironí Enric Millo, com el rei Felip VI. El ple va reclamar que s’aturés la intervenció de l’autonomia, s’alliberés els presos polítics i es condemnés la repressió policial viscuda d’1-O. A partir d’aquesta declaració els càrrecs polítics de l’Ajuntament de Girona s’han negat a compartir actes públics amb els representants de l’Estat, una circumstància que afecta principalment el subdelegat del govern espanyol a Girona, José Manuel Sánchez-Bustamante. El cas ha sigut recriminat en diverses ocasions per l’Estat, però l’alcaldessa de Girona es manté ferma i exigeix que, com a mínim, es demani perdó per la repressió i la violència que van patir els ciutadans de Girona que van anar a votar l’1-O.

El primer rebuig, al bàsquet

Al mes de gener el subdelegat del govern espanyol a Girona va marxar del pavelló de Fontajau sense arribar-se a asseure a la llotja perquè Marta Madrenas; Isabel Muradàs, regidora d’Esports de l’Ajuntament; Pep Pujols, representant territorial d’Esports, i Jordi Viñas, alcalde de Salt, havien anunciat que abandonarien els seus llocs en cas que el subdelegat aparegués. Pocs dies després l’alcaldessa va decidir no convidar els cossos i forces de seguretat de l’Estat -tampoc els Mossos ni els Bombers- a la diada de la policia local per canviar la festa patronal cap a un format “més íntim”.