Joan Bassets: “La ramaderia ecològica s’adapta més al procés natural dels animals”

OlotJoan Bassets es dedica a l’assessorament agrari en un sentit ampli. Malgrat que el volum de producció agroalimentària ecològica continua sent molt minoritari, diu que des de l’any 2006 es viu un creixement en el sector ecològic, tant en el vessant agrícola com en el ramader.

Per què els ramaders i pagesos convencionals es passen a la producció ecològica?

Hi ha diverses raons. Les dues principals són perquè consideren que la política agrària comunitària els pot oferir ajudes, o perquè creuen que així poden arribar al mercat més fàcilment. La majoria dels ramaders convencionals estan sotmesos a intermediaris que disminueixen molt el seu marge de benefici. Un ramader ecològic ha de mirar d’arribar a vendre el producte al consumidor com a producte de qualitat. Esclar, se’ls afegeix una complicació, que és articular el procés de venda, però es genera un plus, un valor afegit, si s’arriba al consumidor final. Després també hi ha una tercera motivació, que és el traspàs de la granja a hereus, fills o altres, que creuen en la producció ecològica i aposten per la conversió del model productiu. També he vist algun pagès passar-s’hi perquè havia arribat a la conclusió que no anava bé i que calia repensar-ho tot.

¿Aquest cas que esmenta és una excepció o se’n donen més?

És poc habitual. Aquest cas era un pagès convencional, tirava herbicides i plaguicides als camps, feia molt de monocultiu de blat de moro, i va observar que després de tirar productes fitosanitaris molt sovint patia taquicàrdies, cefalees i no dormia. Va pensar que alguna cosa no lligava, va decidir canviar i es van acabar les cefalees i taquicàrdies. A més, el producte que fa és de qualitat i el pot vendre. En aquest cas, el pagès ho ha sabut fer bé, no tothom hi arriba. També es dona sovint que als convencionals que es reconverteixen en ecològic per les ajudes econòmiques al cap d’uns anys se’ls gira el cervell com un mitjó i acaben veient els altres valors de la producció ecològica, com la salut, el benestar animal, la imatge, la conservació del territori, etc.

Quines són les diferències entre la producció ramadera convencional i l’ecològica?

Són múltiples. D’entrada, que els aspectes de benestar animal s’han tingut molt en compte. En el cas dels animals que són en granges, aquestes s’han d’adaptar. Tenen obligacions en aspectes d’espai, pel benestar animal, l’alimentació, la sanitat, els protocols productius. Les estructures productives poden ser molt semblants, les naus, els materials, etc., però sempre hi ha elements com l’espai per al confort animal, que s’han d’adaptar al caràcter dels animals i al seu comportament natural. Se’ls ha d’oferir més espai i més bones condicions. Un exemple: en comptes de considerar una vaca de llet com una màquina de fer llet, se la considera una vaca, un ésser viu al qual es donen unes condicions de vida i a més se l’alimenta perquè faci llet. No es busca una intensificació de la producció, sinó una producció sostinguda en el temps. Una vaca de llet convencional viurà 5 o 6 anys, i una vaca de llet ecològica en viurà 10 o 12 fàcilment, perquè no està forçada a un estrès.

L’esperança de vida és el doble, en aquest cas.

El benestar animal i actuar d’una manera pròxima al seu comportament natural fa que generalment processos patològics que es donen en una ramaderia convencional intensiva no es donin tan fàcilment en aquests animals. A més, l’ús d’antibiòtics està molt controlat, només es poden utilitzar per curar, no per prevenir. L’ús en la producció convencional és més lax; diguéssim que es donen d’una manera més habitual del que seria recomanable.

¿També hi deu haver diferències entre animals?

Sí, l’oví convencional és molt pròxim a l’ecològic, mentre que el porc convencional és molt allunyat de l’ecològic. Per això, afirmar taxativament que en tota la producció convencional es fan servir antibiòtics no ho faré pas, perquè seria un error. Però el control és més lax, es pot fer servir per evitar que es presenti una malaltia en certes situacions. A més, en la producció ecològica el temps de retirada d’un animal, després d’administrar-li antibiòtics i abans que la seva carn arribi al mercat, és el doble que en la convencional.