“Mireu la foto del meu fill, que bonic, i jo dormint al ras”

“Al carrer no s’hi està bé. Espero que aquesta nit no sigui gaire freda”, diu l’Antonio. El Cristian, portaveu de Som Sostre, li pregunta si la jaqueta que els voluntaris de l’entitat li van donar fa uns dies el protegeix prou del fred. Ell assenteix, però mostra els peus, calçats amb unes sabatilles foradades: “Em van robar les sabates. M’ho roben tot, allà. No hi tornaré més a dormir, allà dalt. A més, hi fa molta humitat”, assegura. Es refereix a una zona verda de fora muralla on durant molt de temps ha anat a passar la nit i on fa uns mesos uns joves el van apedregar”.

Aquest dilluns al vespre, el Cristian i el Robert, els dos voluntaris de Som Sostre que fan la ronda per la ciutat per interessar-se per les persones que dormen al carrer i per passar una estona amb elles, han trobat l’Antonio assegut en un banc de la plaça del Lleó. Dormirà aquí, al ras. Si la temperatura baixa molt, buscarà refugi en un portal d’una botiga propera. L’Antonio pregunta als voluntaris “com va això del virus” i bromeja: “A Trump no l’ha matat, aquest bitxo!” També s’interessa per si hi ha molta gent dormint al carrer com ell. “La nit de diumenge en vam trobar 29”, li explica el Cristian.

Un nadó d’un mes i mig

A pocs metres del banc on l’Antonio es disposa a desplegar el seu sac de dormir, on assegura que dissabte esperarà els voluntaris de Som Sostre perquè li portin el plat calent dels caps de setmana, el Mohamed i l’Osman (noms ficticis) amunteguen mantes i tota mena de roba al portal d’un edifici. Hi passaran la nit. Els dos voluntaris s’hi acosten. El Mohamed els rep amb entusiasme. No para de parlar, va poc abrigat i el seu cos esprimatxat tremola de fred. Apropa el seu mòbil als dos voluntaris i els mostra la foto d’un nadó d’un mes i mig. “És el meu fill, mireu que bonic que és. I jo, el seu pare, dormint aquí al carrer!”, lamenta. Va perdre la feina de cuiner en un restaurant situat a prop de Girona just al començar el confinament. De la nit al dia es va quedar sense res. Igual que l’Osman: “És tan fàcil trobar-te sense feina i no poder pagar les factures! I el preu dels lloguers va pujant”, repeteix una vegada i una altra.

El mateix vespre el Cristian i el Robert també passen a veure el Toni. Amb 74 anys, és el sensesostre de més edat que atenen aquests voluntaris. S’aixopluga sota el viaducte del tren, a la zona de la Copa. Assegut al banc de sempre, avui li fa companyia un altre home amb el seu gos. “Com va la tos? Has sopat?”, li pregunten el voluntaris. Estossega, la tos no va bé, però diu que sí, que ha sopat: “Sardines i un tros de formatge”. Va ben abrigat i ben calçat, comproven els voluntaris, però tot i això li diuen que li portaran una altra jaqueta encara més gruixuda, perquè aviat vindran nits d’hivern més crues que la d’avui. Fa 15 anys que viu al carrer. Havia anat alguna vegada a La Sopa, però està situada a la part més elevada de la ciutat, prop de la Catedral, i les seves cames adolorides ja només li permeten fer unes quantes passes prop del seu banc. A més, a La Sopa no s’hi sentia bé, per l’amuntegament i la falta d’intimitat.

A sota del viaducte, prop del banc del Toni, és on els voluntaris de Som Sostre comencen el repartiment de menjar calent per als sensesostre tots els caps de setmana.

Però l’acció d’aquesta entitat, formada per una quarantena de veïns que hi col·laboren de manera voluntària, no només és donar un plat calent o roba als sensesostre.

Alimentar l’autoestima

“El que més nodreix una persona que viu al carrer no és el menjar que li portem. El més important per a ells és ser escoltats i reconeguts com un més de la comunitat i no com una deixalla de la societat. Si saben que ens preocupem per ells estem alimentant la seva autoestima, i això és clau a l’hora d’empoderar-los”, diu el Cristian. L’entitat descriu la seva tasca com una manera de treballar “des de la solidaritat i no des de la caritat vertical, una manera de crear vincles amb aquestes persones que es consoliden setmana rere setmana i de combatre la seva solitud fent-los una estona de companyia i arrencant-los un somriure”, com han fet amb l’Antonio, el Mohamed, l’Osman i el Toni.

També amb el Marc, a qui han conegut aquest vespre. Els voluntaris de Som Sostre van descobrir fa uns dies una petita tenda de campanya plantada en un extrem del pàrquing de la Copa, mig amagada entre la vegetació. El Cristian i el Robert s’hi han acostat amb una llanterna. Mig adormit, el jove que l’ocupa ha tret el cap. Explica que és alemany i que fa tres mesos que té com a llar aquesta minúscula tenda, que comparteix amb el seu gosset. Accepta agraïdíssim la manta que li ofereixen els voluntaris i diu que no necessita res més, excepte unes sabates: “Calço un 41”. Amb la promesa que l’hi portaran, els voluntaris l’acomiaden i sumen a la llista un nou sensesostre a qui oferir el seu escalf.

El + vist

El + comentat