SOCIETAT

Sèniors units per poder ser amos de la seva vellesa

Un grup de gent gran crea una cooperativa per evitar que algú es lucri amb la seva senectut
MARTA COSTA-PAU
MARTA COSTA-PAU

Provenen d’entorns i poblacions diferents, tenen situacions familiars diverses i no es coneixien entre ells, però els ha unit una idea que tots comparteixen: no volen que ningú faci negoci amb la seva vellesa i la volen viure “de manera autogestionada i activa”, i en l’espai que ells han triat perquè sigui casa seva. Aquesta manera de viure la vellesa la materialitzaran en el projecte de cohousing (cohabitatge) que van posar en marxa fa tres anys i que està prenent forma a Sant Feliu de Guíxols. En un edifici que ocupava un antic hotel tenen previst crear un dels primers habitatges cooperatius exclusivament per a sèniors sota la fórmula de cessió d’ús que hi haurà a Catalunya. Com aquest se n’està gestant un altre al Catllar, amb la diferència que en el cas del Tarragonès els pisos són tutelats. Al de Sant Feliu de Guíxols li han posat el nom de Walden XXI i compta amb el suport de la cooperativa d’habitatges no especulatius Sostre Cívic.

Es tracta d’un “model alternatiu d’accés i tinença d’habitatge més just i assequible, sense ànim de lucre i a mig camí entre la propietat i el lloguer”, explica Josep Maria Ricart, un dels primers membres del grup impulsor del projecte. La cooperativa és la propietària de l’immoble i els socis i sòcies en paguen el dret d’ús. Segons Ricart, per a l’execució de les obres per convertir l’hotel en un edifici de cohabitatge la cooperativa demanarà un crèdit a una banca ètica. Per formar part de la comunitat, els socis hauran de pagar una quota inicial (d’uns 35.000 euros, retornables si un dia decideixen marxar) i un pagament mensual que es calcula en uns 1.500 euros.

Apartaments amb espais comuns

Dins l’edifici que ocupava l’hotel hi preveuen construir una trentena d’apartaments d’uns 50 metres quadrats (per a una sola persona o per a una parella) que comptaran, cadascun, amb una habitació, una petita cuina, una sala-menjador i un bany adaptat. A l’edifici hi haurà, a més, diversos espais comunitaris, com ara una biblioteca, una bugaderia, un menjador i una cuina per compartir, sales polivalents, sala de fisioteràpia, infermeria, etc. La idea és que ningú s’aïlli al seu apartament, sinó que es comparteixin diverses hores al dia amb la resta d’ocupants de l’immoble a les sales comunes i també activitats i sortides a l’exterior. Es tracta d’una fórmula que permet a la gent gran “envellir a casa, però no sola”.

El projecte, perquè l’antic hotel tingui aquest nou ús, ha estat aprovat pel ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i actualment està en exposició pública per si algú hi vol presentar al·legacions.

El grup està format de moment per 16 membres -ells l’anomenen el grup llavor-, però han obert un procés per incorporar-hi nous socis. “En pocs dies vam rebre 125 sol·licituds”, diu Ricart. Entre ells es farà una tria en què es tindrà en compte la capacitat econòmica per afrontar la quota inicial i el pagament mensual i, sobretot, la seva disposició a conviure amb altres persones i compartir-hi activitats. I, per descomptat, la seva disponibilitat a “acceptar tot el que suposa formar part d’una cooperativa autogestionada en què tot es decideix entre tots i en què la complicitat entre tots és imprescindible”, indica Ricart.

No ser una càrrega per als fills

Tots han de tenir entre 55 i 70 anys. “Som la generació que ens hem encarregat de la cura dels nostres pares i la primera que no volem que els fills s’encarreguin de nosaltres, ni tampoc volem que ho faci l’administració”, afirma Josep Maria Ricart.

Pilar Puig, que és de Badalona tot i que fa tres anys que viu a Llagostera, explica que té tres fills, però que no vol dependre d’ells. Té 70 anys i veu en aquest projecte una manera de viure la vellesa de manera activa, lliure i amb persones amb qui comparteix ideals. “En la primera reunió que vaig tenir amb el grup ja vaig constatar que teníem moltes coses en comú i vaig decidir que aquest projecte estava fet per a mi”, recorda la Pilar.

Maria Manzanera, una altra de les sòcies de la cooperativa, té dos fills, tots dos amb residència a l’estranger, i diu que no vol ser “un motiu de preocupació per a ells”. Està divorciada i viu en un pis sola a Sabadell, que posarà en lloguer quan pugui accedir a l’habitatge del Walden XXI. Té 63 anys i ja està prejubilada. Ha treballat molts anys al sector de la dependència, especialment amb persones minusvàlides i també amb gent gran. Tot i que admet que en general les persones no estan malament en una residència, ella té clar que no hi vol anar a parar, perquè al darrere “hi ha empreses amb ànim de lucre” i perquè ella vol estar a casa seva i al costat de la gent que ella hagi triat. “La possibilitat de compartir edifici i activitats amb gent que pensa com tu i estar en un lloc on ningú et digui què has de fer en cada moment és el que m’ha entusiasmat d’aquesta projecte”, afirma. Considera especialment engrescador i il·lusionant el fet que no és només un projecte de futur, sinó també de present: “És una cosa que hem creat nosaltres i que nosaltres anem fent créixer ”, diu la Maria. “Tot és autogestionat i les decisions són sempre adoptades per tots els socis. Entre tots decidirem, per exemple, com seran els espais comuns i quines activitats farem, o fins i tot quins serveis mèdics voldrem i a qui els contractarem”.

Una segona adolescència

També amb una gran il·lusió viu la Remei Vizan la implicació en el Walden XXI. Té 65 anys, està prejubilada des d’en fa tres i ara afronta una etapa de la vida que ella considera com “una segona adolescència”. Assegura que no vol viure una vellesa reclosa a casa ni en una residència, sinó al costat de persones amb qui tingui sintonia, com assegura que passa amb la resta de socis de la cooperativa, per compartir no només habitatge sinó també aficions com viatjar o llegir. Explica que, tot i ser molt sociable, també està molt bé sola i tem que això la retindria a casa i l’aïllaria d’aquí uns anys, cosa que està convençuda que no passarà quan el projecte del Walden XXI es faci realitat, d’aquí uns tres anys, segons càlculs dels socis de la cooperativa.

Tot i que d’entrada no s’accepten socis amb alt grau de minusvalidesa o demències, els membres de la cooperativa han decidit aportar una quota solidària per si en algun moment algun d’ells no es pot valdre per ell mateix i necessita atenció especialitzada.

Estalvi per a l’administració

Ricart assegura que la cooperativa de cohabitatge que impulsen no rep cap ajut de l’administració, com sí que passa en el cas dels pisos tutelats o els pisos socials, i també les residències públiques o concertades. “Amb aquest projecte resolem la vellesa d’unes 40 persones sense cap cost per a l’administració”, sosté Ricart, que assegura que la quota mensual que hauran de pagar els socis és considerablement inferior al cost d’una plaça en una residència privada.

Segons la cooperativa Sostre Cívic, que dona suport i assessorament al Walden XXI, aquest és un projecte que “vol servir de guia per a altres iniciatives i ser reproduïble en altres punts del territori, per oferir una vellesa activa i autogestionada, i alhora per reactivar el patrimoni en desús, amb un model d’habitatge no especulatiu”. Sostre Cívic, amb més de 700 socis, ha posat en marxa altres projectes de cohabitatge sota el model de cessió d’ús, entre ells un per a joves a Sant Antoni de Calonge, i altres d’intergeneracionals. El de Sant Feliu de Guíxols i el del Catllar són els primers de Catalunya només per a persones grans.

Més continguts de

El + vist

El + comentat