Tennis Girona, un lloc entre els grans

Girona“L’èxit el determinen molts aspectes, no només la tècnica i la condició física. Això ja s’entén que s’ha de tenir. Parlem de la feina invisible, de les hores que s’hi dediquen fora de la pista. Qui aconsegueix aprendre a ser un professional, pot treure el màxim del seu potencial i arribar fins on vulgui”, diu Javier Degreef (Buenos Aires, Argentina, 1970). És l’entrenador del femení del Girona Tennis Pro, dedicat als esportistes professionals que somien arribar a l’elit del tenis. En l’actualitat, Guadalupe Pérez (San Pedro de Jujuy, Argentina, 1994), Guillermina Naya (Chacabuco, Argentina, 1996), Blanca Puig (Benicull de Xúquer, València, 1998), Raffaela Alhach (canadenca amb passaport mexicà de 17 anys) i Ximena Kompalka (Mèxic, 18 anys) treballen diàriament a les seves ordres, dins del model individualitzat i innovador del Club Tennis Girona, fundat el 1917, que té en Pol Toledó, recentment guanyador de l’ITF El Caire F15 d’Egipte i segona millor raqueta gironina, el principal reclam.

Són els models escollits per donar a conèixer una idea que només s’entén des de la cultura de l’esforç. “Les coses no s’aconsegueixen sense constància ni il·lusió. Estic millorant molt. I tenim persones amb experiència que es preocupen per nosaltres. Vull ser una professional, perquè els límits no estan marcats, mai sabem què pot passar”, explica la Blanca, que amb 4 anys plorava mentre veia jugar el seu germà perquè no la deixaven competir. Ara inverteix en el seu futur. “No tenia la sort de dedicar-me exclusivament al tenis i a Girona ho puc fer. Soc massa exigent, i això és bo, però... he de tenir paciència, és el meu primer any, els primers viatges, les primeres competicions. Tot necessita el seu temps, tot arriba. El meu cos està canviant, estic madurant”.

Una formació completa

La metodologia té com a principal objectiu la millora de rendiment, amb el seguiment d’entrenadors, preparadors físics, espàrrings, fisioterapeutes i nutricionistes, en un marc d’instal·lacions de primer nivell. “Una de les coses que ens van fer venir a Girona va ser que els tenistes podrien tenir una formació completa”, matisa en Javier, que va començar a entrenar la Guadalupe quan tenia 12 anys. “Vivia en un lloc petit i necessitava millors condicions, escurçar les distàncies. Vaig anar becada a l’Acadèmia del [José Luis] Batata Clerc, un dels grans del tenis argentí, perquè estava entre les tres millors del país. Allà ens vam conèixer”, recorda la jove promesa, amb emoció. “Tenim una relació especial, passem molt temps junts: entrenaments, viatges... Et baralles, t’abraces, passes penes i alegries però ens tenim l’un a l’altre”. Lluny de casa, han creat la seva pròpia família. “És dur deixar els teus, però això ja m’havia passat a l’Argentina, hi estic acostumada. Quan rebo visites, com les de la meva tieta i la meva àvia, em sento forta, agafo aire. Canviar els hàbits encara que sigui per poc temps ha sigut essencial per sortir de la rutina diària i trobar el meu espai”, resumeix la Guillermina, que coneix l’exigència econòmica que suposa lluitar pel seu futur. “Aquí hi ha més facilitats i oportunitats, més tornejos, però hi ha dies que no et pots permetre competir. La família fa un gran esforç. Si he apostat per Girona és perquè a Sud-amèrica hauria hagut de plegar”.

Amb el desig clar de viure del que estimen, la mentalitat fa crosta davant les adversitats. Ningú no abaixa els braços: el top 100 espera a l’horitzó. “Vam començar fent estades de vuit setmanes, duríssimes, sense descans, per aprofitar el viatge econòmicament. Sempre deia que les noies europees tenien molta sort de poder dormir a casa després dels partits. Girona m’ha donat això, un lloc, caliu”, afirma la Guadalupe. “El desgast va en funció de la motivació, afrontem cada dia com un nou repte. Treballem les 24 hores, és una qüestió de donar i rebre. I, sobretot, de no abaixar el ritme”, valora en Javier. “L’objectiu és lluny, però intentem acostar-nos-hi cada dia, encara que per moments no es vegi”, exposa la Guadalupe, abans d’escoltar la Blanca: “Busquem el camí de la nostra felicitat”.