Amer i els capricis del destí

AmerPocs pobles tan petits com Amer -amb prou feines 2.300 habitants- han incidit amb tanta força i constància en la història de Catalunya. A banda de provocar l’orgull i l’entusiasme dels amerencs, la proclamació del convilatà Carles Puigdemont com a president de la Generalitat esdevé l’últim exemple d’una sèrie d’esdeveniments que confirmen que aquest poble mil·lenari “sempre ha avançat al ritme del país”, assenyala Josep Puigdemont, oncle del nou president català, alcalde entre 1979 i 1983 i principal coneixedor de la història del municipi. I no ho diu només perquè, abans que el seu nebot, fins a tres abats del monestir d’Amer -Francesc Giginta (1566-1568), Miquel d’Alentorn (1635-1637) i Andreu Pont d’Osseja (1647-1649)- van ser presidents de la Generalitat, sinó també perquè el poble ja ha aconseguit “ocupar les dues façanes de la plaça de Sant Jaume”, en clara al·lusió a Josep Maria de Porcioles, que va ser alcalde de Barcelona entre 1957 i 1973. “Per si no fos prou, vam ser precursors de Junts pel Sí”, bromeja Salvador Clarà, tinent d’alcalde per ERC, en referència al seu pacte amb CiU a l’equip de govern municipal.

Tot plegat permet conjecturar que, a Amer, hi ha com a mínim dues classes de capricis: d’una banda, una mena de carquinyolis elaborats a la pastisseria Puigdemont, de la família del president, i, de l’altra, els capricis del destí. “Amb el procés també es veu que representem molt bé l’esperit del país”, apunta l’alcaldessa, la convergent Rosa Vila.

Per comprovar-ho, només cal fer un tomb per la plaça de la Vila, plena d’estelades, o recordar que el 86% dels votants del municipi es decanten per opcions independentistes. “Des de petit, en Carles sempre ha tingut el mateix objectiu, no és cap nouvingut al món de la independència”, subratlla el seu amic Joan Güell, que va ser alcalde d’Amer entre el 1999 i el 2007. “Quan li feia classes sobretot li agradaven tres temes: la història, el periodisme i Catalunya; ho duia al cor”, explica Imma Rodríguez, que el curs 1978-1979, quan Puigdemont feia segon de BUP, va tenir-lo com a alumne a l’institut Castell d’Estela d’Amer. “Des que ha sigut investit ja no veiem en Carles com a persona, sinó que el veiem com a president. Ens ha canviat el xip”, comenta Salvador Clarà, que es mostra convençut que el nomenament de Puigdemont afavorirà l’impuls turístic del municipi, que ha adoptat l’eslògan “Terra de presidents”.

Felicitacions a la pastisseria

“I tant que ve més gent a la pastisseria, no paren de felicitar-nos”, comenta Anna Puigdemont, germana del president. “Ja et vaig dir que Amer seria famós”, li diu una clienta. “Ha sigut una sorpresa molt agradable. El vaig veure néixer, sóc veïna de la família i me l’estimo molt, segur que ho farà molt bé”, vaticina una altra dona. “Estem molt contents, no ens ho esperàvem pas”, admet Joana Puigdemont, que malgrat dur el mateix cognom no és família del president.

“En Carles? Caram!”, diu que va pensar el seu oncle, Josep Puigdemont, en assabentar-se de la notícia. “És una alegria relativa, perquè també tindrà molts problemes”, destaca. “Per temperament i manera de fer i de ser, no renunciarà a les seves conviccions i seguirà endavant amb el procés. Estem contents pel que representa i l’ajudarem en tot el que puguem, però em temo que patirà fort”, afegeix l’oncle de Puigdemont.