Ben poques dones llueixen les faldilles dels romans

GironaAmb armadura, llança i casc de soldat romà, una dona va capitanejar divendres passat el petit grup dels Manaies de Sant Daniel de Girona que van sumar-se a la Processó dels Dolors de Banyoles. Es trencava així una regla que, encara que no escrita, persisteix en la majoria de les processons de Setmana Santa: les dones no tenen cabuda en les companyies de manaies, i menys si és per capitanejar la marxa del grup de soldats romans.

A Girona, per exemple, en la història dels manaies de la ciutat cap dona ha desfilat mai en la tradicional Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant ni en l’entrega del penó, Dimecres Sant, tot i que hi ha nombroses dones que ho fan en el grup de vestes i altres formacions o representacions de Setmana Santa. El president de la Confraria de Jesús Crucificat i Manaies de Girona, Narcís Reixach, assegura que l’absència femenina als manaies no es deu a cap prohibició, sinó a la falta d’interès de les dones per ingressar-hi. “En els estatuts de la nostra confraria no es distingeix entre homes i dones, sinó que es parla només de confrares”, assegura Reixach.

Llista d’espera sense dones

El president de l’entitat, de 67 anys i que amb només 14 ja va entrar als Manaies, afegeix que l’accés és obert a tothom, i en les mateixes condicions per a homes i dones: “La manera d’entrar és apuntar-se i posar-se a la cua. Si una dona sol·licita entrar-hi la posarem a la llista d’espera”. A la processó de Girona hi desfila una companyia de 120 manaies però, a més dels titulars, hi ha una seixantena de suplents, que assagen els passos els dies previs a la processó i que quan hi ha baixes s’incorporen com a titulars “per rigorós ordre de sol·licitud”, assegura el president dels Manaies. Reixach lamenta que a l’entitat la persegueix, “sense cap fonament i de manera interessada”, l’etiqueta de conservadora i tancada, possiblement perquè segles enrere la condició de manaia passava de pares a fills de determinades famílies de la ciutat, i sempre entre els homes.

Periòdicament, en els últims anys, s’han alçat veus per demanant la inclusió de dones als manaies, com l’any 2012, quan ICV ho va sol·licitar en favor de la paritat en aquesta representació de Setmana Santa. Algunes veus dins els manaies van opinar llavors que com que es tractava d’una recreació històrica, no seria lògica la presència femenina perquè no hi havia dones entre els soldats romans. Reixach no hi està d’acord: “Tot i que es tracta d’una recreació històrica, els temps canvien i ens hem de posar al dia i innovar”.

En el mateix sentit es posiciona la presidenta de la Junta de Confraries de Girona, Rosa Maria Domingo, que defensa la incorporació de dones dins els manaies, destaca la participació femenina en totes les representacions de Setmana Santa a la ciutat i aposta per una obertura de les confraries. “En els últims anys estem introduint-hi innovacions, incorporant-hi nous membres. Estem oberts a tothom i a tot”, assegura Domingo.

Per a l’any vinent, la històrica absència de dones a la desfilada de manaies de Girona es podria acabar si s’hi incorpora el grup de Manaies de Sant Daniel de Girona, que per ara només ha desfilat aquest any a Banyoles com a convidat, amb una dona al capdavant. Aquesta entitat, fundada fa sis anys com a associació amb finalitats solidàries, ha creat una petita formació de manaies (un músic i quatre armats) reproduint la vestimenta que duien els Manaies de Sant Daniel (un barri de la ciutat de Girona), que van desaparèixer l’any 1931, tot i que des del 1751 i fins llavors havien encapçalat les processons de Dijous Sant i de Divendres Sant de Girona. Segons explica Xavier Masgrau, vocal de la junta dels Manaies de Sant Daniel, a la formació de soldats romans que han creat hi poden accedir homes i dones amb l’única condició que en l’últim any hagin participat activament en alguna de les activitats solidàries que impulsa l’entitat, que té 215 socis.

Besalú pionera

On és habitual veure desfilar dones manaies és a la Processó dels Dolors de Besalú, que es va fer divendres passat, com cada primer divendres de la Setmana Santa. Va ser la primera població que va tenir dones en les companyies d’estaferms i manaies, ara fa vint anys, i l’any 2009 es va nomenar per primer cop una dona com a prior de la Congregació dels Dolors. El secretari de la congregació, Josep Lagares, ho té clar: “Les tradicions que perduren més són les que han evolucionat amb el temps”. La incorporació de dones a les companyies d’armats de Besalú es va produir primer al grup d’estaferms, que amb un pas característic acompanyen la Mare de Déu dels Dolors com la seva guàrdia personal, i posteriorment als manaies, que obren la processó i marquen el ritme de la marxa.

Dones a la Dansa de la Mort?

Com Besalú, Verges és una de les poblacions de les comarques gironines que per Setmana Santa atrauen més visitants per la peculiaritat de les seves processons. La de Verges, que es fa avui, Dijous Sant, és Festa Patrimonial d’Interès Nacional i hi destaca la Dansa de la Mort. És un quadre integrat per cinc personatges vestits d’esquelets, dos adults i tres nens que porten dos platets amb cendra i un rellotge sense busques. L’associació Amb Ulls de Dona va demanar fa uns anys que aquests tres personatges infantils els poguessin representar nenes. En el cas dels dos personatges adults que fan d’esquelet, la malla cenyida que vesteixen exigeix que siguin homes, però no en el cas dels dansaires infantils. Tono Casabó, president de l’Associació de la Processó de Verges, assegura que si no hi hagut cap nena a la Dansa de la Mort és perquè no n’hi ha hagut cap que ho hagi sol·licitat. Casabò destaca, en canvi, el protagonisme de les dones en diverses de les representacions de la processó, i el paper imprescindible, encara que no visible, que tenen en la confecció i posada a punt del vestuari dels centenars de personatges de la processó.