El boom de les empreses instal·ladores de plaques solars

En un context global d’emergència climàtica i d’escassedat de combustibles fòssils, els imports de les factures de gas i electricitat han assolit màxims històrics, sense cap perspectiva de canvi de tendència immediata. Això fa que cada vegada més ciutadans apostin per un model de consum menys contaminant i més sostenible i econòmic. I l'opció que guanya adeptes de manera exponencial és l’energia fotovoltaica, que transforma, de manera directa i lliure d’emissions, la radiació solar en corrent elèctric. Ho confirmen les empreses del sector que, després d’anys amb poca feina, ara es troben sobrepassades davant l’allau de peticions per instal·lar panells solars, tant en habitatges particulars com en indústries i administracions públiques.

L'empresa instal·ladora d’energia fotovoltaica Nucli Solar, de Celrà, reconeix que, segons les dades relatives als últims sis mesos, han incrementat un 150% el nombre d’interessats en el sector residencial. I, si el creixement continua com fins ara, abans de l’estiu preveuen superar el 200% respecte a l’estiu anterior, cosa que implica unes 25 instal·lacions al mes de mitjana. Álvaro Raventós, gerent de l’empresa, es mostra convençut que l’esclat actual de demanda “no serà circumstancial, sinó que es mantindrà a l’alça perquè l’energia solar és clau per assolir la transició energètica del futur”.

Cent per cent rendible

Una de les principals reticències que frena els consumidors a l’hora de decidir-se per l’energia solar és l’elevat cost de la instal·lació. El pressupost mínim per condicionar un habitatge particular amb panells fotovoltaics de qualitat oscil·la entre els 6.000 i 8.000 euros. Ara bé, segons asseguren les empreses del sector, tot i aquesta important inversió inicial la despesa queda totalment amortitzada en sis o vuit anys com a màxim, gràcies a l’estalvi de consum elèctric que suposa el canvi de subministrament. Una vegada aconseguida l’amortització, les plaques encara garanteixen vint anys més de rendibilitat, un període en què, assumint uns costos de manteniment mínims, tota la producció elèctrica que genera el sistema fotovoltaic passa a ser gratuïta. Són càlculs genèrics que varien depenent del percentatge d’autosuficiència de la instal·lació, però les xifres es mouen aproximadament sempre en aquesta forquilla, asseguren les empreses instal·ladores.

Sobre els costos de l’equipament, Ramon Noguera, veí de Cornellà de Terri i client de l’empresa Audit Energia, assegura que amb l'augment dràstic del preu de l’electricitat "ara més que mai les plaques són una inversió aconsellable i beneficiosa”. Tot i això, matisa: “Tampoc s’ha de vendre que amb aquesta opció la llum passa a ser gratuïta i ens farem rics, sinó que s’ha d’entendre com una compra per avançat d’electricitat a un preu mitjà molt raonable”. “No hi guanyes diners, però sí que deixes de perdre’n”. Rosa Rafart, clienta de Nucli Solar a Sarrià de Ter, afegeix que perquè aquesta font de subministrament resulti efectiva “és fonamental dur a la pràctica un consum responsable i coherent, adaptant l’activitat energètica a l’horari solar i incorporant actituds curoses amb el medi ambient”. Amb tot, els dos usuaris coincideixen en recomanar les plaques solars “no només com a deure moral i polític amb el planeta, sinó també com a decisió econòmica per estalviar”.

Amb l’objectiu d’incentivar econòmicament aquesta transició energètica, les administracions ofereixen ajudes i subvencions per abaratir els costos de la inversió. Recentment, el govern espanyol ha aprovat un paquet d’ajudes, provinents dels fons europeus Next Generation, per a instal·lacions d’energies renovables. I, producte de la febre actual per les plaques solars, el 20 de gener, deu dies després d’obrir-se la convocatòria, el nombre d’inscrits ja doblava les ajudes disponibles, amb una llarga llista d’espera que encara creix. A banda de les subvencions estatals i europees, la majoria d’ajuntaments també proposen bonificacions fiscals del 30% al 60% en els impostos de construcció i de béns immobles per als habitatges que instal·lin equipaments fotovoltaics.

Indústries amb energia solar

Una altra empresa que ha experimentat de primera mà el boom de l’energia solar és Fotovol (www.fotovol.cat), amb seu a Vulpellac i especialitzada en grans instal·lacions per a indústries altament consumidores. Sergi Illa, el director, explica: “Abans havíem de convèncer els clients de la importància de posar plaques i ara, en canvi, només cal explicar per què creiem que la nostra oferta és la millor”.

Entre els equipaments que Fotovol ha condicionat destaca l’estadi de Montilivi del Girona FC, que el gener passat va estrenar una instal·lació fotovoltaica sobre les marquesines que suplirà més de 1.500 kg de CO2 anuals. I a Sant Jaume de Llierca, l’empresa ha instal·lat 2.500 panells fotovoltaics sobre la teulada de la fàbrica tèxtil Pagès Valentí que, durant les hores de màxima radiació, aconsegueix ser completament autosuficient. També a la Garrotxa, a Sant Joan les Fonts, Fotovol actualment instal·la més de 1.000 plaques per abastir el consum energètic de l’empresa d’empaquetatge Alzamora. "Sempre hem procurat oferir un producte reciclable, biodegradable i sostenible. Amb la instal·lació fotovoltaica volem alinear ecològicament el producte amb el seu procés productiu”, explica Anna Alzamora, gerent de l’empresa.

Compra col·lectiva de plaques

Per entendre la tendència ascendent de les renovables resulta clau la tasca de cooperatives sense ànim de lucre com Som Energia, que treballa per comercialitzar, distribuir i produir energia verda, fora de l’oligopoli de les grans companyies. Per impulsar aquest model energètic transparent, democràtic i sostenible, la cooperativa, fundada i establerta a Girona, promou la compra col·lectiva de plaques solars. El projecte consisteix en crear un entorn segur perquè els socis puguin adquirir plaques per al seu habitatge en grup, al millor preu possible i sense especulacions ni incerteses. “A causa de l’auge mediàtic de l’energia solar, ens trobem que algunes empreses intenten enganyar els consumidors amb preus desorbitats, així que des de Som Energia reunim els interessats d’un sector residencial i obrim un concurs per buscar una empresa de confiança i qualitat”, manifesta Manel Sastre, membre de l’equip d’autoproducció de la cooperativa. A les comarques gironines, per exemple, en els últims anys s’han obert tres paquets d’inscripcions al Gironès, al Ripollès i a la Selva, amb més de cent participants en cada una de les convocatòries.

En una línia semblant, la cooperativa d’enginyers Suno, que ofereix assessorament tècnic per a projectes ecològics, reivindica la creació de comunitats energètiques. Jesús Teixidor, membre del col·lectiu, explica la cooperativa: “Suno és una associació d’enginyers que ens diferenciem per rebutjar el sistema energètic tradicional i reivindiquem l’energia com un bé comú, participatiu i socialment just”. Així que, per al grup d’especialistes, l’objectiu de les comunitats energètiques consisteix “en agrupar usuaris d’una mateixa regió en format de cooperativa per instal·lar, gestionar i compartir energia renovable sense el control de les grans comercialitzadores”. Aquesta comunitat, doncs, “no s’ha d’entendre en termes contractuals o restrictius, tal com proposen algunes administracions o companyies, sinó que es regeix sota els eixos bàsics de la descarbonització, la governança compartida i l’accés universal a l’energia”.

Blocs de pisos i bateries

Tot i l’avenç incontestable que ha viscut el sector de l’energia solar, encara cal millorar-ne molts elements perquè la transició energètica sigui realment eficaç. Una de les principals mancances és, en efecte, els blocs de pisos en zones urbanes, perquè la majoria d’equipaments fotovoltaics es produeixen en cases unifamiliars amb teulades pròpies. “Els pisos són un sector estratègic i estem treballant per incidir-hi malgrat les traves que suposa posar d’acord tota una escala i els problemes burocràtics de les grans distribuïdores a l’hora de compartir factures”, reconeix Manel Sastre, de Som Energia. I l’altre gran repte són les bateries perquè, per tal que un edifici sigui totalment autosuficient, cal emmagatzemar l’energia que no es consumeix en el moment. Ara mateix, les bateries són encara excessivament cares i contaminants, de manera que “en un futur pròxim, quan arribi el moment en què la producció fotovoltaica saturi la xarxa elèctrica, caldrà treballar a fons en el tema de l’acumulació”, conclou Jesús Teixidor.