Els cavalls pirinencs galopen per Puigcerdà

Els antics tractors de la Cerdanya tenien tracció a les quatre potes, seients de pell, resistència a temperatures sota zero, no s'encallaven mai a la neu i el seu motor era un cor noble capaç d'impulsar-los sense desmai entre els cingles i les comes del Pirineu. Els temps moderns van arraconar de les feines agrícoles els robustos cavalls pirinencs catalans, tot i que algunes explotacions de la Cerdanya continuen criant aquests bells animals. El cap de setmana del 2 i 3 de novembre, durant la Fira del Cavall de Puigcerdà, la capital de la Cerdanya es converteix en el punt de trobada de criadors, compradors i amants d'aquesta raça autòctona.

Semisalvatges

Més d'un miler de cavalls participaran en l'esdeveniment, que dissabte programa un prestigiós concurs amb els millors animals del Pirineu i diumenge convoca una fira del bestiar dedicada a la compravenda de cavalls de carn i de sella.

La trobada equina, entre les més importants d'Europa i que té els seus orígens en un privilegi concedit a la vila el 1182, posa a la venda principalment animals semisalvatges d'entre 5 i 6 mesos que han pasturat lliurement durant l'estiu a les muntanyes. Són animals que es destinaran principalment al consum de carn, tot i que els exemplars més forts i bonics seran seleccionats per fer de sementals o per participar en els concursos de tir que es fan al País Valencià. El prestigi creixent de la fira i la revifada que ha experimentat en els darrers temps prové sobretot del Concurs Tradicional de Cavalls, que aquest any arriba a la XXXIII edició.

Antigament aquesta raça de cavalls, que també es coneix amb el nom d'hispanobretó o cerdà bretó, s'utilitzava per a les feines agrícoles de tir lleuger que requerien velocitat i destresa, com ara girar l'herba, aplanar els camps i sembrar. La feina de llaurar quedava reservada als bous. Els cavalls eren tan apreciats que s'arribava a pagar autèntiques fortunes per l'època. "Un cavall bo es venia per 30.000 pessetes quan un sou mensual amb prou feines passava de les 300 pessetes", explica Pere Tor, ramader de Can Carló d'Age i president de l'Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya. Ramaders d'arreu d'Europa els venien a comprar a la Cerdanya. "Eren els tractors de l'època i nosaltres en teníem el concessionari", explica Tor amb una metàfora que il·lustra la riquesa que aquesta activitat aportava a la comarca.

Activitat ancestral

Avui en dia la criança de cavalls es manté més per tradició que per veritable negoci. El preu de mitjana dels cavalls de menys d'un any oscil·la entre els 500 i els 1.000 euros. Els criadors també es refien de les subvencions europees, tot i que cada cop són més escasses, arriben amb més retard i els provoquen la sensació de demanar almoina per continuar fent una activitat ancestral.

Els ramaders es resisteixen a abandonar la criança de cavalls pirinencs perquè són animals bonics, nobles, adaptats a la duresa del clima i requereixen poca feina en comparació amb altres tipus de bestiar. Des que neixen a la primavera fins que es venen a la fira a l'entrada de l'hivern poden campar sols per les muntanyes alimentant-se de l'herba dels prats. Antigament els animals es marcaven amb foc però ara porten un xip al coll per exigència de la normativa europea. Tot i que els pollins (cavalls joves) dels diferents ramaders es barregen per les muntanyes, Tor explica que no hi cap confusió possible: "Tothom coneix perfectament els seus cavalls i els del veí". L'actual context de crisi explica també que les joves generacions decideixin quedar-se a ajudar a les explotacions familiars. La ramaderia de vacum no s'escapa de la crisi: "Val més la visita del veterinari que el vedell", lamenta Tort.

La ramaderia equina contribueix al manteniment del paisatge i a la qualitat de les pastures, a més de diversificar el sector productiu de la carn. En comarques com la Cerdanya, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, la producció equina representa més del 40% de la producció total.

Hípiques

El fill de Pere Tor, el regidor d'Agricultura de Puigcerdà del mateix nom, explica que la proliferació de les hípiques ha fet que a la fira s'obri pas l'oferta d'animals de sella. No obstant això, el gruix dels animals seran venuts a intermediaris que els acabaran d'engreixar per revendre'ls a comerciants de carn italians. L'afició als concursos d'arrossegament que se celebren en molts pobles del País Valencià els caps de setmana també atreu molts compradors que busquen els animals més forts.

El regidor lamenta que el consum de poltre no hagi arrelat a Catalunya, malgrat que els nutricionistes asseguren que la seva carn és molt saludable.