El dolor per la presó i l’exili d’uns veïns estimats i respectats

GironaL’empresonament de mig govern de la Generalitat i l’exili de l’altra meitat genera dolor i indignació arreu de Catalunya, però molt especialment a les poblacions on viuen o on tenen arrels els polítics empresonats o exiliats. A les comarques gironines, dues poblacions comparteixen aquests sentiments de ràbia i tristesa: Torroella de Montgrí, d’on és i on viu la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i Amer, el poble on va néixer el president Carles Puigdemont.

Estat de xoc

“L’empresonament de la Dolors afecta la moral col·lectiva del poble. Per aquest component de veïnatge proper, molts torroellencs o la coneixen a ella, o a la seva mare, o als seus fills -explica l’alcalde, Josep Maria Rufí-. Estem en estat de xoc. A les tres concentracions que hem fet ha vingut moltíssima gent”, afegeix. En una d’aquestes concentracions va parlar Montse Bassa, germana de Dolors. “Després d’haver-la anat a visitar a la presó, de veure el preu tan alt que està pagant per nosaltres, us demano que no deixeu de sortir al carrer, de fer la màxima pressió, i que us impliqueu en tot el que pugueu. Sisplau, no ens deixeu sols contra aquesta injustícia”, va dir, visiblement emocionada.

“La vaig anar a buscar el 2007 perquè fos la número 2 de la llista i el 2011 va repetir. Va estar dos mandats a l’Ajuntament, com a tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Acció Social, que ella creu que han d’anar juntes, perquè diu que la millor acció social és que la gent tingui feina”, diu Rufí. L’Ajuntament de Torroella tenia ple el mateix dia que van empresonar el vicepresident i els consellers. “Hi va haver regidors que van demanar que el ple se suspengués, però vaig dir que no, que segur que la Dolors hauria volgut que el ple se celebrés igualment, i em sembla que vam ser el primer municipi que va demanar l’alliberament del govern empresonat, amb una moció d’urgència -assenyala-. La Dolors té un triple vessant: com a política local, com a sindicalista i com a política nacional. Sense oblidar que abans era mestra, que és molt important”, diu Rufí.

A la façana de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí hi ha tres llaços grocs. Davant per davant hi ha El Cafè de la Plaça, on en Martí i en Xavier, dos joves de 25 anys, amics del fill petit de Dolors Bassa, prenen un cafè a la terrassa. “Jo vaig ser alumne seu i la sensació que tinc, lògicament, no és bona. No m’afecta la vida diària però a dins tinc un sentiment d’impotència i de ràbia. La Dolors, fins i tot, algun dia ens ha fet el sopar -explica en Martí-. Crec que fins i tot els torroellencs que estan en contra de la independència no veuen bé que estigui a la presó”, afegeix. “Quan es parlava que hi podien anar no m’ho creia, i a mi m’hauria importat poc segons qui hi haguessin posat. Però acabes pensant que podia haver sigut la meva mare, si hagués estat en aquest càrrec”, diu en Xavier, l’altre jove. “Ara mateix només podem donar suport moral a la família”, opina en Martí.

Mesura desproporcionada

El tema està a flor de pell a Torroella i els pobles dels voltants. A l’hora del cafè, al bar restaurant L’Essència de l’Empordà, d’Ullà, n’hi ha prou preguntant a una persona perquè d’altres se sumin a donar la seva opinió. “Jo no estic a favor de la independència i l’1-O vaig anar a votar perquè ningú m’ha de dir si puc anar a votar o no. Què és això, si no? -es pregunta Gabriel Gómez-. Però crec que la justícia s’ha passat tres pobles. Si volen, que els treguin el passaport i que no puguin sortir d’Espanya, o fins i tot que els fotin una multa per haver fet una cosa que els havien dit que no podien fer. Però tancar-los a la presó sense fiança, no hi estic d’acord”, afegeix. “És injust que estigui a la presó, ella i tots els altres. A fora hi ha molta gent que ha fet coses pitjors i són al carrer”, diu des de darrere la barra la Iolanda. “Com havien de fer l’1-O si no els deixaven cap altra opció que votar? -pregunta-. A Catalunya no ens volen deixar decidir. A Extremadura, per exemple, segur que no tindrien cap problema”, afegeix la cambrera.

Apatia entre la població

“Jo ho veig molt malament, per ella i per tots els que estan tancats. La Dolors és una persona estimada i respectada. La pena la portem dins perquè les injustícies no agraden a ningú i, amb tot el que està passant, obres els ulls i veus que tot té un límit”, diu Dolors Devant, que regenta una botiga de calçat a Torroella. “Com a botiguera, estic acollonida. Arran de tot això la gent està com apàtica. Parlo amb les altres botigueres i es troben amb el mateix -afegeix-. Diuen que la justícia és igual per a tothom. I una merda! Aquests xitxarel·los que van violar una noia de 18 anys als Sanfermines estan tots al carrer. Jo vaig ser violada i ara veig que els mitjans es fiquen amb aquesta noia perquè ha refet la seva vida. Què ha de fer, tirar-se a un pou?”, afegeix.

“Jo veig que a Torroella hi ha un bon ambient per donar suport a la família. Des de Madrid no han variat el seu plantejament cap a Catalunya des de fa segles, que és el de la humiliació. Però ja se’ls anirà tornant en contra. De fet, penso que ja està passant”, opina Agustí González, un altre botiguer.

“No em sembla gens justificada aquesta mesura. De quina reincidència tenen por? Que tornin a declarar la República? -diu Ester Garrido mentre juga en un parc amb els seus fills-. No m’explico per què va tornar de Brussel·les, després d’haver-hi anat. Potser algun dia ho sabrem. Però el que ella va decidir fer em sembla bé, hagués fet el que hagués fet. Perquè els que són a Bèlgica no han fugit, de cap manera”, afirma convençuda.

Pelegrinatge a Can Puigdemont

A Amer, l’exili del president Carles Puigdemont es viu amb dolor, però també amb esperança i orgull pel paper d’internacionalització del Procés que està exercint a Brussel·les el seu veí més il·lustre, al qual l’Ajuntament va nomenar fill predilecte l’any passat. On l’exili del president es viu indubtablement amb més intensitat és a la pastisseria Puigdemont. No només perquè la regenta la seva família, afectada per l’exili i l’amenaça de presó que pesa sobre el seu familiar, sinó també perquè en aquest establiment s’hi expressen constantment entranyables mostres de suport de veïns del poble i de gent vinguda d’arreu. Una d’aquestes mostres es va produir dissabte passat, quan el grup de joves de la coral Ben Endins, del poble de la Llacuna, van entrar a la pastisseria per comprar dolços i van demanar de cantar la sardana Per tu ploro davant de la mare i d’una de les germanes del president, que, emocionades, van enregistrar l’actuació. “No estava premeditat, quan érem dins la pastisseria ens va sortir de l’ànima cantar aquesta sardana per mostrar el nostre suport a la família del president”, explica Pau Ferrer, un dels membres de la coral.

La família, serena i esperançada

Josep Maria Castells, veí d’Amer i amic dels joves de la coral de la Llacuna, assegura que la família del president agraeix aquests gestos de suport. Diversos veïns del poble coincideixen a explicar que la família pateix per la situació en què es troba Carles Puigdemont, però que ho assumeix amb “molta serenor i esperança”. “La mare se sent molt orgullosa de tot el que ha fet el seu fill”, diu una veïna.

En el mateix sentit s’expressa l’alcaldessa d’Amer, Maria Rosa Vila, del PDECat, que destaca que el president ve d’una “família molt estimada al poble, humil i honrada”. “Els vuit fills van estudiar una carrera universitària i això per a una família humil, d’un poble petit, no era gens habitual. És una família que s’ho han guanyat tot a pols -diu Vila-. Els pares estan orgullosos del seu fill Carles, de tot el que ha fet com a president de la Generalitat. Saben que està lluitant pel projecte de país en el qual ell creu”, afegeix l’alcaldessa, que, no obstant això, admet sentir-se molt trista pel fet que el president i una part del Govern estiguin a l’exili, i una altra part, a la presó: “Si hi penses, t’agafen ganes de plorar, sobretot perquè Europa mira cap a un altre costat”.

Amer, un lloc en la història

Malgrat que no són moments d’alegria, el poble continua sentint-se orgullós del seu fill predilecte, com en el moment en què va ser nomenat president de la Generalitat. Emília Romero, membre de la secció local d’ERC, ho expressa així. “Amer ja té un lloc privilegiat en la història, perquè quatre presidents de la Generalitat han sigut d’Amer. El quart, en Carles Puigdemont, és el que ha proclamat la independència de Catalunya”, diu Romero. Ella és membre de l’agrupació de dones d’ERC de la comarca de la Selva, que dissabte passat es va reunir en aquesta població. També hi era Carme Ruano, secretària d’ERC a Amer. “El nostre partit té el vicepresident del Govern i diversos consellers a la presó, però donem tot el nostre suport al president Puigdemont. És molt positiu, tot el que està fent des de l’exili. És intel·ligent i confiem plenament en ell”, assegura.

La diputada d’ERC al Congrés Teresa Jordà, que també va assistir a la trobada de dones del partit a Amer, explicava que malgrat “la ràbia” que genera el fet que una part del “govern legítim” estigui a la presó i l’altra part a l’exili, hi ha el convenciment que “mai s’havia arribat tan lluny, perquè s’ha passat de l’independentisme màgic al real”. “El govern legítim en bloc ha actuat seguint el mandat del poble i això, com a ciutadana, m’omple d’orgull -va dir Jordà-. Malgrat que no s’ha pogut fer efectiva la declaració d’independència, és evident que no hi ha marxa enrere”, va afegir la diputada, que va fer una crida a participar a les eleccions del 21-D per “guanyar allà on sabem guanyar, a les urnes, per combatre un estat demofòbic i postfranquista, i per aconseguir que el nostre govern torni a casa”.

“No hi ha desànim”

Malgrat la situació actual d’empresonaments i exilis, a Amer no hi ha sentiment de derrota. “Ara encarem una segona part. No hi ha desànim”, sentencia l’Emília Romero.

Aquest sentiment de certa esperança es detecta en les diverses concentracions que s’han celebrat al poble per demanar la llibertat dels presos polítics. Les concentracions es fan davant de l’Ajuntament, en una majestuosa plaça on no hi ha balcó d’on no pengi una estelada o una pancarta reclamant el retorn a casa dels empresonats i exiliats.

És la plaça on se celebra cada mes de novembre la multitudinària Fira de Sant Martí, durant la qual l’any passat Carles Puigdemont va ser nomenat fill predilecte. Aquest any la Fira s’ha suspès a causa de l’empresonament i l’exili dels membres del Govern. Per compensar l’efecte negatiu que la suspensió de la fira té en el comerç local, l’Ajuntament impulsarà activitats diverses durant els dissabtes de desembre.