Dubtes i contenció

Girona–Hem d'atacar les seves ànimes, el seu futur. Em sents, Dumorell?

–Sí, Rodero, et sento. Nens?

–Objectius.

Les tres frases inicials de la tercera novel·la de Xevi Sala, 'Esborraràs les teves petjades', premi Roc Boronat 2014, contenen a parer de Xavier Cortadellas "la clau" d'una obra "plena de pistes i rastres, de noms i camins, de suspens i profunditat". Potser per això, durant la presentació de dijous a la nit a la Llibreria 22 de Girona, va repetir-la com a mínim set vegades, amanint-la sempre amb comentaris sobre les peripècies del terrorista basc Patrice Dumorell –amagat en un poble recòndit de les muntayes del Ripollès després de complir 25 anys de presó– i el tarannà de la resta de personatges que conformen una novel·la "una mica enigmàtica i inquietant". Cortadellas va esmentar també tres o quatre vegades una frase del desaparegut director de 'The Washington Post', Ben Bradlee, que Xevi Sala va incloure fa poc en un article al 'Punt-Avui', del qual n'és director adjunt. "No m'importa el que els periodistes pensen, m'importa el que saben". La sentència, certament afortunada, és aplicable també als novel·listes i als protagonistes d'una novel·la que, com la de Sala, "conté una mica de realitat que ajuda a fer creïbles personatges literaris". Segons Cortadellas, 'Esborrarràs les teves petjades' (Proa) "es pot llegir a diferents nivells i funciona molt bé a base de parelles: Dumorell-Rodero, infantesa-actualitat, Ripollès-Zurriola... És una bona novel·la, val la pena llegir-la", va afirmar el director de la 'Revista de Girona', que també va remarcar l'audàcia d'entremesclar ETA amb l'exili de 1939, "la importància dels silencis" i el valor metafòric d'un camí prop de Tordina "on hi ha un indret ple de rocs on la gent hi escriu noms".

Mesura i equilibri

Cortadellas, bisbalenc d'ulls blaus com el mateix Sala, va anar una mica més enllà de la faceta literària del també autor de 'Les causes perdudes' i 'En la pell d'un mort'. "És una persona molt equilibrada", va dir. "És contingut, mesurat i sensat; això es detecta de seguida en els seus articles i encara més en les seves novel·les. És tan contingut que en llegir aquesta última obra m'ha fet l'efecte que ha comptat i ajustat els caràcters", va afegir. Tornant de nou a la novel·la guanyadora del Roc Boronat, Cortadellas va arribar a una conclusió forçosament incerta: "No ho sabrem mai tot, sempre ens quedaran dubtes".

Tortura i plaer

Bon coneixedor de la dinàmica editorial, Xevi Sala va parlar del procés d'escriptura i publicació d'una novel·la i en va destacar tres moments decisius: "El plaer de llegir, l'obsessió d'escriure i la petita tortura d'intentar editar". Convençut, com el britànic Ken Follett, que per escriure cal inspiració i disciplina, hi va afegir d'entrada un element més: "La convicció, sobretot si escrius en català i amb un mercat de poc més d'un milió de lectors potencials". Sala també va recordar alguna de les seves xerrades amb l'enyorat Miquel Pairolí, que en certa ocasió li va dir: "L'única manera d'escriure una novel·la és obsessionar-s'hi". Cal inspiració, disciplina, convicció i obsessió, per tant. Però de la seva tendència, manifestada en les tres novel·les que ha publicat fins ara, a crear o recrear "personatges dolents" se'n pot deduir també un cert nivell de gosadia que li permet, per exemple, que un terrorista com Patrice Dumorell, "el millor dolent possible", acabi convertint-se en "el pitjor heroi possible". Ja tenim, ara sí, tots els ingredients de 'la recepta Sala': inspiració, disciplina, convicció, obsessió i gosadia.