Quan fins i tot morir-se resulta massa car

GironaMorir-se resulta molt car. Sembla que hi ha un consens ciutadà al voltant d’aquesta afirmació, sobretot si el negoci dels serveis funeraris l’ostenta una sola empresa, com passa a Girona amb el grup Mémora. No és l’únic cas a Catalunya, on periòdicament sorgeixen crítiques pels elevats costos que comporta un enterrament, que en alguns casos obliga la família del difunt a endeutar-se.

Aquesta és una de les argumentacions que han utilitzat els grups municipals de la CUP i ERC-MES de l’Ajuntament de Girona per demanar una reducció de preus dels serveis funeraris a la ciutat, que segons asseguren oscil·len entre els 5.000 i els 7.000 euros. L’abaratiment, sostenen aquestes formacions, s’afavoriria si “s’eliminessin les actuals restriccions” que imposa l’Ajuntament per a l’entrada d’un nou operador que faci la competència a l’única empresa del sector. Les dues formacions també denuncien la falta de transparència de l’empresa, que ofereix “com a imprescindibles serveis que no ho són, aprofitant-se del moment de vulnerabilitat emocional en què es troben els familiars del difunt”, explica Martí Terés, regidor d’ERC.

Aquesta formació va donar suport, en l’últim ple municipal, a una moció de la CUP que reclamava una reordenació dels serveis funeraris a la ciutat i una actualització de l’ordenança municipal per permetre la competència, “com estableix la normativa europea”, i evitar que Mémora actuï “ de facto ” com un monopoli. La moció no es va aprovar pels vots en contra de CiU, el PP i Ciutadans, però la CUP i ERC-MES no es resignen que les coses continuïn igual.

Recollida de firmes

La CUP ha impulsat una recollida de firmes, a través de la plataforma Change.org, per demanar a l’Ajuntament que assumeixi la prestació dels serveis funeraris i que al web municipal inclogui informació entenedora sobre preus i catàleg de serveis. “Tant l’enterrament com totes les accions derivades de la mort d’un ésser estimat formen part d’un dret bàsic per a qualsevol ciutadà i, per tant, ha de ser de caràcter públic i a l’abast de tothom”, afirmen en l’argumentari de la campanya. ERC-MES, per la seva banda, reclama la creació d’un tanatori públic que doni servei a l’àrea urbana de Girona, amb un catàleg de serveis bàsics, on no cal que hi hagi incineradora i així poder oferir serveis a preus més econòmics. “Quan el mercat no es regula per si sol, com en el cas de Girona, en què no existeix a la pràctica un escenari de lliure competència, l’Ajuntament té el deure d’intervenir-hi per assegurar l’accés de tots els ciutadans a un servei bàsic”, indica Terés.

Mémora es defensa

Xavier Poch, director territorial de Mémora a Catalunya, que fins ara s’havia mantingut al marge de la polèmica, desmenteix la falta de transparència denunciada per la CUP i ERC-MES en els preus i el catàleg de serveis que ofereix l’empresa. “Tota la informació que oferim és molt clara i els clients, als quals fem enquestes telefòniques després d’haver rebut els nostres serveis, ens donen una puntuació de gairebé 9 sobre 10”, assegura. Pel que fa a preus, Poch diu que no són tan elevats com afirmen ERC i la CUP, i recorda que l’any 2012 l’IVA dels serveis funeraris va passar del 8% al 21%, un increment que no va agradar gens a les funeràries, que consideren que el seu servei és una necessitat i no pas un luxe.

Segons Poch, el 2015 el preu mitjà que van pagar els gironins que van usar els serveis de Mémora va ser de 3.850 euros (uns 4.600 euros amb IVA inclòs). També assegura que no té cap inconvenient que una altra empresa funerària s’instal·li a la ciutat, cosa que permet la llei, i fins i tot admet que l’ordenança municipal s’hauria d’actualitzar per fer més senzilla la implantació d’altres operadors. Pel que fa la transparència, explica que després de la moció de la CUP i ERC-MES, des de l’Ajuntament se’ls va reclamar informació de preus i de funcionament de l’empresa i els hi van fer arribar “de manera immediata”.

Enterraments més barats

A altres poblacions, com Figueres, hi ha més d’una funerària. “Aquí sempre hi ha hagut competència i si no, l’ha buscat l’Ajuntament”, afirma Xavier Vicens, gerent de la funerària Vicens. Diu que als anys 70, quan el seu pare era regidor a l’Ajuntament i del 1972 al 1979 la seva funerària era l’única de la ciutat, el seu pare no va voler que es regulés i que ells tinguessin la concessió “perquè no fos dit”. El 1980 l’Ajuntament va convidar la funerària Sastre a instal·lar-se a Figueres. Vicens diu que la seva empresa ofereix enterraments a partir d’uns 1.800 €, IVA inclòs, “fins al que es vulgui gastar cadascú”. “I si algú li diu que només disposa de 1.000 euros ja ens espavilarem perquè quedi una cosa digna”, afegeix. Respecte del fet que a moltes poblacions catalanes hi hagi una sola funerària no es pronuncia, tot i que creu que “el millor és la lliure competència i que els clients escullin”.

Paco Muñoz, gerent de la funerària Empordanesa, del grup Áltima, l’altra que hi ha a Figueres, explica que en casos de famílies sense recursos el cost de l’enterrament l’assumeix la funerària.

Més diversitat a Perpinyà

A Perpinyà diverses funeràries ofereixen els seus serveis, que costen des dels 1.800 euros de l’enterrament bàsic fins als 5.600. Un enterrament mitjà se situa entre 2.500 i 3.000 euros, tot inclòs. El propietari d’una funerària perpinyanesa, que no vol donar el nom, va haver d’enterrar un parent seu a Barcelona l’estiu passat. “En una funerària em demanaven 5.000 euros per una cremació que a Perpinyà surt entre 2.000 i 2.500 euros. Quan van acabar, em vaig presentar i els vaig dir que abusaven incloent coses que la gent no els demanava. Al final la cosa va quedar en 3.000”, diu.

“És un sector obscur

i immobilista”

L’experta en ecofunerals Marta Pahissa, de l’asseguradora DKV, fa tres anys que intenta que les funeràries acceptin enterraments ecològics, més econòmics que els tradicionals, però no se’n surt. A països com Anglaterra o els EUA es permeten enterraments en entorns forestals, només amb mortalla i sense taüt, seguint principis mediambientals respectuosos. “És un sector immobilista, fins i tot obscur. Costa molt que les funeràries vulguin oferir l’ecofuneral”. La Fundació Terra audita els ecofunerals i controla que s’usin fustes de proximitat, que es limiti el formol en els cossos, que es carcinogen, o s’evitin els vernissos tòxics en els taüts.