Infants que xuclen afecte i porten llum a les llars
Girona“Al cap de dos o tres mesos de l’acolliment, els nens es tornen lluminosos, canvien fins i tot físicament, la manera de parlar, xuclen coses de la família: n’aprenen l’afecte, la manera de relacionar-se. Les famílies fan una aportació essencial que els procura una gran satisfacció”, explica Montse Martín, psicòloga i presidenta de la Fundació Infància i Família ( www.infanciaifamilia.org ), entitat col·laboradora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, amb oficines a Girona i Barcelona.
Per valorar la idoneïtat de les sol·licituds de les famílies es fa un estudi previ i un curs de formació en què s’insisteix en la temporalitat del projecte perquè els participants s’adonin que el retorn a les famílies biològiques és una alegria per a tots. Martín remarca que han passat els temps en què s’acollien nens perquè les famílies no els podien mantenir. “Si el problema és econòmic i els nens reben un bon tracte, es reben ajuts des del departament de Benestar Social. Només s’arriba a l’acolliment quan a la família biològica hi ha negligències greus a nivell afectiu, com ara maltractaments o abusos”. Tot i que rarament es parla d’acolliments permanents, l’experiència demostra que hi ha pocs retorns, ja que s’actua en casos crònics i molt greus. Quan els pares tenen una voluntat d’esmena, reaccionen abans que s’arribi a concretar l’acolliment.
El nombre d’infants acollits es manté força estable a Catalunya. El 2014 hi havia 969 infants acollits (755 a Barcelona, 80 a Girona, 42 a Lleida, 55 a Tarragona i 37 a les Terres de l’Ebre). Les famílies acollidores, en canvi, han passat de les 624 del 2012 a les 608 del 2014 (420 a Barcelona, 74 a Girona, 37 a Lleida, 47 a Tarragona i 30 a les Terres de l’Ebre). Aquesta baixada s’atribueix a la crisi. Les famílies acollidores reben una prestació de 300 euros al mes, que s’eleva a 800 en els acolliments d’urgència i diagnòstic, sis mesos durant els quals es fa l’estudi del menor i el seu entorn.
