Comarques Gironines 26/05/2022

El poder del joc amb adolescents en risc d'exclusió social

La Fundació Resilis, la Universitat de Girona i la botiga La Juganera treballen en una prova pilot per introduir els jocs de taula en els centres de protecció de menors

Aniol Costa-Pau
4 min
D'esquerra a dreta, Coral Garrido, investigadora del grup LIBERI de la UdG; Toni Viader, soci fundador de La Juganera i Esther Giménez, agent lúdic de la Fundació Resilis.

GironaEn el context d’una societat capitalista exageradament frenètica, atrafegada i utilitarista, el pur acte de jugar, que no entén d’interessos pragmàtics o exigències horàries, ni es defensa ni es valora. És així perquè el plaer desinteressat i l’aprenentatge lúdic que proporciona el joc no es considera una activitat rendible i productiva que cal promocionar, sinó una mera opció d’oci estèril i un passatemps superflu.

Amb l’objectiu de combatre aquest discurs, s’ha creat el projecte Domus Ludens, una prova pilot que pretén implementar els beneficis dels jocs de taula en els centres d’atenció d’adolescents en risc d’exclusió social. La iniciativa, efectivament, reivindica que aprendre de manera divertida, gaudir en grup i desconnectar de les preocupacions en una partida pot contribuir favorablement al benestar dels adolescents en sistemes de protecció.

Es tracta d’una iniciativa finançada pels fons europeus Erasmus+, amb participació d’entitats socials de Polònia i Alemanya, que, a Catalunya, lideren la Fundació Resilis, que treballa amb serveis com els centres residencials d’acció educativa (CRAE) i els centres residencials d’educació intensiva (CREI), el Grup de Recerca en Infància, Joventut i Comunitat (LIBERI) de la Universitat de Girona (UdG) i la botiga La Juganera, una cooperativa que promociona el joc com a eina de lleure i educació.

Amb el finançament europeu, concedit el gener del 2021, les entitats participants han desenvolupat tres productes per complir l’objectiu: una guia de 20 jocs, escollits atenent a les necessitats dels centres d’acollida; la figura de l’agent lúdic, un educador o educadora social que es forma per promoure el dret al joc, i un estudi acadèmic, a càrrec del grup de recerca LIBERI, per avaluar l’impacte del pla pilot, que acabarà el juny del 2022. Les tres línies de treball van començar a posar-se en pràctica l’octubre del 2021, i, aquesta setmana, amb motiu del Dia Internacional del Dret a Jugar dels Infants, que se celebra el dissabte 28 de maig, s’ha volgut donat un significat especial a totes les activitats. Així ho han decidit de manera assembleària els mateixos infants i joves dels serveis, que, per donar a conèixer i celebrar el projecte, han decidit, per exemple, organitzar una lliga de jocs entre quatre CRAE i CREI de les comarques gironines.

El paper de l’agent lúdic

Per aconseguir que els adolescents dels centres d’acolliment participin en la proposta i se'n beneficiïn de manera activa és fonamental la tasca dels agents lúdics. Són els mateixos educadors i educadores socials que ja treballaven en l’assistència juvenil, però que ara, a més, han rebut una formació especialitzada en jocs de taula, guiada pels professionals de La Juganera. L’objectiu del curs és ensenyar els treballadors juvenils a dinamitzar les partides, saber explicar adequadament les instruccions, gestionar situacions de conflicte enmig d’una jugada o generar expectatives per descobrir jocs nous. I és que, certament, al principi, la majoria d’adolescents, fruit de la inseguretat i la motxilla de patiment que acumulen, es mostraven reticents a descobrir jocs diferents i preferien triar els jocs fàcils de sempre, com per exemple, L’Oca, que es regeix per l’atzar i no obliga el jugador a prendre cap decisió.

Gràcies a la intervenció dels agents lúdics, doncs, aquestes barreres es van anar superant progressivament i ara, sis mesos després, la predisposició dels adolescents és diferent i s’han generat dinàmiques relacionals molt positives. Així ho explica Ester Jiménez, agent lúdic de la Fundació Resilis: “Jugant, la frontera educador-educat es difumina, de manera que hem pogut treballar, des d’un vincle més horitzontal i natural, elements clau com la frustració, la competitivitat o la ràbia, més difícils d’afrontar en una situació tensa com una baralla”. També ho corrobora Toni Viader, soci fundador de La Juganera: “Quan juguem ens expressem tal com som, sense filtres ni màscares, així que, compartint estones de joc, es crea un clima de confiança i arribem a conèixer-nos molt nítidament entre nosaltres”.

Per aconseguir seduir i engrescar els adolescents, també és important encertar quin tipus de joc pot adequar-se i potenciar més els seus interessos i habilitats. És per això que el decàleg de 20 jocs que ha proposat La Juganera cobreix una mostra de dificultats, durades, tècniques i funcionaments molt diversos. A Catalunya, entre la selecció, ha agradat molt Virus!, ja que, en paraules de Viader, és “senzill, interactiu i genera situacions d’intercanvi de canallades que sempre motiva molt als participants”. I també el Magic Maze, amb una mecànica realment interessant i innovadora, que força els usuaris a prendre decisions a contrarellotge i treballar en equip.

Indicadors positius

I, finalment, la tercera línia de treball del pla pilot Domus Ludens és l’estudi del grup de recerca LIBERI de la Universitat de Girona, a qui s’ha encarregat avaluar com impacta la cultura del joc en el benestar i les habilitats cognitives, emocionals i socials dels adolescents en situació de vulnerabilitat. Per valorar-ho, les investigadores Rosa Sitjes i Coral Gallardo expliquen que “al principi de la prova, es va lliurar un qüestionari als joves i referents educatius amb paràmetres quantitatius i qualitats, que es repetirà al final. I, a més, es realitza també un seguiment setmanal amb més enquestes després de cada sessió”.

David Ruiz, coordinador de les comarques gironines de la Fundació Resilis, reconeix que van començar el projecte “amb prejudicis esbiaixats, pensant que els adolescents, habituats a les pantalles i a internet, rebutjarien els jocs de taula i els trobarien avorrits, però ens vam equivocar”. I és que, a l’espera de les conclusions definitives de l’estudi, tots els indicadors apunten que es compliran les expectatives. Un exemple revelador: ara mateix, els joves dels centres, en les estones lliures, demanen els jocs de taula als educadors de manera espontània. 

stats