Un jove Salvador Dalí, reclòs nou dies el 1924

Figueres“ Estatura: 172; cara: larga; nariz: regular; boca: grande; pelo: negro; cejas: juntas; ojos: pardos; color: moreno ”. Aquestes dades, extretes d’una fitxa carcerària, fan referència a Salvador Dalí, que quan acabava de complir vint anys va estar tancat nou dies a la presó de Figueres i vint més a la de Girona per ordre del general governador militar, Arturo Carsi, i per raons que mai s’han acabat d’aclarir. “ Fue ayer detenido por la policía y encarcelado e incomunicado el joven pintor señor Dalí. Créese que no se encontrarán judicialmente causas delectivas [sic] que hagan durar su encarcelamiento ”, publicava el 24 de maig del 1924 el Diario de Gerona.

L’episodi relatat pel pintor

El mateix protagonista de la detenció en parla a Vida secreta de Salvador Dalí : “Un moviment revolucionari important acaba de ser reprimit enèrgicament pel general Primo de Rivera [...]. Acabaven de celebrar-se eleccions i una bulliciosa agitació política absorbia totes les activitats. Els meus millors amics figuerencs de la infantesa s’havien fet tots revolucionaris, i el meu pare, complint les seves estrictes funcions notarials, havia hagut de testificar certs abusos comesos per elements de la dreta durant les eleccions. Jo acabava d’arribar, i aquest fet fou notat encara més que abans. Parlava contínuament d’anarquia i monarquia, relacionant tots dos termes deliberadament. De tota aquesta amalgama de circumstàncies, que només el meu pare podria relatar adequadament i exactament, se’n seguí la meva arbitrària presó, sense cap altra conseqüència que donar un color molt animat a la ja ben acolorida sèrie dels episodis anecdòtics de la meva vida”. No era el primer contacte de la família Dalí amb la presó de Figueres, com apuntava el 2008 a la revista El Ojo, editada al centre penitenciari, el reclús J.M.C: “El notario que registró la compra del terreno donde se iba a construir la cárcel era Salvador Dalí, padre del futuro pintor ”. El mateix pres aportava dades sobre els canvis a la presó: “ De puertas de madera a puertas de acero, de letrinas a tener WC. El terreno donde se construyó la cárcel costó 4.000 pesetas, y la prisión completa 50.000 duros ”.

La fuga de Miguelín

La presó, d’estil eclèctic, va començar a funcionar el 1917. La va projectar l’arquitecte Josep Azemar, també creador de l’escorxador municipal, el cinema Sala Edison, la casa Cusí i l’escola La Salle. “Es va fer en un sector despoblat i va quedar aïllada molt de temps”, destacava l’historiador Josep Maria Bernils a El procés urbanístic de Figueres. Després de la Guerra Civil, la presó encara era als afores i va quedar saturada per l’allau de detinguts: comunistes, republicans, nacionalistes, socialistes, anarquistes i maçons. Molts anys després va convertir-se en un edifici ben cèntric. La mateixa alcaldessa, Marta Felip, va treballar-hi l’estiu del 1992, quan tenia 19 anys i estudiava història a la Universitat de Girona. Una de les anècdotes més recordades del centre va passar fa poc més de dos anys: el llegendari lladre de cotxes Miguelín i un altre reclús van escapar-se saltant a una teulada i despenjant-se amb uns llençols. Hores més tard, els van trobar tranquil·lament asseguts en un banc de la Rambla.