Lídia, que fou i no fou la Ben Plantada
Una exposició col·lectiva de 38 artistes gironins commemora els 75 anys de la mort de la mítica musa
CadaquésEl 30 de desembre de l’any passat va fer 75 anys de la mort de Lídia Noguer i Sabà (Cadaqués, 1866 - Agullana, 1946), més coneguda com a la Ben Plantada. Filla de l’última bruixa de Cadaqués, Noguer va ser una dona singular, paranoica i musa de molts artistes com Dalí, que deia d’ella que tenia el cervell paranoic més ben equipat del món, després del seu, o García Lorca, que tenia una foto d’ella a sobre del seu piano a la seva casa de Màlaga.
Amb motiu de l’aniversari del seu traspàs, Enric Tubert, historiador de l’art i expert en Lídia Noguer, va proposar a 38 artistes gironins que intervinguessin sobre una làmina amb la imatge que Lorca tenia d’ella “amb tota la llibertat del món". "Podien fer el que volguessin amb l’única condició que hi sortís el nom de Lídia”, explica. El resultat és una mostra col·lectiva que van organitzar els ajuntaments de Cadaqués i Agullana –en aquest últim poble hi va passar els últims tres anys de la seva vida i hi està enterrada–, que el 30 de desembre passat es va inaugurar a Agullana i que fins al 3 de juliol es pot veure a la Societat l’Amistat de Cadaqués. Dissabte vinent Tubert farà l’última visita guiada a l’exposició.
La Ben Plantada
Peixatera de professió –venia el peix que pescaven el seu home i els seus dos fills– i bona cuinera, Lídia era una dona pràcticament analfabeta que es va esforçar fins a aprendre a llegir i escriure, però també era espavilada i va relacionar-se amb els Dalí, Pitxot, Rahola, Marquina, Lorca i d’altres intel·lectuals que visitaven Cadaqués i que li enviaven els visitants a allotjar-se a casa seva, quan al poble encara no hi havia hotels. Un dels que s’hi van allotjar va ser Eugeni d’Ors, que va fer una estada a Cadaqués i es va estar a casa seva durant uns mesos. D’Ors, aleshores un jove de 23 anys, va causar un fort impacte en una Lídia d’uns 40 anys que se’n va enamorar apassionadament. Des que d’Ors va marxar, Lídia es va obsessionar amb ell, llegia tots els seus articles i li enviava cartes i postals que d’Ors mai li va contestar. Quan d’Ors va publicar La Ben Plantada, Lídia el va llegir, i com que el personatge central, la Teresa, parla del seu marit que es diu Nando i que és pescador (com el de la Lídia), aleshores ella va començar a creure’s que la Teresa del llibre en realitat era ella. “A partir d’aquí li va agafar com una fixació i ja no va voler ser més la Lídia, sinó que va voler ser la Teresa”, explica Tubert. “Això va fer que el marit ja no sabés ben bé amb qui vivia, perquè ella només vivia per Eugeni d’Ors. Creia que era la musa d’aquesta gent i, en canvi, el seu marit era un home vulgar, de poble. Tampoc es preocupava massa dels fills. Al final el marit es va acabar suïcidant, els fills van embogir i van anar a parar al psiquiàtric de Salt”, afegeix. “Hi ha aquesta contradicció, no era la Teresa, evidentment, però era la musa de molta gent. Era un personatge interessant, feia associacions entre elements molt distants entre si i en feia una metàfora amb una lògica estranya, particular i molt poètica”, conclou Tubert.
