Nicolau Eimeric, el gironí més sinistre de la història

GironaSi preguntéssim a uns quants historiadors competents quin és el gironí més sinistre i pervers, el que ha causat més dolor al llarg dels segles, és probable que coincidissin en la resposta: Nicolau Eimeric, inquisidor general de la corona catalanoaragonesa en dues etapes -del 1356 al 1360 i del 1366 al 1388- i inventor de mètodes de tortura que incloïen des de la manipulació psicològica fins als càstigs físics més despietats. Aquest personatge inhumà, autor del famós Directorium Inquisitorum, un manual per a inquisidors que es va convertir en un autèntic bestseller de l’època, apareix en nombroses obres de ficció que mostren la seva obsessió pel poder i la crueltat dels seus mètodes.

‘El gran inquisidor’

És el cas de l’última novel·la de Miquel Fañanàs, El gran inquisidor (Columna), que aprofundeix en una trajectòria marcada per la barbàrie i les falsedats. Assotar les persones, deixar-les sense menjar ni beure durant un parell de dies, penjar-les per una mà sense que els peus toquin a terra, clavar-los claus a la llengua, marcar-los la cara amb ferro roent... Els sistemes de turment utilitzats per Eimeric són descrits per Fañanàs amb tot luxe de detalls: “El cavallet consistia en una taula de fusta damunt la qual es lligava el reu pels canells i els turmells, que s’enrotllaven a una roda giratòria que estirava els membres fins a desconjuntar-los [...]. De vegades penjaven l’acusat d’una politja amb les mans lligades a l’esquena i el deixaven caure perquè amb la sotragada li quedessin els muscles dislocats [...]. L’aixafapolzes servia per prémer els dits de les mans o dels peus [...]. Es col·locava una peça de ferro a la boca del detingut perquè no pogués tancar-la, li introduïen una peça de lli a la gola i li abocaven aigua fins a provocar-li una sensació d’ofec”.

Fañanàs ja feia aparèixer Eimeric a la seva anterior novel·la, La bruixa de pedra, però no és pas el primer escriptor que fa sortir l’inquisidor a les seves ficcions. També ho han fet Ildefonso Falcones a L’església del mar i Jaume Cabré a Jo confesso.

Novel·les d’aventures

Fora de Catalunya, l’inflexible teòleg gironí, enemic acèrrim de Ramon Llull -va escriure Tractatus contra doctrinam Raymundi Lulli i Dialogus contra Lullistas -, és conegut a Itàlia i França gràcies a la difusió de novel·les populars, còmics i videojocs que l’han convertit en un fosc heroi. El principal responsable d’aquest èxit és el professor universitari italià Valerio Evangelisti, que fa anys que va deixar la docència per centrar-se en l’escriptura i ha produït més d’una desena de novel·les d’aventures en què retrata Eimeric com un personatge esquizoide i asocial. En aquestes obres, que en molts casos també han aparegut en versió còmic, la fidelitat històrica es combina amb l’aparició de naus espacials. La ràdio pública italiana (RAI) també ha produït unes quantes radionovel·les de la saga Eimeric, que fins i tot s’ha convertit en protagonista d’un videjoc.