Els Mossos d'Esquadra comencen a fer servir a Girona les pistoles elèctriques

A l'agost es preveu que es comencin a fer servir a Barcelona i a finals d’estiu els agents disposaran de 120 unitats repartides per tot Catalunya

Un mosso entrenant amb una de les noves pistoles Taser que ha incorporat el cos / MANOLO GARCIA

Les polèmiques pistoles elèctriques, conegudes popularment com a Taser –per la marca que les fabrica– i anomenades en l'argot policial com a Dispositiu Conductor d'Energia (DCE), han arribat a Catalunya dotze anys després d'anunciar-se la seva adquisició. Es tracta d'unes pistoles que fan una descàrrega de 50.000 volts sobre la persona que es vol immobilitzar, i que es poden utilitzar a una distància d'entre tres i cinc metres. La seva compra ha aixecat molta polseguera entre entitats com Amnistia Internacional i el Centre Irídia, que alerten del perill que suposen pels ciutadans, especialment si s'utilitzen en dones embarassades o en persones que tenen alguna malaltia cardíaca.

Després de fer una prova pilot, la regió policial de Girona serà la primera a utilitzar-les, però al llarg de l'estiu s'aniran desplegant progressivament arreu del territori. En total, els agents disposaran de 120 pistoles elèctriques, una per comissaria (90) i la resta repartides entre especialitats o grups de suport en l'àmbit de la seguretat ciutadana, com les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO).

Segons el portaveu dels Mossos d'Esquadra, l'inspector Albert Oliva, es tracta "d'una eina policial més que s'ha d'utilitzar amb normalitat i que queda a mig camí entre l'ús de defensa reglamentària i l'arma de foc". I ha assegurat que "només s'utilitzaran en circumstàncies concretes" amb un triple objectiu: reduir el temps d'immobilització d'una persona, facilitar l'ús mínim de la força indispensable i reduir els perills per a les persones i els agents.

Cada unitat de pistola elèctrica va lligada a un dispositiu personal de gravació i a un desfibril·lador per si la descàrrega elèctrica provoca una aturada cardíaca a la persona sobre la qual s'ha aplicat. Pel que fa a la càmera, no serà de gravació automàtica, tal com es va prometre en sessió parlamentària quan es va aprovar que els Mossos les poguessin utilitzar. Així, al Parlament es va afirmar que el dispositiu es posaria a gravar automàticament en el moment de desenfundar la pistola, però els models que ha comprat la Generalitat no ho permeten, i serà l'agent qui haurà de prémer el botó d'enregistrar.

Les pistoles elèctriques només les podran utilitzar els caps de torn, que han rebut prèviament una formació específica en l'ús de les pistoles elèctriques, dels dispositius de gravació i dels desfibril·ladors. Quan acabi la quarta edició del curs formatiu, els Mossos calculen que hi haurà entre 1.500 i 1.600 agents a tot Catalunya que podran utilitzar-les.

Les pistoles fan una descàrrega elèctrica de 50.000 volts i tenen un sistema de seguretat que impedeix que es puguin utilitzar més de cinc segons seguits per assegurar "que cada descàrrega és voluntària", segons ha assenyalat l'intendent Josep Antoni Saumell, subcap de la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat. No obstant això, un agent pot fer tantes descàrregues consecutives com consideri necessari.

Pel que fa als efectes sobre les persones, Saumell ha explicat que la descàrrega elèctrica "interromp les instruccions que el cervell dona a la musculatura i el sistema nerviós, cosa que provoca que la persona es paralitzi i perdi l'equilibri". I ha assegurat que la persona que rep una descàrrega "nota com una rampa a tot el cos" i "com a molt una sensació de formigueig durant 10 o 15 segons".

500 morts als EUA

L’anunci del desplegament de les pistoles elèctriques arreu del territori ha provocat les crítiques d’entitats com Amnistia Internacional i el Centre Irídia, que reclamen a la Generalitat que faci pública “la instrucció oficial que regula l’ús de les Taser” i que “s’apliquin les recomanacions internacionals per salvaguardar els drets humans”.

De fet, Amnistia Internacional ha recordat que el 2012 va publicar un informe en què denunciava que unes 500 persones van morir als EUA, entre el 2001 i el 2012, després de rebre descàrregues elèctriques d’armes Taser en mans de la policia. Un informe que Saumell ha atribuït a un “testimoni fals”: “La persona que testificava sobre molts d’aquests casos va ser detinguda per fals testimoniatge”. Un extrem que l’entitat ha desmentit: “Tots els informes que elabora Amnistia Internacional són rigorosos, estan contrastats i amb dades comprovables i fiables”.

Dotze anys de tràmits

La primera responsable de la conselleria d'Interior que va parlar d’incorporar les pistoles elèctriques Taser va ser Montserrat Tura el 2006, que en va aprovar el seu ús i compra. Una decisió que el seu successor, Joan Saura, no va aplicar i que es va quedar guardada en un calaix fins a l’arribada a la conselleria de Jordi Jané.

El 2015 la direcció general de Policia va fer reunions amb organismes i entitats públiques per esclarir dubtes i aportar suggeriments, i el 2016 es va crear el Grup de Treball sobre la utilització per part de la policia de pistoles elèctriques, que va elaborar un informe que marcava la manera com s’havien d’implementar. Una feina que avui ha vist la llum amb l'inici del desplegament de 120 unitats a tot Catalunya. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat