Por, angoixa i indefensió, conseqüències més habituals de la violació de la intimitat a la llar

GironaLa majoria de les víctimes d’un robatori a casa seva presenten cicatrius emocionals, seqüeles psicològiques que poden aparèixer encara que no s’hagi sofert cap mena de violència ni s’hagi presenciat el robatori. Aquestes sensacions poden ser experimentades fins i tot per persones que no hagin patit cap robatori, per veïns o familiars que s’assabenten dels fets i comencen a pensar que també els podria passar a ells.

“No podem generalitzar, perquè cada persona és un món. La resposta humana a les pròpies vivències sempre resulta ser d’una gran complexitat i sempre és una resposta singular, no hi ha una resposta única per a tothom”, aclareix la psicòloga Eva Gomar.

Invasió de l’espai personal

Amb tot, si entren a robar a casa teva, si quan hi arribes t’ho trobes tot regirat i descobreixes que s’han endut diners o joies, “aquesta experiència representa una violència en si mateixa encara que no hi hagi hagut agressió física”. “És una violació de la intimitat, una invasió de l’espai personal de la víctima -subratlla Gomar-. Un robatori de les joies o pertinences és alhora una sostracció de tot allò que representen afectivament parlant”, afegeix.

Un dels sentiments més estesos entre les víctimes és el de culpa. Lamenten no haver pres més precaucions, fins i tot es mortifiquen per la seva falta de prevenció. “Esclar que algú pot sentir culpa. I fins i tot pot tenir raó de sentir-ne. Més enllà que no sigui responsable de l’acte de robar, pot haver estat excessivament confiat o fins i tot patir una ingenuïtat infantil i abocar-se d’una manera inconscient a situacions perilloses en representar-se un món on les agressions no tenen cabuda”, diu Gomar.

Patologies de fons

Segons ella, la por, la impotència i la inseguretat són ben lògiques quan s’ha patit un robatori. “No és una experiència desitjable per a ningú i ens pot fer sentir inquiets i atemorits. De fet, respostes com l’angoixa i la por són les adequades per a un fet d’aquest tipus. Ara bé, quan apareixen pors desproporcionades, fòbies que es manifesten a partir d’aquest moment, angoixes que limiten la pròpia vida, podem considerar que són símptomes d’algun trastorn i que el robatori no és més que un element desencadenant de tota una patologia de fons preexistent”.