La relliscada instructiva del savi Coromines
GironaCalçat amb unes xiruques, el filòleg Joan Coromines va trepitjar bona part del territori de parla catalana per escoltar els habitants de cada racó i recopilar la informació lingüística que anotava a les seves famoses fitxes, base per a les seves obres, entre les quals el fonamental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curiosament, en aquest diccionari Coromines rellisca en la pàgina dedicada a la bota que ell mai es va cansar de portar. El filòleg atribueix al mot xiruca un origen incert, però hi troba una “versemblant etimologia basca” i intenta sustentar aquesta hipòtesi en nombrosos exemples que analitza al llarg de l’article.
Molts estudiosos de l’obra de Coromines s’han preguntat per què ni el filòleg ni els seus col·laboradors, els corresponsals que arreu del territori li proporcionaven informació, no van adonar-se de l’error que suposava buscar en la llengua basca l’origen de la paraula xiruca quan la clau la tenien a Catalunya, concretament al poble garrotxí de Tortellà. El nom xiruca és la forma catalanitzada de la marca Chiruca, anomenada així com a homenatge a la mare de Joan i Lluís Fontfreda, Mercè, a qui li agradava una obra de teatre que triomfava en aquella època i en la qual un dels personatges protagonistes es deia Chiruca, que en gallec és una forma afectuosa del nom Mercè.
Errors que ensenyen
Pel director de la Fundació Pere Coromines, Josep Ferrer, l’error en l’entrada dedicada al mot xiruca del Diccionari etimològic no desmereix la monumental aportació del filòleg a l’estudi de la llengua catalana. Segons Ferrer, “fins i tot quan Coromines s’equivoca, del seu enorme saber se n’aprèn”. “En aquest cas, malgrat que el resultat de la seva cerca en el parlar basc és equivocat, és interessant llegir les seves argumentacions per buscar les arrels de la paraula en aquella llengua”. L’article sobre aquesta paraula és, segons Ferrer, una mostra més de l’afany que tenia Coromines per “donar resposta etimològica a tota la llengua catalana”.
Malgrat que actualment l’antiga xiruca dels germans Fontfreda ja no es troba al mercat -molts dels que encara en conserven un parell el guarden com una relíquia-, la paraula apareix al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans com a nom genèric per designar la bota de muntanya. Anys més tard passaria el mateix amb la vamba, una marca comercial que va acabar desplaçant la xiruca i va passar a denominar genèricament qualsevol tipus de calçat esportiu.
Tot i l’indiscutible regnat de la vamba i de les sofisticades botes de muntanya que avui es fabriquen utilitzant la tecnologia més avançada, la xiruca continua guanyant per golejada a l’hora de donar nom a esplais, caus, establiments de roba i calçat per a l’excursionisme, o agències de viatges especialitzades en els esports de muntanya.
