El Ripollès vol regular els caçadors de bolets 23 boletaires perduts des de principis d’any

RipollEl Ripollès espera tenir a punt un carnet de boletaire propi d’aquí un any. Al marge de la regulació que prepara el departament d’Agricultura, que ha de cobrir tot el territori i que, per ara, ha quedat aparcada a l’espera que hi hagi més consens, el Consell Comarcal del Ripollès treballa amb la idea de tenir una regulació d’àmbit comarcal la tardor de l’any vinent. “Creiem que ha de ser una regulació molt superficial i suau, però encaminada sobretot a reduir l’extracció massiva de bolets per comercialitzar-los”, explica Enric Gràcia, regidor de l’Ajuntament de Planoles, conseller comarcal de Medi Ambient i també president de la Federació de Boletaires i Micòlegs de Catalunya.

Gràcia creu que no es pot fer pagar el mateix als boletaires que hi van cada dia quan és temporada que als boletaires de caps de setmana. “La idea inicial del departament d’Agricultura de fer pagar 10 euros per temporada pel carnet que dóna dret a caçar bolets al marge de la quantitat no és justa -argumenta Gràcia-. Sigui perquè són persones que s’han quedat sense feina i busquen un lucre comercial o per la raó que sigui, hi ha un perfil de boletaire que entra al bosc i ho arrasa tot”, explica. “El resultat és que els boscos estan exageradament trepitjats per gent que hi entra amb furgonetes i ho trinxa tot. Quan hi van els aficionats de cap de setmana, es troben un bosc pentinat on no queda pràcticament res”, afegeix.

El cost polític d’implantar-lo

Jordi Rius, micòleg i vicepresident de la Societat Catalana de Micologia, comparteix el diagnòstic. “El carnet de boletaire costa que tiri endavant perquè pot tenir cost polític, però en un futur no gaire llunyà arribarà segur”, diu. “S’ha de regular l’activitat que té un objectiu podríem dir-ne que professional. Però també s’ha de regular i trobar una solució perquè els aficionats estan massificant el bosc fins a límits insostenibles”, afegeix.

Per a Rius, una solució podria ser fer tres tipus de carnet: “El professional, per als que van a buscar bolets per vendre’ls, que haurien de pagar més; el de l’aficionat de caps de setmana, i el de micòleg”. Aquest últim és el seu cas. Havent estat boletaire de jove, fa uns vint anys que Rius va al bosc amb altres objectius. “Bàsicament faig les sortides per trobar espècies rares i per fotografiar-los. Però si em trobo una clapa de rovellons o de ceps, també me’ls emporto i faig contenta la família”, explica. En qualsevol cas, Rius creu que només la implantació d’una llicència per caçar bolets seria una barrera que serviria per frenar una mica l’actual allau humana dels caps de setmana als boscos. “Ara mateix s’està fent molt de mal tant al bolet com a la mateixa natura”, afegeix. En aquest sentit, Gràcia creu que “no pot ser que els camins quedin plens de cotxes i es creïn problemes als ramaders”. “Pensem també què passaria en cas d’un incendi forestal”, afegeix.

D’altra banda, a l’hora de regular l’accés al bosc creu que un problema important és que la Generalitat no té capacitat per regular-ne la venda: “Per això li caldria tenir competències d’estat”, apunta. En la seva opinió, no hi pot haver una única regulació per a tot arreu. “Fins a l’etapa del conseller Pelegrí es va redactar una llicència per a tot Catalunya, però nosaltres hi estàvem en contra i els ho vam fer saber en privat, en públic i per escrit -diu Gràcia-. Catalunya és molt diversa en la producció de bolets. Hi ha zones amb temporades molt curtes i poc productives, on no val la pena regular, i altres on són extenses i cal regular-ho d’alguna manera. Una llicència comuna no la veig pràctica”.

Setcases, poble de bolets

Els dos últims anys, la Generalitat he fet la prova pilot de regular l’extracció de bolets en tres zones amb boscos de titularitat pública: els Ports, l’Alt Pirineu i la muntanya de Sant Miquel, al terme municipal de Setcases. “Quan es va voler aplicar la taxa a Molló i Setcases, el Consell Comarcal ja va intentar que s’estengués a tot el Ripollès. Per això ara creiem que la regulació cal fer-la en un àmbit comarcal”, diu Gràcia.

A Setcases, quan els tècnics del departament d’Agricultura van reunir-se amb els veïns per explicar-los el projecte de regular l’activitat boletaire, es van trobar amb l’oposició frontal de la població. “El poble pensa de manera superficial i planera, no entra a reflexionar, i creu que si es fa pagar als boletaires per anar al bosc no vindran i aniran a altres llocs. La gent no va voler experiments”, explica l’alcalde de la població, Carlos Fernández. “A títol personal, jo estaria disposat a regular una mica tot això però sóc un manat i accepto el que digui el poble”, assumeix Fernández. “El cap de setmana passat vam celebrar la XXIII Festa del Bolet i l’ocupació hotelera del poble va estar al màxim. Si no fos per aquesta festa i per l’atracció del bolet, després de l’agost hauria sigut un cap de setmana molt fluixet”, argumenta l’alcalde. “El bolet és molt important per a Setcases, diria que vital. En els mesos d’hivern i una mica a l’estiu el motor econòmic de la població és l’estació de Vallter, però durant la primavera i la tardor el bolet és l’atractiu principal”, diu Fernández.

Carnet només aplicat a Poblet

Amb la retirada temporal del departament d’Agricultura de la mencionada prova pilot que s’ha fet durant dos anys als Ports, l’Alt Pirineu i Setcases, l’anomenat carnet del boletaire ara només s’exigeix per caçar-ne als boscos del Paratge Natural de Poblet, on la mesura no ha aixecat la controvèrsia que s’ha generat en altres llocs. Des de dilluns passat -com ja ha passat els últims tres anys-, el carnet per a tota la temporada costa 10 euros -que són 5 euros per als jubilats- i permet collir fins a 6 quilos de bolets al dia. Per als veïns dels municipis dels termes afectats -Vimbodí i Poblet, Montblanc, l’Espluga de Francolí i Prades- el preu del permís és d’un euro per a tota la temporada. El passi diari per als forans és de tres euros.

Fonts del departament d’Agricultura van explicar a l’ARA que els serveis jurídics de la conselleria estan treballant per elaborar una normativa general de recol·lecció de bolets i per analitzar com es pot aplicar i fins on es pot estendre. “Hi ha molta gent que està disposada a pagar una quantitat simbòlica, però també n’hi ha que ho consideren gairebé un crim”, expliquen des d’Agricultura. Segons una enquesta elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat fa un any, un 77,1% dels catalans estan disposats a pagar per anar a collir bolets, en cas que els diners recaptats s’acabin reinvertint en el bosc.

Des de primers d’any fins al 13 de setembre, els Bombers han fet 23 salvaments de boletaires. L’any passat en van ser 86. Davant l’inici de la temporada, el departament d’Interior ha fet un seguit de recomanacions abans de sortir a caçar bolets. Tenir en compte la previsió meteorològica, portar un equipament i avituallament adequat, conèixer la zona on se surt o informar-se’n, adaptar l’activitat a les condicions físiques i a l’edat, no sortir sols, prendre punts de referència, utilitzar mapes o sistemes tecnològics com el telèfon o el GPS, no esgotar el temps fins a l’últim moment i tenir en compte el temps necessari per tornar són alguns dels consells.