Sancions a dojo durant els últims anys de la dictadura
El Col·legi Universitari, la Safa de Blanes i el clergat diocesà, grans preocupacions del Govern Civil de Girona
Els últims temps del franquisme van caracteritzar-se per la divisió interna dels grups que li donaven suport, l’augment de la conflictivitat social, l’aparició de noves generacions que s’incorporaren als moviments d’oposició, i per la represa selectiva de la repressió. Girona no era Barcelona, però a petita escala es van reproduir les sancions als activistes dissidents. El Govern Civil, en les memòries sobre la situació política de la demarcació, va assenyalar quatre centres d’oposició que preocupaven: el Col·legi Universitari, la Safa de Blanes, el setmanari Presència i l’activitat d’un sector del clergat diocesà.
La contestació dels estudiants es va visualitzar a partir del desembre del 1970, arran del Procés de Burgos contra militants d’ETA, quan una manifestació va recórrer les principals vies urbanes, i els estudiants de l’Institut i altres col·lectius van expressar-se en contra de les penes de mort. Va ser la primera exteriorització pública d’antifranquisme en una ciutat tradicionalment conformada. El judici contra Puig Antich, el 1974, va comportar noves mobilitzacions al carrer. La premsa del Movimiento va tractar tots aquests fets com “algaradas estudiantiles”, però el Govern Civil, com a organisme repressor, va repartir tres multes l’any 1970 i vuit el 1974.
Policies gravant homilies
La diòcesi era descrita com a conflictiva. La Policia acudia als temples per gravar les homilies. Més de cinquanta sacerdots va ser considerats desafectes al règim. Els eclesiàstics sancionats per l’autoritat governativa van ser Modest Prats, l’any 1969, perquè va comparar la comissaria de Policia de Barcelona, on es torturava bàrbarament, amb el Pretori de Jerusalem. La penyora va ser de 10.000 pessetes, però al final el governador –d’acord amb el bisbe Jubany– la va retirar. El 1973 Joaquim Domingo, vicari del Mercadal, va ser sancionat amb 25.000 pessetes. Va qualificar com a crim la mort d’un treballador a Sant Adrià de Besòs, arran de la intervenció de les forces d’ordre públic. El 1975 van repetir-se les sancions –una a la Bisbal i cinc a Ripoll– arran de les execucions capitals del mes de setembre contra membres d’ETA i del FRAP. La de la Bisbal, de 300.000 pessetes, dictada contra el pare franciscà Jesús Jaén va justificar-se perquè, en comptes de l’homilia, va dedicar cinc minuts de silenci sobre el tema de la pena de mort. Finalment, va ser perdonada un cop mort el general Franco, com a gest de bona voluntat de la nova etapa.
Per la seva banda, Antonio Izquierdo Lite i Juan Mena Martín, l’any 1972, van ser castigats a un any i mig de presó i 10.000 pessetes de multa. Havien repartit, a Blanes, exemplars multicopiats de la publicació clandestina Poble, portaveu de la comissió d’activitats cíviques del Maresme, la Selva i el Gironès. La sentència, dictada pel Tribunal d’Ordre Públic, va ser posteriorment ratificada després pel Tribunal Suprem.
