Vint anys com a centre de creació i producció

Nau Côclea resisteix a la precarietat del sector

L’escriptor Carles Hac Mor, mort el gener del 2016, explicant anècdotes de Sant Feliu de Guíxols en el camí de ronda en la primera edició del Grand Tour l’any passat.
J.c.
28/07/2016
2 min

CamalleraVa començar com a galeria d’art uns mesos a l’estiu, però al cap de tres anys ja obria tot l’any i no només com a galeria, sinó també com a centre de creació i producció. La Nau Côclea de Camallera, que actualment ja no és una galeria d’art, aquest any compleix vint anys des que va obrir, primer en una antiga nau de vaques reformada, i des de l’any 2000 en l’actual edifici, que és la casa de l’ànima del projecte, Clara Garí, i residència d’artistes d’arreu. El projecte Côclea va començar a finals dels 80 amb Garí i José Manuel Berenguer, amb qui tenien un duet per donar a conèixer els seus respectius treballs en so i imatge. Després van venir col·laboracions amb dissenyadors gràfics i altres artistes fins que el 1996 van començar Nau Côclea.

De la bonança a la precarietat

Garí, que es defineix sobretot com a gestora cultural, afirma: “La meva obra és la gestió de Nau Côclea, el principal projecte professional de la meva vida”. En aquests vint anys l’espai ha sigut l’escenari de centenars de projectes artístics i s’ha convertit en residència per a artistes d’aquí i de fora. “Ara només en poden venir de fora perquè els d’aquí no es poden permetre deixar les feinetes que van fent per anar tirant”, diu Garí. També en l’àmbit econòmic Nau Côclea ha viscut de tot: des dels anys de bonança del govern d’esquerres de la Generalitat en què la consigna era descentralitzar la cultura -del 2005 al 2008 va rebre fins a 120.000 euros anuals de subvencions i donava feina a quatre persones- fins a la precarietat del 2014, quan en va rebre 6.000. “Aleshores et planteges: tanco o continuo? I vaig decidir continuar”, diu Garí. Avui Nau Côclea es mou entre “l’expansió intel·ligent i la supervivència”.

El segon Grand Tour

Actualment el seu principal projecte és el Grand Tour, que aquest 2016 celebrarà la segona edició, i que ja ha sigut seleccionat com a projecte innovador a Mallorca i a la Fira Mediterrània de Manresa. El Grand Tour és una caminada d’unes tres setmanes, a l’estil dels grans viatges de formació del segle XIX, en què desenes d’artistes fan les seves accions a la natura. L’any passat va recórrer uns 350 quilòmetres de comarques de Girona i Osona, i aquest sortirà de l’Escala el 19 d’agost i acabarà a Ripoll el 4 de setembre.

“Canvia molt veure l’art contemporani en un context natural. De fet, la caminada és com estar immers en una performance ”, explica Garí. Dimarts es va presentar al Museu del Cinema el documental del primer Grand Tour, obra de Juanka Santa Varo, un resum de dues hores de les vint-i-quatre que va gravar. En aquesta segona edició la realitzadora romanesa Paula Onet rodarà una part del seu documental Holy blisters, en què segueix un danès afectat per la síndrome de les cames inquietes, una malaltia no permet treure’s l’angoixa a les persones que la pateixen fins que estan cansades, i que també participarà en el Grand Tour. Més informació a www.elgrandtour.net.

stats