La "variant líbia" es complica. D'una banda, la manera com el dictador ha intentat manipular la premsa estrangera -poca i sense llibertat de moviments- a Trípoli, ens diu que sempre que pot acusa la coalició internacional de bombardejar innocents, però tots els corresponsals coincideixen que se'ls ensenya runes, edificis bombardejats i molt rarament cap víctima civil. D'altra banda, en els anomenats "complexos presidencials" com els que es van atacar dissabte a la nit, el dictador hi té centres de l'anomenat C3+I (comandament, control, comunicacions + intel·ligència), que són l'objectiu de l'atac. Amb altres paraules, el dictador i la seva família no viuen a casa seva i van a dirigir la guerra a les seves oficines, uns carrers més enllà, en hores d'oficina. Dit això, com a tot conflicte armat, i aquest és el tercer comentari, hi ha baixes colaterals, i també hi ha guerra de propaganda, de xifres i d'imatges. De moment, a Líbia, qui ha dit més mentides, ha matat més gent i ha trencat totes les treves -que havia acceptat-ha estat Gaddafi, no els seus oponents ni la coalició internacional.
