BEIRUTConvençudes que la igualtat és al cent per cent o és una fal·làcia, dones de diferents creences reclamen al Líban un estatut civil que posi fi a la marginació política i social fruit de les confessions religioses que imperen al país. I treballen per poder donar la nacionalitat als seus fills, cosa que ara només poden fer els homes. "La presència de dones a la vida política és molt secundària pel règim confessional i sectari que funciona al Líban", explica Marie Debs, professora, periodista, escriptora, presidenta de l'associació de dones Wardah Boutros i responsable de la trobada nacional per eliminar la discriminació.
Al Líban hi ha 18 grups religiosos (entre musulmans, cristians i una minoria drusa) que conformen 15 estatuts personals. "Els estatuts separen home i dona, que sempre queda en segon lloc, i això significa que hi ha 30 categories de ciutadans", sosté Debs. Per això, els moviments per la igualtat de gènere reclamen un únic estatut civil libanès que separi la religió de la política.
Invisibilitat políticaEl repartiment de càrrecs entre confessions exclou la dona
Els càrrecs públics estan repartits en funció de la representativitat religiosa des d'un acord no escrit que data del 1943, però la dona sempre ha quedat fora d'aquesta proporció. En l'actualitat, no hi ha ministres dones al govern de Najib Mikati i tan sols hi ha quatre diputades d'un total de 128 escons. Debs destaca els avenços de les últimes eleccions locals, que van tenir lloc el 2009: "Un 5,6% dels càrrecs electes van ser dones". Però no n'hi ha prou i demanen una nova llei electoral que estipuli una quota del 30% al Parlament, com a preludi de la paritat.
Crims d'honorLa violència domèstica es justifica com un tema familiar
Posar fi a la violència domèstica és una altra de les grans batalles, i és que nombrosos grups religiosos consideren que els activistes interfereixen en els assumptes de la família. El 4 d'agost del 2011 el Parlament va anul·lar l'article 562 del Codi Penal, que reduïa el càstig als que justificaven haver matat o ferit la dona per protegir l'honor de la família, sobretot en casos d'adulteri. "L'home s'exposava a una pena de només tres anys de presó per haver matat la muller. Horrible", recorda Marie Debs. Però encara hi ha grups sectaris que consideren, per exemple, que si la dona no arriba verge al matrimoni pot ser maltractada, ja sigui pel marit, el pare, el germà… I també el Codi Penal discrimina: si ella manté relacions extramatrimonials anirà a la presó fins a dos anys, però si és el marit, el màxim és d'un any.
Matrimonis mixtosLes dones no tenen dret a donar la nacionalitat als fills
L'última gran campanya fa referència a la llei de nacionalitat, amb l'objectiu que una mare pugui passar la nacionalitat als seus fills en cas de casar-se amb un estranger, ja que ara depèn del fet que el pare sigui libanès. De moment, el que han aconseguit és que, si el marit mor, la mare libanesa pot traspassar la nacionalitat a la seva descendència, per assegurar el benestar dels nens i la unitat familiar.
Món laboralMoltes dones treballen sense contracte
Hi ha hagut millores en l'àmbit laboral, com l'ampliació del permís de maternitat, que ha passat de 13 dies a set setmanes, o la prohibició d'acomiadaments per embaràs. A la pràctica, però, moltes treballadores no tenen contracte i els empresaris arriben a acords verbals amb elles. La presidenta de la Lliga dels Drets de la Dona Libanesa, Ghania al-Moussaly Doughan, diu que "la lluita ha de ser de tota la societat".
