"Som coresponsables de la situació financera de la Generalitat"

El president d'ERC vol mantenir ferm el timó de la nau per evitar que el partit es radicalitzi o es deixi lliscar pel pendent de la demagògia antiretallada. Es declara coresponsable de l'actual situació financera de la Generalitat, i per tant manté la mà estesa al Govern per parlar dels pressupostos. A mitja entrevista abandona el seu despatx al Parlament per votar la resolució a favor del dret a l'autodeterminació pactada entre CiU i Solidaritat. "És la quarta vegada que votem el mateix", diu amb un deix de fastigueig.

Ja fa gairebé 100 dies del nou Govern i només es parla de les retallades a què obliguen el dèficit que va deixar el tripartit.

Som coresponsables de la situació. Hem governat fins fa tres mesos i no ens podem desentendre de l'estat de les finances. Però una cosa és que hi hagi poc marge i l'altra són les prioritats. Que ens diguin que no hi pot haver ni prioritats demostra que no hi ha projecte i que només hi ha improvisació.

Per exemple?

No hi ha ni un projecte de com conduir el pressupost. Només s'apliquen retallades lineals. Hi ha confusió entre departaments, que un dia diuen que es farà una cosa i l'endemà una altra, com amb els 80km/h, per acabar anant a 110km/h i aquí no passa res. Resulta que quan abaixa la velocitat el Govern d'esquerres s'organitza una campanya tremenda, i quan ho fa Madrid, s'aplica sense debat.

Aquest discurs de coresponsabilitat suposa admetre que no van saber conduir les finances de la Generalitat?

Evidentment que en som coresponsables. Qui ho negui, menteix a l'electorat. Però CiU ha exagerat la situació fins a situacions tragicòmiques. CiU ha demostrat que per a ells la institució és relativa, i només volen justificar la retallada. Els últims dos anys de tripartit ja retallàvem i preníem mesures, però amb ordre i concert. Ara, en canvi, es retalla amb una finalitat clientelar.

Però què es va fer malament per arribar a un dèficit tan desbocat?

Primer la Generalitat es va trobar amb una caiguda lliure d'ingressos...

La Comunitat de Madrid té només un 0,6% de dèficit....

Madrid té molt poques competències i ha centrifugat el dèficit als ajuntaments i als ministeris. A Catalunya hem hagut de crear molta xarxa per evitar una explosió social. Tot el que s'ha fet evita una situació límit. I a Catalunya hi ha hagut una deslleialtat de l'Estat permanent. I si haguéssim fet cas de CiU i PP, el dèficit seria de prop de 2.000 milions més. Volien rebaixar impostos i gastar més.

On no retallaria vostè?

En educació. I en recerca i innovació. Hi ha polítiques que volen constància. En recerca ens hem situat molt bé a nivell internacional perquè el conseller Huguet va mantenir i augmentar els recursos que s'hi destinaven des l'època de Mas-Colell. Hi ha coses que necessiten temps i constància.

Llavors les retallades hauran de ser més severes en altres bandes...

Es poden augmentar els ingressos i no reduir alguns impostos, com el de successions. És evident que ens hem d'estrènyer el cinturó, però amb el seu alarmisme encareixen el preu de l'endeutament.

S'han d'apujar les taxes univer- sitàries?

No pot haver-hi una barrera econòmica per entrar a la universitat. Ha de ser acadèmica. Calen sistemes perquè la gent bona tingui formes de finançament que no necessàriament passin per les taxes, com amb crèdits a retornar més endavant.

Troba a faltar un relat al Govern per explicar totes les retallades?

CiU tenia un gran guionista a l'oposició, que era David Madí, però ara tenen greus insuficiències per produir discurs de govern, no en tenen. Durant quatre anys, tant PP com CiU han fet un discurs antipolític. I quan han anat a buscar els més preparats, els millors, majoritàriament els han dit que no. Aquest fals liberalisme contra l'administració i la cosa pública en general que ha fet CiU i el seu entorn, ara se'ls ha girat en contra. Han recollit el que han sembrat. Demano a CiU i al Govern que dignifiquin la política i reconeguin les moltes coses bones que s'han fet en el passat.

Contrasta aquest discurs més crític amb l'actitud conciliadora...

És responsabilitat i realisme. O nosaltres expliquem que la crisi és molt dura, i que una part de la societat ha viscut per damunt de les seves possibilitats, o farem un trist favor al país. No vol dir via lliure a tot el que faci CiU. Han fet molta demagògia, i hauran de fer marxa enrere.

El cos li demanaria més contundència amb CiU?

No sé entendre la política així. Hi ha molta gent, dins el partit i l'entorn, que ens ho demana. Ens diuen que ens hem de radicalitzar. La temptació sempre hi és, però la gent no ho entendria, perquè és conscient de la situació. I jo faré un esforç perquè ERC no llisqui per aquest pendent.

Quina actitud tindrà amb els pressupostos?

Parlarem de prioritats, com l'educació. Reduir recursos en educació va en detriment de la qualitat. Puc entendre que no es facin alguns edificis, malgrat que em dolgui. Però no podem permetre que es rebaixi en educació, especialment la pública.

No temen que el Govern els faci servir per aprovar coses com el concert, però a l'hora de la veritat pacti amb PP o PSC?

Sí. Però la meva obligació també és empènyer i ser coherent amb el que hem defensat en campanya. No permetrem a CiU una legislatura sense política. Jo no penso parlar de pacte fiscal. Parlaré de concert econòmic. Perquè si no ja comencem a descafeïnar la proposta. És la perversió terminològica. CiU va començar a parlar de concert, va passar a parlar del pacte fiscal en la línia del concert per parlar només del pacte fiscal i acabar amb pacte. Espanya no ens donarà el concert. Ens l'hem de guanyar. Però Catalunya necessita una proposta unitària. És un clam.

La fórmula podria ser la del concert cooperatiu de l'Estatut del 30 de setembre?

Deixi'm dir que el 30 de setembre CiU i PSC ens van fer ballar al seu so, perquè ja tenien prevista la retallada. Hem après la lliçó i ara la proposta ja ha de ser clara i diàfana: recaptar tots els impostos, gestió, inspecció i liquidació.

Amb concert econòmic hi hauria menys inspeccions fiscals a Catalunya?

Serien més raonables. A Catalunya hi ha un zel fiscal descomunal amb aquell que declara. A Espanya es persegueix qui compleix la llei.

Com valora la crisi de Solidaritat Catalana?

Amb pena. No calia tota aquesta fractura, escissió i pèrdua d'energia perquè Solidaritat acabés votant el mateix que ERC. Van vendre a una sèrie de gent que aquí venien a fer la independència. Deien que l'autodeterminació i el concert era una renúncia. I ara resulta que voten a favor de l'autodeterminació i del concert. Alguns hem après la lliçó, i per això fem l'esforç que fem a les municipals. Però altres no l'aprenen.

Pensa que l'objectiu d'Uriel Bertran i Alfons López Tena era esborrar ERC del mapa?

Van guanyar escons amb el seu esforç i amb tot el mèrit. Però aquí no hi ha més cera que la que crema. Això ha estat un fracàs, de tots. No calia tanta trencadissa, vexació i linxament personal, per acabar votant el mateix que ERC al Parlament.

Però ells han portat la llei d'independència.

És la quarta que es vota i ERC la votarà. 14 diputats, ja ho veuen. L'altra legislatura haurien sigut 21.

Li està agraït a Jordi Portabella per haver provocat la crisi de SI?

La crisi de SI no l'ha provocat Portabella. Té causes endògenes, no exògenes. Laporta, vista la situació, ha decidit fer un pas per anar units, no per fer un partit nou amb els vicis dels altres. Portabella ha fet un esforç d'aplegar l'independentisme. Ho vam dir després del 28-N: hem après la lliçó. I no podem perseverar en l'error.

Això reforça Portabella dins el partit?

Esclar que el reforça. Està formant una bona candidatura i estic convençut que tindrà uns grans resultats. Portabella compta en el pom de dalt d'ERC.

Vostè no es presentarà a la reelecció al congrés de la tardor. El ball de noms és inevitable: Simó, Ridao, Junqueras...

El debat intern és molt localitzat i amb tendència a disminuir. Tothom està centrat en les municipals. Ai del dirigent o militant que posi per davant el congrés a la necessitat de fer un bon resultat a les municipals! La militància no el perdonarà.

Pot tenir la temptació des de la seva posició de plantejar un congrés dirigista.

No hi haurà apriorismes. Hem de repensar el model de partit amb profunditat, els estatuts, el funcionament i l'obertura a la societat. Ara toca i ara ho podem fer. M'implicaré per fer una sola candidatura forta. Hem après a gestionar la pluralitat. Jo he fet un pas enrere, però molta gent haurà de fer un pas cap al costat. No hem de ser esclaus de l'actual estructura però hem de mantenir el sufragi universal.