El dèficit d'Espanya, sota sospita
El govern espanyol va negar ahir que hagi inflat la xifra de dèficit del 2011, tal com assegurava una informació de l'agència Reuters. Brussel·les no ho va negar primer per desmentir-ho més tard.
BRUSSEL·LES / MADRIDEls dubtes sobre la veracitat de la xifra de dèficit del 2011 que va anunciar el govern de Mariano Rajoy han traspassat les fronteres de l'Estat. L'anterior executiu socialista va ser el primer a exclamar la seva sorpresa quan el nou govern va anunciar, pocs dies després d'assumir el poder, que el dèficit públic es va enfilar fins al 8% del PIB, molt per sobre del 6% que havia calculat l'exvicepresidenta econòmica, Elena Salgado. ¿I si Rajoy ha inflat la xifra per poder simular una rebaixa més acusada del dèficit el 2012? La Comissió Europea sospita que la xifra definitiva -Hisenda encara no ha fet pública l'oficial- serà inferior al 8%, segons va publicar ahir l'agència de notícies Reuters citant tres fonts comunitàries anònimes. Aquestes fonts de l'agència asseguren que Brussel·les considera "exagerada" la dada del govern espanyol.
La notícia va caure com una galleda d'aigua freda a Madrid. Fonts de la Moncloa van negar taxativament a l'ARA que el govern espanyol hagi augmentat artificialment les xifres del dèficit públic de l'any passat per treure'n rèdits polítics a finals d'aquest any, ni que Brussel·les ho estigui investigant.
Compareixença de De Guinos
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar des de Londres, on es va reunir amb inversors, que va parlar personalment amb el comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, que li va desmentir "absolutament" que Espanya estigui sent investigada per un presumpte engany del valor del dèficit. Tot i la ràpida reacció del govern, la polèmica hipòtesi va donar ales a l'oposició. El PSOE va demanar la compareixença de De Guindos i del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè expliquin les previsions per al 2012.
Davant l'enrenou que va crear la notícia a Madrid, la Comissió Europea va ser incapaç de treure'n l'aigua clara i, en canvi, va afegir confusió a la situació. La pregunta que la premsa va fer directament al comissari Olli Rehn només va servir per alimentar la notícia llançada per Reuters. Rehn va advertir que no es poden extreure "conclusions prematures" i es va limitar a recordar que en les pròximes setmanes es publicarà la xifra oficial. Ni una paraula per desmentir la notícia. Més contundent va ser el portaveu de Rehn en un intent d'apagar el foc. "No tenim dubtes sobre la veracitat del dèficit que ha calculat el govern", va assegurar a última hora de la tarda Amadeu Altafaj.
Pressupostos del 2012
Enmig de tota la confusió, el comissari europeu va aprofitar per fer una crida al govern central a accelerar la presentació dels pressupostos d'aquest any per complir amb l'objectiu de dèficit, una demanda que frena l'esperança de Mariano Rajoy que la Unió Europea flexibilitzi l'objectiu. Sense dir-ho literalment, Olli Rehn demana a Espanya que es comprometi al 100% amb la disciplina pressupostària, sense deixar marge a la flexibilitat que busca el govern espanyol.
L'agència de notícies britànica també apuntava que Brussel·les estudia la possibilitat de sancionar Espanya per ajornar fins després de les eleccions andaluses la presentació dels pressupostos i les noves retallades. En aquest cas, Rehn va ser contundent negant la informació, que va qualificar de totalment "incorrecta i enganyosa".
Tot i això, Espanya podria fer front a un altre tipus de sanció econòmica. La Comissió Europea va fer públic ahir el seu primer informe que assenyala els desequilibris macroeconòmics dels socis europeus. Espanya no en surt gaire ben parada i se situa com un dels pitjors alumnes comunitaris: suspèn en sis dels deu indicadors, entre els quals destaca la taxa d'atur, el deute públic i la balança per compte corrent. Segons el nou mecanisme europeu d'alerta de desequilibris, l'Estat podria ser sancionat econòmicament si no pren mesures per resoldre la situació.
Bons a menys interès
D'altra banda, el Tresor Públic va mantenir ahir la ratxa positiva i va aconseguir per vuitena vegada consecutiva rebaixar l'interès d'una emissió de deute, només un dia després que l'agència Moody's rebaixés la qualificació del deute sobirà espanyol, i Fitch i Standard & Poor's fessin el mateix amb els principals bancs espanyols. La subhasta de lletres a dotze i divuit mesos es va saldar amb la col·locació de 5.445 milions d'euros amb l'interès marginal més baix des l'octubre del 2010.
