MadridMariano Rajoy, que segons totes les enquestes serà el nou president espanyol, s'ha passat els últims tres anys reivindicant la seva independència. No vol deure favors a ningú si arriba a la Moncloa. Sap que alguns dels amics actuals no li van fer costat quan, el 2008, sectors del PP, amb el silenci còmplice d'Aznar, volien rellevar-lo de la direcció. Ara acaricia la victòria i vol imposar un to moderat a la campanya, com va demostrar dijous a Barcelona. Els dissidents interns, però, no abaixen la guàrdia i el vigilen de prop, al partit i a la premsa.
Aquests sectors de la dreta espanyola més extrema han trobat una bona àncora en la resolució del TSJC contra la immersió lingüística a Catalunya. L'editorial del diari La Gaceta del 6 de setembre ja advertia el líder del PP que no li tolerarien cap renúncia a l'espanyolisme per fer contenta CiU: "Cal esperar que les paraules de Rajoy [exigint a Mas que complís amb la llei] no es quedin en res si, cosa que seria funesta, els nacionalistes catalans porten a la pràctica les fanfarronades i incompleixen la sentència".
De portes endins, el candidat ha ordenat a tothom que no atiï la polèmica per blindar l'entesa amb CiU. I el partit ha callat, conscient que tenen el triomf del 20-N a la punta dels dits i el vot centrista de Catalunya pot ser determinant. Tot i això, hi ha excepcions que demostren inquietud al carrer Génova.
Eix Madrid-Euskadi
Els falcons del PP, els que voldrien més contundència de la direcció, es concentren sobretot a Madrid i a Euskadi. La presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, que va liderar l'oposició a Rajoy fa tres anys, ha assegurat aquesta setmana que si la Generalitat no compleix la resolució judicial quedarà acreditat que "l'Estatut modifica la Constitució". Ha arribat a dir que a Catalunya "està prohibit" estudiar en castellà als col·legis privats.
El nucli del PP basc més pròxim a les tesis de l'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja també s'han fet sentir a través de la Fundació Denaes (Defensa de la Nació Espanyola), que dirigeix l'exparlamentari popular Santiago Abascal. En l'últim editorial, reclamen a un futur govern del PP que faci servir l'article 155 de la Constitució per evitar que "una comunitat autònoma se situï fora de la llei".
Amb aquesta remor de fons, l'Associaciació per la Tolerància, que acaba de presentar una proposta per fer una llei lingüística estatal, homenatjarà el 30 d'aquest mes Regina Otaola, exalcaldessa de Lizartza, coneguda per les seves posicions espanyolistes. Enfrontada amb la nova direcció del seu partit a Euskadi, menys bel·ligerant que l'anterior, Otaola treballa ara a les ordres d'Esperanza Aguirre com a directora de l'Agència per a la Reeducació i Reinserció del Menor.
A l'ofensiva per collar Rajoy de ben a prop s'hi ha unit l'exlíder del PP a Catalunya Aleix Vidal-Quadras. L'eurodiputat va ser el primer a demanar al seu partit que trenqui amb CiU si no acata la resolució.
Contra el 'fernandisme'
L'elecció de Jordi Fernández Díaz com a cap de llista per Barcelona el 20-N ha encès les alarmes a l'ala dura del partit, que ho veuen com una concessió als pactes amb CiU. És un home de la màxima confiança de Rajoy i va ser clau per fer caure Vidal-Quadras com a líder del PPC.
Els mitjans de comunicació de més a la dreta l'han titllat de "candidat de marca blanca", després d'unes declaracions a TV3 en què admetia que la immersió lingüística "ha estat exitosa" i que no serà un eix central de la campanya del PP.
Per saber quina serà la política de Rajoy caldrà esperar al 21-N, però l'oposició interna va avisant que li exigirà pactes amb el PSOE per arraconar el catalanisme.
