"La passarem magra [...], però ens en podem sortir i necessitem la complicitat de tothom". Així va cloure l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras (Ara Moià), l'assemblea oberta que l'Ajuntament va organitzar el 29 de juliol per explicar l'estat de les finances locals, en la qual van assistir-hi més de 500 veïns -un 10% de la població-. No era fàcil, aquest ha estat el primer municipi català declarat en fallida -amb un deute equivalent al 400% del pressupost- i els salaris dels treballadors públics i els serveis de l'Ajuntament pengen d'un fil cada mes. Guiteras, però, va trobar-se amb una sorpresa: la ciutadania va agrair la sinceritat, va entendre la situació i està col·laborant per superar-la.
"La gent n'està fins als nassos que no se li digui la veritat", apunta l'alcalde, que creu que, "si els hi expliques, la ciutadania participa i es fa seva la problemàtica". De fet, després de 28 anys amb Josep Monràs (CiU) al capdavant de l'Ajuntament i amb sospites d'irregularitats, a Moià hi havia un ambient enrarit i dividit i el forat en els comptes ja s'intuïa, tot i que sense arribar a ensumar la magnitud de la tragèdia.
Amb la liquidació del 2010 i el pressupost per al 2011 encara pendents, Ara Moià va liderar a partir del 22-M un govern de concentració amb els 13 regidors del consistori amb un pacte de mínims: mirar endavant per resoldre la situació financera i, si calgués demanar responsabilitats a algú, ja s'emprendrien mesures. El forat que es van trobar, més profund del que preveien, els ha fet estar en contacte continu amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona per buscar una sortida -i a l'agost han pogut pagar un 85% de les nòmines-, però la part encara més positiva ha estat la reacció responsable dels veïns.
La crisi incentiva la participació
"Els assistents a l'assemblea van acabar aplaudint", recorda emocionat Guiteras i, arran de la trobada, "s'ha desencadenat un moviment de presa de consciència i participació", malgrat que evidentment a ningú li fa il·lusió passar per un moment d'ofec econòmic. Els moianesos "tenen clar que tots estem al mateix vaixell", assegura l'alcalde, que subratlla que aquest moviment ja és històric en un petit municipi amb més de 65 entitats. En tot cas, però, la novetat és que, en lloc de la crítica a les retallades, a Moià han proliferat les iniciatives ciutadanes per ajudar a reduir despesa.
Els exemples per estalviar recursos a l'Ajuntament impliquen veïns, comerciants, entitats i treballadors del sector públic i engloben des de fer feines voluntàriament fins a buscar fórmules per reduir despeses i renunciar a part o a la totalitat d'algunes subvencions. Davant d'aquest compromís, a Guiteras li sap greu que en alguns articles es digui que la situació és dramàtica. The Telegraph , per exemple, afirmava que Moià "està podrit fins al moll de l'os" i que aviat no hi podrien "enterrar els morts".
"Ens estem inventant una nova manera de sortir-nos-en" que pugui servir de "full de ruta per a altres ajuntaments i per a empreses", assegura. Reivindica la comarca del Moianès com a solució, però també implicar els veïns i que "els serveis no han de computar com a despesa, sinó com a inversió". El pressupost del 2012 l'elaboraran de zero i amb un diàleg permanent amb usuaris i ciutadans. D'aquesta manera "es prenen decisions amb més consciència" i es pot consensuar cada rebaixa. Accepta que treballar així és més fàcil en un poble petit, però també creu que el seu "és un missatge que haurien d'entendre altres esferes polítiques".
