18/11/2011

Jo també vull 'mimitos'

2 min
Rubalcaba i Chacón, molt carinyosos ahir a l'Hospitalet.

Fa cinc anys vaig assistir a un dinar de més de mil dones amb Artur Mas. L'aleshores aspirant a president de la Generalitat despertava passions. "Deixeu-me'n un trosset!", cridaven les simpatitzants convergents que se li acostaven amb la intenció (perdó: el desig) de fer-li un parell de petons.

Aquest dijous sóc en un dinar de 150 dones amb Rubalcaba. Aquí les passions van més per dins que la processó. El sex appeal del candidat socialista és tirant a discret. "L'amic Zaragoza és molt directe, jo sóc més reflexiu", diu ell, comparant la campanya catalana i l'espanyola. Doncs això: que Rubalcaba és reflexiu. Un home de bellesa interior.

Més que tirar-se al damunt del futur líder de l'oposició, les senyores del PSC s'estimen entre elles. "A tu ningú et fa mimitos, Carme -constata Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet-. En nom de totes les dones d'aquest partit et dic que t'estimem molt. T'estimem avui i el dia 20, passi el que passi". La Chacón, amb vestit jaqueta i talons d'agulla (a la nit durà texans i camisa vermella), torna els mimitos a les dones de la sala, fins que el pobre Rubalcaba reclama els seus: "I a mi, què? Jo també en vull...". Malament rai, quan el carinyo s'ha de suplicar.

Ravioli de pera amb gorgonzola, melós de vedella amb puré i pastís de formatge amb gerds. "És el primer cop que menjaré calent en els últims quinze dies", confessa el del PSOE. Abans sosté que no podem abaixar la guàrdia en la defensa de la igualtat, que encara avui hi ha masclisme en nens de dotze anys i que el seu partit ha de predicar amb l'exemple en qüestions de paritat.

Tocant a l'escenari, hi seu una dona el nom de la qual he oblidat (beneïda memòria selectiva), que va ser consellera de Cultura per culpa precisament de les quotes. Que et vulguin per dona, no pas per bona, és tan agredolç com l'ambient que es respira al vespre al míting final del PSC ("visca, visca, visca, Catalunya socialista", fa el públic amb poca alegria i menys convicció). El lloc és simptomàtic: el centre de convencions del Fòrum. M'equivoco, o el Fòrum de l'alcalde Clos va passar a la història amb efa de fracàs?

stats