ARTS ESCÈNIQUES

Àngel Llàcer obre al Tívoli la gàbia de les bogeries i la llibertat

‘La jaula de las locas’ s’estrena amb Ivan Labanda i Mireia Portas

La transformació d’Àngel Llàcer no és ni doble ni triple, sinó quàdruple. A l’escenari del Teatre Tívoli, el director i actor es posa a la pell de tres personatges que, com un joc de nines russes, es troben dins el protagonista de La jaula de las locas. Llàcer és Albin, un dels propietaris del club nocturn La Cage aux Folles, on el mateix protagonista actua sota el nom de Zaza. De dins seu sortiran encara dos personatges més lligats a la història d’un dels musicals més emblemàtics de Broadway.

Amb 23 actors i ballarins a dalt de l’escenari i una formació de vuit músics, La jaula de las locas aterra a partir de dijous al teatre com una gran producció disposada a enlluernar el públic. L’adaptació espanyola del muntatge s’ha mantingut fidel a l’original malgrat que, en un principi, la idea de Llàcer era traslladar a Espanya la història d’uns pares homosexuals i un fill promès amb una noia de família ultraconservadora. “Volia fer una versió a l’estil Hazte Oír, per evitar que algú cregués que és una història antiga”, explica Llàcer.

Però les condicions dels drets del musical de Harvey Fierstein i Jerry Herman, basat en l’obra teatral de Jean Poiret, no li han permès canviar ni els noms dels personatges ni la localització. Ara bé, això no implica que l’espectacle quedi allunyat de la realitat catalana actual, més aviat el contrari. Llàcer defensa que “avui dia la gent cada vegada es radicalitza més” i que el musical apel·la precisament a les eines que calen per combatre-ho.

“Necessitem sentir-nos lliures i que la gent ens accepti tal com som, que és el que es canta a cançons com Soy lo que soy ”, precisa el director de l’espectacle, que també compta amb les interpretacions d’Ivan Labanda i Mireia Portas. Amb 13 cançons i cinc grans números musicals, la direcció musical de La jaula de las locas va a càrrec de Manu Guix i Andréu Gallén, que també s’encarrega de dirigir l’orquestra. “Pràcticament no hem tocat el musical i seguim la partitura gairebé íntegrament -explica Guix-. És una peça on no sobra ni una nota. Tens la sensació que hi ha una gran orquestra, recorda el Broadway més pur”.

La coreografia, d’Aixa Guerra, s’inspira en el jazz i pretén ser el fil que lliga la música i la història. “El moviment ha d’anar sempre a favor de la dramatúrgia. Per això he buscat que la feina coreogràfica serveixi també per expressar el missatge de l’espectacle”, assenyala Guerra. La jaula de las locas serà al Teatre Tívoli almenys fins al febrer, amb la intenció de fer gira després per Espanya.

L’espectacle és la segona producció escènica de Nostromo Live, que la tardor passada va portar a la Sala Barts el musical Casi normales, protagonitzat per Nina.

Més continguts de