Els gats del Bordellet: escorxats i utilitzats per a rituals pagans

BarcelonaAlguns bocins de ceràmica, el crani d’un èquid, una banya òssia de cabra, un ou (sencer) i 899 restes que corresponen a nou gats. Tot plegat va ser enterrat en una sitja al Bordellet (Vilafranca del Penedès) entre finals del segle X i començaments del segle XI i és el conjunt de restes de gat més important trobat a Catalunya fins ara. Més singularitats: els gats tenien entre un any i poc més de dos, se’ls va treure la pell i no es van consumir. Si són d’una mateixa família, domèstics o salvatges, o a quina raça pertanyen són coses que se sabran aviat, perquè se n’han fet anàlisis d’ADN i se n’estan esperant els resultats.

“Si només haguéssim trobat les restes de gat podríem dir que potser es tractava d’un cas d’escorxament de la pell, però el fet d’haver-hi l’ou, el crani de cavall i les banyes de cabra fa pensar en un ritual pagà”, assegura l’arqueòleg Jordi Nadal, que ha fet la investigació amb el seu homòleg Lluís Lloveras. “S’han trobat conjunts de gats enterrats a la Gran Bretanya i als països nòrdics, però aquest és l’únic cas a Catalunya i a la península Ibèrica”, afegeix Nadal. La majoria d’elements trobats a la sitja del Bordellet es poden relacionar amb tradicions paganes que podien remuntar-se als segles VI o VII. Els ibers acostumaven a col·locar ous als paviments de les cases com a símbol de fertilitat. D’ous i banyes de cabra, a les quals s’atribueixen poders fèrtils, també se’n troben als enterraments. El cavall és un animal noble que dona prestigi i que en ocasions també acompanyava els morts, i és present en molts assentaments ibèrics. Per exemple, als Vilars d’Arbeca es va descobrir que enterraven fetus de cavalls sota les cases.

Els gats apareixen sovint en la iconografia medieval. Eren adorats i considerats deïtats positives a l’antic Egipte i també en temps dels romans.

Felins malèfics

Però amb l’arribada del cristianisme es van convertir en éssers més aviat malèfics: “Al Sant Sopar apareix al costat de Judes i se’l vincula amb la traïdoria, acostuma a tenir un aspecte demoníac i se’l contraposa al gos, que simbolitza la fidelitat”, assegura Nadal. El gat apareix, per exemple, al costat de Judes en un quadre de Jaume Ferrer del segle XV que és al Museu de Solsona, i al retaule del Sant Sopar, també del segle XV, de Jaume Huguet, que hi ha al MNAC. En molts textos de l’Edat Mitjana al gat també se’l vincula amb virtuts curatives o, al contrari, amb efectes tòxics. Existia també com a recurs alimentari: al Llibre del coch del mestre Robert, editat el 1520 però segurament redactat el 1477 i dedicat al rei FerranI, hi ha una recepta de gat rostit. “Si apareix en una recepta dedicada a un rei, no fa pensar que es tracti d’una menja marginal”, explica Nadal. Amb tot, a la recepta s’esmenta que se li ha de treure el cap abans de menjar-lo perquè el seu cervell pot fer embogir.

L’aprofitament de la pell de gat per a ús comercial o domèstic no era excepcional. “La utilitzaven des dels sarraïns fins a les abadesses alemanyes”, diu Nadal. Uns documents de l’Assemblea de Westminster especifiquen que les abadesses poden portar pells de gat i ovella, però no de guineu i castor (eren massa ostentoses). Hi ha documents financers que detallen el comerç de pells de gat. Al Bordellet se’ls va treure la pell, com demostren les incisions que hi ha als ossos i el fet que les carcasses dels felins es van abocar a la sitja sense mans ni peus.

El gat per superar la fam

Les anàlisis d’ADN s’han enviat a l’investigador belga Wim Van Neer, del Reial Institut Belga de Ciències Naturals, que realitza un estudi global de la domesticació del gat a Europa, l’Àfrica i l’Àsia. No només s’obtindrà informació sobre la domesticació dels gats, sinó que es podran obtenir dades sobre moviments de la població humana. A Catalunya, per exemple, s’han trobat les restes de tres gats -eren importants per a l’extermini de rosegadors- en un vaixell amb una càrrega de ceràmica del segle XIII i el començament del XIV que va naufragar a la cala Culip (Cadaqués). S’han localitzat restes de gat domèstic al call de Tàrrega, Sant Just Desvern, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, al fossat de Granollers, al castell de Montsoriu...

Al Castèth Leon (Vall d’Aran), que va funcionar com a castell des de mitjans del segle XIII fins a la seva destrucció, el 1719, es van trobar 11 restes de gat amb elements singulars que indiquen que segurament van servir d’aliment enmig d’un conflicte bèl·lic. Les 23 restes de gat del segle XVII localitzades al castell de València d’Àneu (Lleida) també tenen marques que fan pensar que van servir perquè els seus habitants no morissin de gana durant la Guerra dels Segadors.

Amb l’anàlisi de l’ADN potser es poden respondre alguns interrogants sobre per què es van utilitzar els gats del Bordellet, un jaciment on no s’han trobat restes d’habitatges ni de muralles, però sí el rastre d’estructures, des de l’època neolítica, d’ocupació agrícola i emmagatzematge. Durant l’edat del bronze i en època medieval va ser emprada com a àrea funerària.